Resultats de la cerca

Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1976 Desenvolupa la seva activitat professional a través de CCRS arquitectes, de la qual fou fundador els anys vuitanta Treballa en planejament territorial i municipal per a diverses administracions Ha redactat, entre d’altres, el Pla Director de la Vall d’Hebron i Pla especial Diagonal/Poblenou a Barcelona els plans municipals de Vidreres, Sant Pere Pescador, Vic, La Orotava Tenerife, Lepe i Almonaster la Real Huelva el pla insular de Tenerife la reforma del Port de Bríndisi Itàlia i la reordenació viària a la conca del Beberibe a…

Titulat el 1875 Fou arquitecte municipal de Mataró, on realitzà diferents edificis i, en collaboració amb l’enginyer Melcior de Palau, el pla de reforma i d’eixample de la ciutat 1878

És autor de la plaça de toros de la Barceloneta 1834, a Barcelona —ja desapareguda—, i de les esglésies de Vallbona de les Monges 1835 i de Pallejà 1862 Fou arquitecte municipal de Barcelona i autor d’un projecte d’eixample per a la ciutat

Estudià a Madrid, on rebé el títol el 1872 Fou nomenat arquitecte del ministeri de finances al País Valencià 1877, arquitecte municipal de l’Eixample i arquitecte major de València 1890 Les seves obres conegudes són l’església de Moixent, la cúpula de la collegiata de Xàtiva i les torres parroquials d’Ontinyent i de la Pobla de Rugat

Conreà una pintura figurativa que pot ésser classificada com d’un constructivisme líric Les seves visions de paisatges són ordenades, geometritzades, simplificades i acolorides segons un sentit d’harmonia i d’equilibri Professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme i en la rehabilitació d’edificis, i el 1998 publicà El Creixement de l’Eixample Registre Administratiu d’Edificis, 1860-1928 És autor també de la versió catalana dels Quatre quartets de TS Eliot 1965

Per encàrrec de l’ajuntament féu un projecte d’eixample de Barcelona 1857, aprovat, però no realitzat, en ésser admès el d’Ildefons Cerdà Féu també l’aixecament d’un pla molt detallat del nucli de la ciutat, dividit en cent divuit quarterons i a l’escala 1250 Projectà el Gran Teatre del Liceu de Barcelona inaugurat el 1847 Entre els seus escrits sobresurt Monografía del monasterio de Santa María de Junqueras de Barcelona 1854, on detalla l’edifici, desaparegut

Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid 1852 Autor, dins un estil eclèctic, de l’església de la Immaculada i el cementiri de Vilanova i la Geltrú 1853, de les de Sant Cristòfol de Premià 1854, de Sant Francesc de Paula de Barcelona 1853-60, de Torroella de Foix 1855, i cases particulars a l’Eixample de Barcelona, com la torre Ferrer-Vidal 1871, on ara hi ha la Pedrera El 1868 esdevingué membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona

Deixeble de Puig i Cadafalch, es titulà el 1907 Fou arquitecte municipal de Sabadell, Mollet del Vallès i Palau-solità i professor de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell Fou director de les obres del santuari del Collell Féu diverses obres modernistes a Sabadell casa Arimon i diversos treballs d’urbanització plaça del Mercadal, obertura del jardí de la Casa de la Caritat, plaça del doctor Robert, projecte d’eixample i reforma del 1928, etc El seu germà Vicenç Renom i Costa Sabadell 1881 — 1960, arqueòleg, descobrí diverses peces com l’important mosaic de Neptú en…

Titulat 1891, anà a l’estranger i fou influït per les idees de Viollet-le-Duc a la tornada treballà a Barcelona El 1900 fou nomenat arquitecte municipal de València Hom en destaca el projecte d’un barri obrer a l’Eixample de València, el pla general de la ciutat, diverses cases de veïns — algunes de les quals relacionades amb l’estil de Domènech i Montaner — i l’Institut Oftalmològic del Doctor Viciano a Algemesí Ribera Alta Construí diversos panteons a València La seva obra més típicament modernista era el portal del desaparegut Saló Eslava 1908, arabitzant, a València Publicà…

Construí la cúpula del santuari del Cor de Maria a Barcelona, el retaule major de la nova seu de Lleida, i féu obres estimables d’influència renaixentista italiana, com també de l’art tradicional català i algunes de derivades de l’arquitecte Gaudí, a d’altres llocs del Principat, de Canàries, d’Osca i de Santander És autor de l’eixample de la ciutat de la Seu d’Urgell i fou professor a l’Escola Superior de Bells Oficis, de Barcelona Publicà diverses obres sobre tècnica i materials de construcció, sobre construccions urbanes i rurals, a més de Tabicados huecos Entre les d’art i…