Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Atelier 5
Arquitectura
Grup d’arquitectes suïssos que practicaren un estil molt influït pels plantejaments brutalistes i l’estètica de les darreres etapes de l’obra de Le Corbusier.
Format inicialment per Erwin Fritz, Sammuel Gerber, Rolf Hesterberg, Hans Hostettler, Niklaus Morgenthaler i Alfredo Pini, cal destacar-ne l’ús del formigó vist com a sistema constructiu i d’expressió estètica, que es manifesta al llarg de les seves obres Es destaquen, entre d’altres, l’Escola d’Alts Estudis de Sankt Gall, i la Colònia Halen de Berna, model d’organització d’habitatges unifamiliars agrupats
Manuel Maria Mayol i Ferrer
Arquitectura
Arquitecte.
Company de Josep MRibas i Casas, amb qui collaborà sovint Sobresurt llur Palau de l’Agricultura per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 —actual Mercat de les Flors—, prototip d’una estètica noucentista i popularista
Alessandro Antonelli
Arquitectura
Arquitecte italià.
Autor de la cúpula múltiple de San Gaudenzio a Novara 1841-81 i de la Mole Antonelliana de Torí 1863-88, construccions de gran alçària, on empra audaces estructures metàlliques al servei d’una estètica encara neoclàssica
Agostino di Duccio
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià; feu l’aprenentatge a Florència i, possiblement, a la Itàlia del nord.
Influït tècnicament per Donatello, esculpí baixos relleus al Tempio Malatestiano de Rímini 1449, on collaborà amb Leone Battista Alberti l’any 1457 s’installà a Perusa, on sobresurt la seva façana de l’oratori de San Bernardino, influïda per Alberti L’estil d’Agostino es caracteritzà per un decorativisme refinat i idealitzant, precursor de l’estètica de Botticelli
Eduard Balcells i Buigas
Arquitectura
Arquitecte.
Des del 1905 fou arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès Modernista ressagat, entre les seves obres sobresurten la casa Lluch 1906, a Sant Cugat del Vallès, i la casa Gual ~1910, de Cardedeu A la casa que féu per al seu germà Carles a Cerdanyola 1911-13 adoptà l’estètica noucentista, i la casa Manuel Balcells 1923, també a Cerdanyola, és ja d’una simplicitat gairebé racionalista
Diogo de Torralva
Arquitectura
Arquitecte portuguès actiu del 1529 al 1566.
En les seves obres s’apartà de l’estètica manuelina i optà per inspirar-se en el Renaixement italià D’ell són l’absis dels Jerónimos de Belém, l’església del convent dels dominicans d’Elvas, les de Santo Amaro i de la Mitra, de Lisboa, i el claustre de Dos Felipes i l’església de Santa Maria de Conceição, de Tomar Collaborà en la reconstrucció de l’església de Graça, d’Évora
Henri Prost
Arquitectura
Arquitecte i urbanista francès.
El seu projecte de reestructuració d’Anvers 1910 és considerat com una de les fites de l’urbanisme modern Installat al Marroc del 1913 al 1923, creà les viles modernes de Meknès, Casablanca, Rabat, Fes i Marràqueix, respectant tant l’espai com la funcionalitat dels nuclis de població nadiua, així com la seva estètica El 1928 collaborà en el pla d’organització de la zona d’expansió de París Del 1935 al 1951 es dedicà a la reestructuració de diverses ciutats, entre elles Istanbul
Lluís Planas i Calvet
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1906 Treballà uns quants anys al despatx de Puig i Cadafalch En la seva primera època sobresurten la casa Santamaria 1908 i la casa Pujadas 1909, a la Garriga, obres que recorden el Voysey de la casa Bedford Park El 1913 reformà l’interior de la Universitat Industrial de Barcelona Presentat al concurs de biblioteques populars, li foren encarregades les de Valls —la primera de Catalunya, 1918—, Olot, Sallent, Canet de Mar, etc, totes elles dins l’estètica noucentista, en què es pot incloure la resta de la seva obra
Ricard Giralt i Casadesús
Arquitectura
Arquitecte, especialista en temes d’urbanisme.
Participà activament en els Congressos d'Arquitectes de Llengua Catalana 1932-33 i en el Primer Congrés Municipalista Català Feu uns estudis sobre la problemàtica de l’habitatge econòmic 1932-49 Projectà unes escoles a Figueres 1920 i a Girona 1927, que, bé que no foren fetes, eren concebudes encara dins l’estètica modernista Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d’Espanya, al Masnou Els anys trenta adoptà el racionalisme a l’escola Prat de la Riba, també a Girona Fou el primer degà 1931 del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya , arquitecte…
Luis Gutiérrez Soto
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Féu grans decoracions —Unión Musical Española, 1920— abans de llicenciar-se Al principi hom el pot incloure dins l’estètica simplificadora de l’anomenada “generació del 25” —casa del carrer Almagro de Madrid 1934, edifici Fàbregas o “Gratacel d’Urquinaona” 1939 de Barcelona, amb una realització que no correspon al projecte— Després de la guerra civil de 1936-39 fou un dels millors representants de l’historicisme nacionalista —Ministerio del Aire 1941-49, Palau March a Palma 1942-45— Després tornà a una gran simplificació —Hotel Richmond de Madrid 1954— Féu diverses aportacions…