Resultats de la cerca

Estudià arquitectura a Tolosa de Llenguadoc El 1994 inicià la seva trajectòria política, i fou elegit membre del Consell General de les Valls d’Andorra en les legislatures 1994-97, 1997-2001 i 2001-03 L’any 2003 fou elegit cònsol major de la parròquia d’Escaldes-Engordany, càrrec en el qual fou reelegit el 2007 Poc abans de finalitzar el mandat, formalitzà la seva candidatura al capdavant de Demòcrates per Andorra , formació hereva de  Liberals d’Andorra , en les eleccions generals del 3 d’abril de 2011, en les quals obtingué la victòria per majoria absoluta, després de les quals fou investit…

El 1429 acabà la torre del Miquelet de la seu de València —on dirigia les obres des del 1424—, i el 1430 dirigia les obres del cimbori de la seu

Fill de Martí Sureda i Deulovol Titulat a Barcelona el 1890 Fou membre de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de San Fernando, vocal de la Comissió Provincial de Monuments i inspector provincial de treball Construí la gran majoria de les obres municipals, com l’Excorxador, posteriorment Casa de Bombers i Central Lletera 1894-1915 —amb Manuel Almeda—, la plaça de toros de Figueres 1895 i el projecte d’entrada, caseta del guarda i dipòsit de la Devesa, d’estil neomossàrab 1898 Promogué la installació parcial de l’electricitat a Girona i projectà l’augment del salt d’aigua de…

Fou membre de la Comissió d’Estadística de Barcelona i de la diputació de Girona Fou el primer urbanista de la ciutat i l’innovador de l’arquitectura de la regió de Girona Creà a Girona una Escola d’Obres Públiques i dictà el corpus de les disposicions relatives a obres Elaborà el primer projecte d’eixample de la ciutat 1868, basat en l’obertura de noves vies de comunicació i l’enderrocament de les muralles, cosa que trobà l’oposició de les forces vives de la ciutat Urbanitzà diversos carrers a Girona i la província i féu els eixamples de Palamós, Lloret de Mar, Vilobí d’Onyar 1861 i Castelló…

Ingressà al convent del Carme de València 1595 i hi professà el 1596 La major part de la seva obra coneguda es limita a obres del seu convent la porta de l’església —de la qual construí personalment el primer cos—, l’alçament del campanar fins al primer cos i l’ampliació de l’església, a la qual afegí un cor i la capella de la Comunió Hom li atribueix la construcció de l’assut del Túria i altres obres civils, com ara un disseny per a les carnisseries i els forns de pa

Titulat el 1914 Entre la seva obra sobresurt el Palau de la Metallúrgia de Montjuïc 1929, una de les obres capdavanteres de la nova arquitectura a Catalunya i que hom ha situat entre l’estructuralisme i l' art-déco Participà en el Segon Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana, i fou catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona

El seu òrgan difusor fou la revista, escrita en llengua castellana, 2C Construcción de la Ciudad , que aparegué entre 1972-82 En formaren part, entre d’altres, els arquitectes Salvador Tarragó i Cid, Carles Martí i Aris, Antoni Armesto i Aira, Antoni Ferrer i Vega, Yago Bonet i Correa, o Joan Francesc Chico i Contijoch

S'installà a Mallorca el 1697 i introduí l’esperit romà al barroc mallorquí del primer quart del s XVIII Són obres seves, a Palma, la portalada de l’església de Sant Francesc, la capella de Sant Nicolau Tolentí del Secors, el retaule de Sant Antoni de Pàdua 1714, el de Sant Martí 1722 i el de Sant Sebastià, de la seu 1754

Fou molt anomenat com a pintor de flors i de perspectives Com a gravador, féu el pla de València de Tomàs Vicent Tosca Orellana donà com a propi de Fortea un monument '' en perspectiva abultada ' que hom posava a la seu el dijous sant, fet amb la collaboració de Larraga i d’Hipòlit Rovira Hi ha pintures seves a les capelles de l’església de Sant Martí, a València