Resultats de la cerca

Francesc d’AMestres i Guitart fou mestre major de la catedral de Barcelona 1764-94 El seu fill Josep Mestres i Ximenes — 1804 el substituí com a ajudant del 1781 al 1794, any que ocupà en propietat la plaça fins a la seva mort El seu fill Francesc d’AMestres i Gramatxes — 1814 el succeí fins a la seva mort i fou succeït pel seu germà Josep Mestres i Gramatxes fins el 1832, que hagué de cedir el lloc a Josep Mas i Vila, car posseïa el títol gremial però no l’acadèmic preceptiu Mort Mas, el 1855, ocupà el càrrec Josep Oriol Mestres i Esplugas , fill de Josep i pare d' Apelles Mestres i Oñós i…

Treballà en collaboració amb Jean Goujon des del 1544 fins al 1564 El 1546 Francesc I els encarregà el nou Louvre Lescot, que en fou arquitecte fins que morí, hi construí l’escala d’Enric II, la Sala de les Cariàtides i la façana sud-oest del Pati Quadrat posteriorment el seu estil fou seguit per al conjunt construït al voltant d’aquest pati Veritable erudit, fou introductor del classicisme renaixentista en l’arquitectura francesa

D’origen català, estudià a Barcelona des del 1892 fins al 1900, any que obtingué el títol Fou un deixeble predilecte de Domènech i Montaner A Barcelona construí la casa Brias a la Granvia, entre els carrers d’Entença i de Rocafort, el 1903, el mateix any que se n'anà a Buenos Aires, on exercí la professió fins que es retirà, el 1931 Fou molt amic d’Eugeni Campllonch Obres d’ell són casa seva, a l’avinguda de la Independencia 1907, i la Sociedad Española de Beneficencia 1908, ambdues a Buenos Aires

Practicà l’atletisme en les files de l’Athletic Sporting Club, i fou recordista català 1914-15 i espanyol 1015 dels 1500 m Pioner de l’arquitectura esportiva a Catalunya, participà en el diseny de l’Estadi Català i en la construcció de la piscina de l’Escullera del Club Natació Barcelona 1921-24, entre altres projectes Membre d’Acció Catalana, impulsà el moviment catalanista esportiu Formà part de la junta directiva del CNB, del qual fou vicepresident 1920 i representant del club en els actes fundacionals de la federació espanyola, que arribà a presidir, des de l’abril del 1920 fins al gener…

Aquesta denominació, equiparada antigament a la de mestre de cases, s’imposà a partir del s XVI Per a l’exercici de la professió d’arquitecte hom exigeix actualment el títol acadèmic de l’escola tècnica corresponent i la qualitat de membre d’un collegi oficial en alguns països, però, per a exercir la professió d’arquitecte, no cal obtenir un títol especial, sinó que només cal complir certs tràmits burocràtics que fixen les responsabilitats del qui fa la funció d’arquitecte El 1875 fou constituïda a Barcelona una escola lliure d’arquitectura Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona…

El lloc que la seva obra mereix dins l’arquitectura francesa no ha estat prou considerat fins a l’estudi que en féu Albert Laprade, que li atribueix una sèrie d’obres considerades fins aquell moment d’altres artistes En un principi collaborà amb LLe Vau 1660-70, amb qui treballà a Vincennes, a Versalles, al Louvre, d’on projectà la columnata ~1656, atribuïda abans a CPerrault, i al Collège des Quatre Nations, el qual acabà 1670-82 Entre el 1660 i el 1670 dirigí de fet, però sense títol, les obres de Versalles, projectant l’ampliació del palau i el Trianon de porcellana Des del 1676 hi…

Fill de l’escriptor i economista Pere Corominas i germà del filòleg Joan Coromines, es formà a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en matemàtiques 1936 també hi inicià estudis d’arquitectura, que completà més endavant Es doctorà en matemàtiques a París després d’haver pres part en la Guerra Civil Espanyola El 1940 passà a Xile i tot seguit es traslladà a l’Argentina A la ciutat de Mendoza, fou professor de matemàtiques a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Cuyo 1941-46 i encarregat de la càtedra d’Estadística Posteriorment, treballà a l’Institut de…

Autor de l’església de Sant Pere de Reus, començada el 1510 —i no acabada fins el 1601—, de nau única amb capelles laterals