Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Amancio Williams
Arquitectura
Arquitecte argentí.
Es graduà l’any 1941, després d’iniciar els estudis d’enginyeria i de treballar com a aviador Representà l’Argentina en els congressos internacionals d’arquitectura moderna i dirigí les obres de la casa que Le Corbusier dissenyà per al Dr Currutchet a La Plata La seva breu obra, de gran potència icònica, i molt diversa pel que fa als temes afrontats, fou inscrita sempre en el context argentí mostrant una gran sensibilitat pel seu entorn Els títols de les seves obres mostren sempre relació amb el vol i l’elevació Construí tan sols un edifici, la Casa sobre el Rierol 1943-45 Els seus projectes…
Félix Candela Outeriño
Arquitectura
Arquitecte castellà, establert a Mèxic des del 1939.
Estudià a Madrid Rebé la influència de l’enginyer Torroja, a Mèxic, en la construcció de cobertes de gran audàcia, amb gruixos inversemblantment reduïts A la ciutat universitària de Mèxic construí el seu primer paraboloide hiperbòlic, de 16 mm de gruix, substituint l’ús de les clàssiques voltes esfèriques Són obres seves les esglésies de la Virgen de los Milagros 1954, a Mèxic, de clara influència gaudiniana, la de Nuestra Señora de la Soledad, Coyoacán, Mèxic 1956, la de San Vicente de Paúl, Mèxic 1960, i la planta embotelladora Bacardí Cuatitlán, Mèxic 1963 Juntament amb l’…
Auguste Perret
Arquitectura
Arquitecte i enginyer francès.
Inicià les seves investigacions en el formigó armat a l’empresa constructora de la seva família l’any 1890 Si en els habitatges del carrer Flanklin, a París 1903, cal subratllar el dinamisme de la planta per evitar els volums estàtics, a l’església de Notre-Dame de Raincy 1922-23, partint de la concepció gòtica en l’ús de la planta i de la llum, fixà un dels models de la renovació arquitectònica religiosa del s XX A Grenoble, el 1925, construí un teatre amb tres escenaris i una torre de 95 m que té una certa semblança amb el campanar de Raincy Però en els encàrrecs de construccions…
Eduard Torroja i Miret
© Fototeca.cat
Arquitectura
Enginyer i arquitecte.
Fill d’Eduard Torroja i Caballé Professor a l’Escuela de Ingenieros de Madrid des del 1939, s’especialitzà en estructures de formigó De les seves construccions, les més famoses han estat les que oferien nous tipus de cobertes el mercat d’Algesires 1933, amb Manuel Sánchez Arcas, amb coberta laminar esfèrica de 47,6 m de llum i 9 cm de gruix, i la coberta de l’hipòdrom de La Zarzuela, a Madrid 1935, amb CArniches i MDomínguez, ancorada amb tirants verticals més enrere dels muntants També realitzà la coberta del camp de les Corts, a Barcelona 1943, que oferia —per primera vegada en…
plementeria
Arquitectura
Conjunt de peces de poc gruix que formen l’element passiu d’una volta gòtica omplint els espais entre els arcs o nervis.
lesena
Arquitectura
Faixa vertical estreta i de poc gruix que divideix els paraments dels murs i que sosté l’arcada, especialment en l’arquitectura romànica.
voluta d’angle
Arquitectura
Voluta de certs capitells jònics, corresponents a una columna cantonera, que, a diferència de les altres volutes, té l’eix del seu gruix en sentit diagonal.
volta
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.
En la seva forma simple , la volta és generada pel moviment directriu d’un arc Segons el perfil d’aquest arc, en resulta una volta cilíndrica o de mig punt , o de canó seguit , o de tartana si l’arc és de mig punt, apuntada o ogival , o en punta d’ametlla si és apuntat, escarsera o escassana , o rebaixada si és escarcer, d’ansa-paner si és carpanell, peraltada si és peraltat, parabòlica si és parabòlic, rampant o d’escala si és rampant, etc Segons el moviment directriu de l’arc en l’espai, es genera una volta recta quan el moviment directriu és perpendicular al seu pla, inclinada o…
cuina encastada
Arquitectura
Cuina els fogons de la qual han estat integrats sobre una placa metàl·lica, de poc gruix, que hom encasta dins una obertura practicada en un marbre o un moble, de manera que constitueix amb ell una superfície gairebé contínua.
campanar de paret
Arquitectura
Prolongació superior, per sobre de la teulada, d’una de les parets d’una església, o paret construïda sobre la teulada damunt l’arc toral, que presenta una o més obertures per a allotjar-hi les campanes, el suport de les quals recolza en el gruix de la paret d’ambdós costats de l’obertura.