Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
circ

Vista del circ romà de Tarragona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arqueologia
Edifici de l’antiga Roma dedicat a l’espectacle de curses de carros lleugers.
Era format per un rectangle allargassat arena dividit, en sentit longitudinal, per un mur baix spina decorat amb obeliscs, estàtues, etc, i tres senyals cònics meta que marcaven la fi de la cursa Dels costats menors, l’un tenia forma semicircular, i l’altre, lleugerament cintrada Al voltant hi havia les graderies a un cap, el lloc per als carros i cavalls carceres , i a l’altre, la porta principal porta triumphalis amb la tribuna presidencial Cap circ romà no s’ha conservat en bon estat en són coneguts molts detalls per les descripcions literàries i per les representacions figurades…
amfiteatre

Aspecte exterior del Colosseu de Roma
© Clara Ferrández
Arquitectura
Arqueologia
Edifici romà on se celebraven diferents espectacles públics: lluites de gladiadors, jocs venatoris amb animals salvatges duts d’arreu del món conegut, lluites d’homes desarmats amb feres (que sovint es convertien en execucions en massa de condemnats a mort) i, més rarament, imitacions de combats navals.
Era un edifici de planta ellíptica, amb un espai central, arena , on tenia lloc l’espectacle, i una sèrie de graderies que el voltaven, cavea , separats per un mur, podium , i a vegades per un fossat per a evitar que les feres poguessin saltar damunt els espectadors Edifici típicament romà malgrat el nom d’origen grec, com ho eren també els espectacles que s’hi representaven Només les ciutats importants tingueren amfiteatre els espectacles i l’edifici eren molt cars Un dels més antics conservats és el de Pompeia segle I aC La majoria foren construïts durant l’Alt…
porta d’entrada
La porta de Serrans, resta de l’antiga fortificació de la ciutat de València
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Accés principal d’una ciutat, d’un edifici.
Primitiu mitjà de defensa, les portes fortificades de castells i ciutats medievals eren protegides pel pont llevadís, per torres d’angle i galeries sageteres Perduda aquesta funció, algunes esdevingueren veritables monuments d’art
telesteri
Arquitectura
Religió
Sala on era celebrada la iniciació als misteris
.
És famós el telesteri del santuari d'Eleusis, on eren celebrats els misteris de Demèter D’època micènica i retocat i ampliat diverses vegades, l’edifici actual és del s XII aC A la fi del s IV aC l’arquitecte Filó hi afegí el vestíbul de dotze columnes dòriques A l’època romana fou dividit en vuit naus
fletxa
Arquitectura
Element arquitectònic propi del gòtic.
Era d’una forma cònica o bé piramidal, amb la base quadrada, hexagonal o octagonal Podia ésser feta de pedra treballada o de carcasses de fusta recobertes amb plaques de plom o de pissarra o amb teules Al s XIII eren de dimensions colossals, i en el gòtic flamíger foren treballades a manera d’una filigrana El Renaixement les bandejà, bé que hom en construí encara al s XVI Al s XIX, amb el neogòtic, reaparegueren novament n'és un exemple la de la catedral de Barcelona
CIRPAC
Arquitectura
Sigla del Comitè Internacional per a la Resolució dels Problemes de l’Arquitectura Contemporània, creat el 1929 com a organisme de gestió per a preparar els CIAM
.
Els membres eren elegits pel mateix congrés amb la missió d’ocupar-se dels temes centrals i generals i de resoldre'ls Els dies 29, 30 i 31 de març de 1932, als soterranis de la Plaça de Catalunya de Barcelona i per a preparar el futur IV CIAM, tingué lloc una reunió del CIRPAC, al qual pertanyien alguns dels arquitectes catalans del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània Això motivà la presència a Barcelona, per uns quants dies, de figures com les de Le Corbusier, Gropius, Giedion, Breuer i Van Eesteren
Ricard Giralt i Casadesús
Arquitectura
Arquitecte, especialista en temes d’urbanisme.
Participà activament en els Congressos d'Arquitectes de Llengua Catalana 1932-33 i en el Primer Congrés Municipalista Català Feu uns estudis sobre la problemàtica de l’habitatge econòmic 1932-49 Projectà unes escoles a Figueres 1920 i a Girona 1927, que, bé que no foren fetes, eren concebudes encara dins l’estètica modernista Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d’Espanya, al Masnou Els anys trenta adoptà el racionalisme a l’escola Prat de la Riba, també a Girona Fou el primer degà 1931 del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya , arquitecte…
ordre arquitectònic
Detall dels capitells, de les mètopes, dels tríglifs i del frontó dòrics del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament), per les proporcions respectives i per altres elements decoratius peculiars.
A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s VII-VI aC El corinti, nascut durant el s IV aC, és una variant del jònic, i no fou general fins a l’època romana El dòric i el jònic es crearen quan encara molts dels elements eren de fusta així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues Els ordres dòric i jònic es mantingueren rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les columnes, amb tendència a esdevenir més esveltes En el dòric, les columnes, sense base,…
espai
Arquitectura
Extensió relativa a l’obra arquitectònica.
El concepte d’espai apareix en l’arquitectura amb l’obra d’Alois Riegl Die Spätrömische Kunstindustrie nach den Funden in Österreich ‘La producció artística romana tardana segons les troballes a Àustria’, 1901, en la qual era fonamentada la tesi que el fet artístic, lluny de respondre a unes exigències tècniques i funcionals, respon a una voluntat artística teoria de la Kunstwollen i hi era feta una interpretació espacial de l’obra arquitectònica des dels egipcis fins a l’època paleocristiana Posteriorment, en el llibre de Bruno Zevi Saper vedere l’architettura 1948, que suscità una gran…
mètopa
Detall de les mètopes, situades entre els tríglifs i sota del frontó, del fris dòric del Partenó, temple perípter de l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En el fris dòric, espai o porció de mur, al damunt de l’epistili, comprès entre dues obertures per a la inserció dels tríglifs.
Al principi la constituïa un bloc gros de marbre o de terra cuita pintat de color vermell o turquesa, però posteriorment el bloc fou esculpit amb relleus allusius a escenes mitològiques Entre les mètopes més antigues, cal esmentar les d’alguns temples de la Tròade i de Selinunt s VII-V aC, les dels tresors dels sicionis i dels atenesos a Delfos principi del s V aC, les del temple de Zeus, a Olímpia decorades amb els dotze treballs d’Hèracles, i, sobretot, les que ornaven el Partenó En aquest temple i d’una manera excepcional, les mètopes no sols eren frontals o posteriors, sinó…