Resultats de la cerca

Graduat com arquitecte el 1935, treballà inicialment amb Alvar Aalto, respecte del qual manté uns plantejaments molt similars Creà el seu propi estudi el 1938 S’especialitzà en la realització d’edificis industrials i dugué a terme així mateix alguns projectes urbanístics Tapiola zona universitària de Hèlsinki etc

Graduat pel MIT, treballà 1937-79 per al grup Skidmore, Owings & Merrill, del qual el 1946 esdevingué soci Inspirat en Mies van der Rohe, el seu gratacel Lever House de Nova York 1952, de façana consistent en estructures metàlliques i vidre, ha estat molt imitat Altres edificis notables són les biblioteques de les universitats de Yale 1963 i de Texas 1971 i la terminal de l’aeroport de Jidda, a l’Aràbia Saudita 1981 El 1988 rebé el premi Pritzker

Graduat el 1930 en arquitectura per la Universitat de Milà, des del 1946 visqué i treballa a Milà, amb freqüents estades als EUA El seu treball, d’una gran complexitat formal, es pot definir com a “metatècnic”, on les morfologies naturals, antropomòrfiques, sexuals, etc, s’entrecreuen en un conjunt molt orgànic, lluny del racionalisme acadèmic i amb implicacions lúdiques, màgiques, utòpiques, imaginatives molt identificables amb el pop art Cal destacar, entre la seva immensa producció, els seus dissenys de màquines d’escriure per a Olivetti i les peces produïdes per a “Memphis…

Graduat per la Universitat Nacional d’Atenes el 1935, completà la seva formació a Alemanya, on es diplomà en enginyeria civil Berlín, 1937 Havent tornat a Grècia, es destacà treballant en els plans de reconstrucció i desenvolupament urbanístic dins el Town Planning El 1951 fundà la Doxiadis Associated, societat dedicada a la programació urbanística de grans ciutats, com Islamabad, nova capital del Pakistan Ministre de desenvolupament de Bulgària 1945-48 i president de la comissió de programació, construí 3 000 noves poblacions, amb 200 000 habitatges És molt coneguda la seva…

Graduat per la Universitat Politècnica de Hèlsinki 1946, el 1949 fundà amb la seva esposa, Kaija Tuominen Siren Kotka, 23 d’octubre de 1920 – Hèlsinki, 15 de gener de 2001 un estudi d’arquitectura des del qual dissenyaren nombroses construccions, amb predomini dels habitatges a base de mòduls prefabricats Entre les seves obres cal remarcar el Teatre Nacional, a Hèlsinki 1954, la capella i el restaurant de la Universitat Tècnica d’Otaniemi 1957, la capella i el crematori d’Espoo 1961, l’escola primària de Tapiola i la d’Hamina 1961, així com el centre social municipal de Hèlsinki…

Graduat el 1949 per l’Escola d’Oslo d’arquitectura, fou professor d’aquesta universitat de 1971 a 1995 La seva obra, fortament vinculada al paisatge nòrdic, esdevé una reflexió sobre el temps i la natura, tot cercant la intemporalitat, evitant la nostàlgia del passat Això es mostra a través de l’ús que fa dels materials, de la tecnologia i de la geometria Realitzà els pavellons per a l’Exposició Universal de Brusselles 1958 i per a la Biennal de Venècia 1962, pels quals fou premiat A Noruega construí el museu de Hamar 1968-88, en un entorn històric, el museu de les Glaceres, a…

Graduat a Madrid el 1957, i doctorat el 1960, el seu vocabulari formal es basa en la industrialització de l’arquitectura Entre les seves obres hom pot esmentar l’edifici del carrer Marqués de Valladares 35, de Vigo 1957, el sanatori neuropsiquiàtric El Pinar, a Meixueiro 1965, cinc blocs de cases a Pontevedra 1966, l’església parroquial de Nosa Señora das Neves, a Vigo 1968, la biblioteca pública Antonio Palacios, a Porriño, Pontevedra 1970, les oficines Zeltia, també a Porriño 1985, els nous jutjats de la Corunya 1990 i el poliesportiu Bembrive, a Vigo 1992 Fou fundador 1973 i…

Graduat per l’Escuela de Arquitectura de la Universitat de l’Havana, del 1954 al 1960 fou director del pla urbanístic de la ciutat turística de Varadero i de la ciutat històrica de Trinidad, en el qual collaborà amb Josep Lluís Sert  El 1956 guanyà dos premis a l’Excellència Arquitectònica en edificis públics i residències econòmiques Exiliat després de la Revolució Cubana, el 1960 passà a residir a Veneçuela i hi dissenyà el pla de la ciutat de Caricuao, i posteriorment passà a Puerto Rico i, finalment 1986, a Miami, on fou nomenat professor adjunt a l’Escola d’Arquitectura de…

Graduat en arquitectura per la Universitat de Roma l’any 1946, fou professor universitari a Roma, Florència i Venècia Fou un dels capdavanters en l’estudi dels problemes urbans de les ciutats modernes Entre els seus escrits cal remarcar Storia dell’architettura moderna 1960, Le origini dell’urbanistica moderna 1963, Storia dell’architettura del Rinascimento 1968 i L’Arte e la città contemporanea 1975 Cal destacar també L’architettura del nuovo millennio  2006, l’entrevista publicada en llibre La fine della città 2011 i Il tracollo dell’urbanistica italiana 2012 A més de l’…

Graduat per la Universitat de Pennsilvània 1905, estudià a l’Acadèmia Americana de Roma 1905-1907 Comissionat el 1914 per la Hispanic Society of America, de la qual fou membre, a més de curador del museu d’aquesta institució 1914-1918, el 1915 publicà a Good Furniture l’estudi Old Spanish Furniture Residí des del 1916 a l'Estat espanyol En collaboració amb la seva muller, Mildred Stapley, és autor de Spanish Ironwork  1914, Rejeria of the Spanish Renaissance  1915,  Spanish Architecture of the Sixteenth Century  1916, Decorated Wooden Ceilings in Spain 1917, Spanish Interiors…