Resultats de la cerca

Descendent d’una nissaga de mestres d’obres i fusters de Sant Andreu de Palomar, fou un dels primers arquitectes titulats per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid vers el 1839 És autor, juntament amb Josep Mas i Vila, del mercat de Santa Caterina 1847 i, conjuntament amb Francesc Vila, del bloc de cases dit e ls Porxos d’En Xifré , erigit el 1836 davant la Llotja i molt representatiu de les orientacions urbanístiques de l’època el pòrtic d’arcuacions sobre pilars que li han donat nom es contraposa a cossos cortina els…

L’equip integrant es formà al final del decenni dels vint i adoptà en principi el nom del GCATSPAC Grup Català d’Arquitectes i Tècnics per a la Solució dels Problemes de l’Arquitectura Contemporània, amb el qual convocà la reunió constituent del GATEPAC Uns nous estatuts del 1936 el desvincularen d’aquest grup, ja pràcticament inexistent La finalitat era de fomentar i divulgar l’arquitectura contemporània i les indústries que hi eren relacionades Publicà la revista AC Documents d’Activitat Contemporània, de la qual fou redactor en cap Josep Torres i…

Fill d’uns forners de Sabadell Estudià arquitectura a Llotja Barcelona i a Madrid, i obtingué el títol el 1854 Fou professor de materials de construcció a l’Escola d’Agrimensors 1855, catedràtic de mecànica a la de Mestres d’Obres 1859 i de resistència de materials a la Provincial d’Arquitectura des del 1875 Fou també acadèmic de Sant Jordi des del 1855 El 1868 dirigí la construcció d’un bloc d’edificis a l’illa 51 de l’Eixample ronda de Sant Pere-Trafalgar-Girona-passeig de Sant Joan El 1878 fundà els tallers Torras, Ferreria i Construccions i tot seguit feu un pont sobre l’…

Titulat el 1873, és autor de dos palaus de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Canvià la seva trajectòria inicial —edifici de la Hidroelèctrica de Catalunya 1897-99, a Barcelona, on combinà el ferro i el maó vist— per un Modernisme retòric i inflat monument a Rius i Taulet, 1897-1901 monument a Pitarra, 1906 tinença d’alcaldia de la Concepció casa al carrer d’Avinyó, tots a Barcelona Arquitecte municipal en cap de Barcelona des del 1889 —càrrec que guanyà en competència amb Domènech i Montaner—, hom li retreia uns suposats compromisos amb la casa Ballarín, raó per la qual devia emprar…