Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Sinan
Arquitectura
Arquitecte turc.
Constructor d’una gran quantitat d’edificis mesquites i palaus dins l’imperi Otomà, són remarcables, sobretot, les mesquites de Solimà II, a Istanbul 1550-56, i de Selim II, a Adrianòpolis 1570-74
François Joseph Bélanger
Arquitectura
Arquitecte francès.
Decorador de molta inventiva, contribuí en una gran manera a la creació de l’estil Imperi Fou un dels precursors de les construccions metàlliques modernes Halle aux blés, 1802, París Entre les seves obres sobresurt el castell de Bagatelle 1777, a París
Friedrich Sustris
Arquitectura
Arquitecte renaixentista holandès.
Desenvolupà, la seva activitat a la part sud de l’imperi Germànic, sobretot a Munic, on construí, per als jesuïtes, l’església de Sankt Michael 1580-97 i reformà i engrandí la Residenz, sobretot al voltant de la Grottenhof i de la Brunnenhof
circ

Vista del circ romà de Tarragona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arqueologia
Edifici de l’antiga Roma dedicat a l’espectacle de curses de carros lleugers.
Era format per un rectangle allargassat arena dividit, en sentit longitudinal, per un mur baix spina decorat amb obeliscs, estàtues, etc, i tres senyals cònics meta que marcaven la fi de la cursa Dels costats menors, l’un tenia forma semicircular, i l’altre, lleugerament cintrada Al voltant hi havia les graderies a un cap, el lloc per als carros i cavalls carceres , i a l’altre, la porta principal porta triumphalis amb la tribuna presidencial Cap circ romà no s’ha conservat en bon estat en són coneguts molts detalls per les descripcions literàries i per les representacions figurades…
orquestra
Arquitectura
En el teatre grec, espai circular —i no enllosat— situat entre l’escena i la graderia i amb l’ara de Dionís al centre, destinat a les danses del cor.
En el teatre romà, a causa de la disminució de la importància del cor, l’orquestra, de forma semicircular i amb el terra enllosat, esdevingué un lloc d’honor del teatre, reservat als senadors i als magistrats En algunes ocasions especialment als temps del Baix Imperi, l’orquestra allargada serví per a la representació de les naumàquies
Charles Percier
Arquitectura
Arts decoratives
Arquitecte i decorador francès.
Realitzà en estil neoetrusc l’església de Saint-Philippe-du-Roule a París 1786 Durant trenta anys treballà en collaboració amb Pierre-François Fontaine , el qual trobà a Roma 1786, on ambdós foren influïts per AVignola i APeruzzi De retorn a París, treballaren per al Directori i per a NapoleóI Publicaren un Recueil des décorations intérieures 1812, veritable catàleg de motius decoratius de l’estil Imperi En collaboració amb Beaumont projectà la Plaça de les Piràmides Es retirà de tota activitat el 1814
Pierre-François Fontaine
Arquitectura
Arts decoratives
Arquitecte i decorador francès.
Amb CPercier, fou arquitecte oficial de Napoleó I i director de l’estil Imperi, no solament en arquitectura, sinó també en mobiliari i en decoració Ambdós feren nombroses restauracions per a les principals residències reials antigues Entre les seves construccions originals es destaquen l’arc de triomf del Carrousel 1806-10 i el projecte de la Rue de Rivoli 1805 El 1814 Percier es retirà i Fontaine treballà sol per a Lluís XVIII projecte de la Capella Expiatòria, 1816-20 i per a Lluís Felip d’Orleans galeria d’Orleans al Palais-Royal, 1829
Charles Garnier
Arquitectura
Arquitecte francès.
El 1860 fou arquitecte de la vila de París i féu el projecte de l’Opéra 1861-75 En aquest edifici dissenyà tots els elements decoratius, a excepció de la pintura i l’escultura Amb aquesta obra, prototip de l’eclecticisme, hom volia instaurar un estil arquitectònic nacional, típic del Segon Imperi, en contraposició amb el racionalisme medievalista propugnat per Viollet-le-Duc Unes altres obres seves són les sales de joc i de concerts del Casino de Montecarlo 1878, el casino i el balneari de Vittel i l’observatori de Niça Escriví À travers les arts 1869, Étude sur le théâtre 1871 i Nouvelle…
amfiteatre

Aspecte exterior del Colosseu de Roma
© Clara Ferrández
Arquitectura
Arqueologia
Edifici romà on se celebraven diferents espectacles públics: lluites de gladiadors, jocs venatoris amb animals salvatges duts d’arreu del món conegut, lluites d’homes desarmats amb feres (que sovint es convertien en execucions en massa de condemnats a mort) i, més rarament, imitacions de combats navals.
Era un edifici de planta ellíptica, amb un espai central, arena , on tenia lloc l’espectacle, i una sèrie de graderies que el voltaven, cavea , separats per un mur, podium , i a vegades per un fossat per a evitar que les feres poguessin saltar damunt els espectadors Edifici típicament romà malgrat el nom d’origen grec, com ho eren també els espectacles que s’hi representaven Només les ciutats importants tingueren amfiteatre els espectacles i l’edifici eren molt cars Un dels més antics conservats és el de Pompeia segle I aC La majoria foren construïts durant l’Alt Imperi segles I-III dC El més…
basílica
basílica de Sant Pau Extramurs, a Roma
© Fototeca.cat
Arquitectura
Cristianisme
Església que, per la seva forma, recorda la basílica romana.
A l’època paleocristiana i a partir de Constantí els grans edificis de culte continuaren arreu de l’Imperi la tradició de la basílica clàssica, amb les adaptacions que demanava la litúrgia La basílica cristiana és de planta rectangular, i el seu interior presenta dues o quatre files de columnes que la divideixen en tres naus Santa Maria la Major o cinc naus Sant Pau Extramurs, la primitiva de Sant Pere del Vaticà, Nativitat de Betlem, la central de les quals és més gran i més elevada que les laterals, per tal de resoldre el problema de la illuminació interna Les columnes suporten galeries, a…