Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Vincenzo Scamozzi
El conjunt arquitèctonic de l’església de San Giorgio, a Venècia, iniciat per Andrea Palladio i acabat per Vicenzo Scamozzi
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte italià.
Últim exponent important del corrent manierista, reprengué diferents obres que APalladio havia deixat inacabades a Vicenza Teatro Olimpico i a Venècia església de San Giorgio Maggiore, on també en completà d’altres d’Il Sansovino i participà en la construcció de diversos palaus 1586-1611, Nove Procure 1609, Palazzo Contarini La influència d’aquests arquitectes, unida a l’estudi de l’obra de SSerlio, és palesa en les nombroses edificacions que dugué a terme, com la Villa Pisani, a Lonigo 1578, i la Villa Nani-Mocenigo, a Canda 1580-84 L’any 1600, després de projectar les fortificacions en…
Francesco Talenti
Arquitectura
Arquitecte italià.
La seva activitat coneguda es redueix a la participació que tingué en la construcció de la catedral de Florència 1355, on amplià el cos d’edifici projectat per Adi Cambio, començà a aixecar la nau i féu els darrers tres pisos del Campanile 1357, iniciat per Giotto i APisano
Nicodemus Tessin
Arquitectura
Arquitecte suec.
Fill de Nicodemus Tessin el Vell , viatjà per Itàlia i França, on es relacionà amb Gian Lorenzo Bernini i, sobretot, André Le Nôtre Nomenat arquitecte de la cort sueca al seu retorn, el 1682 passà a ésser-ho de la ciutat d’Estocolm Acabà el palau de Drottningholm, iniciat pel seu pare, i hi féu els jardins i els del palau d’Ubriksdal La seva obra més important fou la reconstrucció, des del 1697, del palau reial d’Estocolm
Hernán Ruiz
Arquitectura
Arquitecte castellà, anomenat el Viejo
.
El 1523 començà, en estil gòtic, la catedral de Còrdova, dins de la mesquita, que a la seva mort continuà el seu fill Hernán Ruiz Còrdova — Sevilla 1569, també arquitecte, anomenat el Joven , una de les primeres figures de l’arquitectura plateresca de la península Ibèrica A Còrdova féu la capella dels Simancas, de la catedral El 1557 es traslladà a Sevilla, on continuà l’Hospital de la Sangre, iniciat per Gaínza féu el projecte de l’església d’aquest hospital i el cos de campanes i el coronament de la Giralda És autor d’un Manuscrito de Arquitectura
mercat

Parada de fruita i verdura al mercat de la Boqueria
© Lluís Prats
Arquitectura
Economia
Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.
Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de mercats ja…
Carlo Maderno
Arquitectura
Arquitecte llombard.
Representant, a Roma, del període de transició del Renaixement al barroc La primera etapa de la seva carrera és de realitzacions fidels als cànons classicistes palaus Aldobrandini i Lancelloti i Coronari A partir del 1600 féu les seves obres més significatives El 1603 construí la façana de l’església de Santa Susanna, exemple pur de l’estil de la Contrareforma, i treballà al Palau Chigi, iniciat per Gdella Porta Aquell mateix any fou designat arquitecte de Sant Pere del Vaticà, on féu la nau longitudinal i la façana de la basílica 1606-26, canviant l’esquema de planta central que…
Il Vignola
Arquitectura
Nom amb què és conegut Jacopo Barozzi, arquitecte i teòric italià.
Es formà a Bolonya, sota l’influx de Serlio, i viatjà a Roma ~1543, on fou secretari de l’Accademia Vitruviana i inicià el tractat Regola delli cinque ordini d’architettura 1562, el qual esdevingué més tard el corpus academicista més professat Amb tot, els edificis que bastí mostren una notable originalitat i llibertat formal Després d’un viatge a Fontainebleau, l’any 1550 era novament a Roma, on es convertí en l’hereu d’Antonio Sangallo el Jove Entre les seves obres cal destacar el Palazzo Farnese, a Caprarola 1559, iniciat per BPeruzzi i després continuat per Sangallo, i l’…
Giambattista Piranesi
Dibuix d’un palau de Giambattista Piranesi
© Corel Professional Photos
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Gravador i arquitecte italià.
Iniciat a Venècia, visqué gairebé sempre a Roma Entre les seves sèries de gravats, fruit d’una elaboració molt personal de les vedute de model venecià, es destaquen Opere varie d’architettura, prospettiva, groteschi, antichità 1750, el cicle Vedute di Roma 1748-1775, valuós inventari de la Roma setcentista Carceri d’invenzione 1750-60, escenografies fantàstiques d’interiors Antichità romane 1756, completat amb Magnificenza et Architettura de'Romani , reconstruccions d’un minuciós estudi topogràfic i arquitectònic i alhora d’una descordada imaginació Diverse maniere d’adornare i…
mausoleu

Mausoleu d’Emir Gur, a Samarcanda (Uzbekistan)
© Fototeca.cat-Corel
Arquitectura
Tomba monumental.
El nom procedeix del monument funerari, considerat una de les set meravelles del món, que Mausol, sàtrapa de la Cària 377-353 aC, feu bastir per a ell a Halicarnàs Iniciat en vida seva, fou continuat per la seva germana i muller Artemísia Hi collaboraren artistes molt famosos Escopes, Leocares, i, per les reconstruccions ideals que n'han estat traçades, hom suposa que era una mola de planta quadrada, amb un basament alt, damunt el qual s’alçava una piràmide coronada amb una quadriga amb les estàtues dels monarques conservades, juntament amb els frisos del combat de les amazones,…
brutalisme
Arquitectura
Corrent arquitectònic iniciat pels arquitectes anglesos Alison i Peter Smithson, creadors de l’escola Hunstanton, construïda amb totxos i acer, a Norfolk (Anglaterra) (1954).
En el decenni de 1950-60 els arquitectes seguidors del racionalisme de Mies van der Rohe i de Le Corbusier, esdevinguts capdavanters d’aquest moviment, deixaren sense revestir els materials i les conduccions exteriors conrearen també un sever formalisme formes massisses, una nova illuminació, etc, que donà un aspecte funcional aviat internacionalitzat i relacionat amb l’informalisme pictòric