Resultats de la cerca

Graduat en arquitectura per la Universitat de Roma l’any 1946, fou professor universitari a Roma, Florència i Venècia Fou un dels capdavanters en l’estudi dels problemes urbans de les ciutats modernes Entre els seus escrits cal remarcar Storia dell’architettura moderna 1960, Le origini dell’urbanistica moderna 1963, Storia dell’architettura del Rinascimento 1968 i L’Arte e la città contemporanea 1975 Cal destacar també L’architettura del nuovo millennio  2006, l’entrevista publicada en llibre La fine della città 2011 i Il tracollo dell’urbanistica italiana 2012 A més de l’activitat docent i…

Inicià 1818 la urbanització de la Gènova moderna antiga Via Carlo Felice, Piazza delle Fontane Marose i construí el Palazzo dell’Accademia Ligustica i el Teatro Carlo Felice 1826-28

Després de la guerra civil de 1936-39 anà a Veneçuela, on treballà intensament darrerament tornà a Madrid Adscrit als corrents racionalistes dels anys vint, és autor de la colònia del Viso, a Madrid 1931, una de les primeres obres importants d’arquitectura peninsular moderna

Pot ésser quadrangular, poligonal o circular, llis o decorat amb estries d’aresta viva o bisellades, amb relleus, helicoidal, etc, segons les èpoques i els estils Primitivament era de fusta posteriorment fou fet de pedra, i en l’arquitectura moderna és de ferro o de ciment armat

Fou la principal plataforma de difusió i teorització del racionalisme i, en general, de la renovació de l’arquitectura al s XX Ultra el primer congrés, en celebrà nou més que tingueren lloc successivament a Frankfurt del Main 1929, on hom establí el CIRPAC i l’organització dels congressos, Brusselles 1930, al vaixell ‘Patris’ 1933, en substitució de Moscou, seu inicialment programada per al 1932, on fou redactada i aprovada la carta d’Atenes , París 1937, Bridgewater Anglaterra, 1947, Bèrgam 1949, Hoddesdon Anglaterra, 1951, Ais de Provença 1953 i Dubrovnik 1956, en el qual l’enfrontament…

La disposició tradicional a la casa rural consta de llar de foc a terra, central amb cúpula o de racó o paret amb faldar, voltada de bancs o amb banc escon, sovint de respatller alt i movible, totalment o en part, que serveix de taula La llar o foguer té rodafoc, que no deixa escampar la cendra, capfoguers per a sostenir la llenya, amb ganxos per a l’ast, clemàstecs senzills o múltiples per a penjar-hi les olles i sovint un pagès giratori per a atansar el plat als individus que hi seuen al voltant A la vora del foc hi ha el bugader, cossi de pedra, enfonsat a la paret i que…

Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc

Pertanyent a una família jueva, emigrà als Estats Units, on es graduà a la School of Design de Harvard el 1941 Exercí la docència a la facultat d’història i arquitectura de Roma i a l’Institut Universitari d’Arquitectura de Venècia, entre d’altres La reivindicació d’una expressió moderna i orgànica per a l’arquitectura és antagonista de diversos corrents de caràcter formalista apareguts al s XX, com l’estil internacional, el postmodernisme, el neoacademicisme o el neoeclecticisme Les seves obres principals són Verso un'architettura organica 1941, Saper vedere l’architettura 1948…

Durant els anys trenta fou molt important a Anglaterra, car les reformes del zoològic de Londres —amb l’ús del ciment armat—, en especial la Casa dels Gorilles 1933, així com els edificis d’habitatges HighpointI 1934 i Highpoint II 1938, a Highgate, influïren en tota una generació de nous arquitectes De les seves obres, d’un racionalisme ortodox, que fou decisiu per a la introducció de l’arquitectura moderna a Anglaterra, cal destacar el Centre Sanitari 1938 i els habitatges Spa Green i Priory Green 1951, a Finsbury, i els blocs Flats 1954, a Paddington

Inscrit dins la línia de Bruno Taut, amb qui collaborà, s’associà 1925 a Der Ring, la unió berlinesa d’arquitectes, defensora de l’arquitectura moderna, i urbanitzà la Siemensstadt, on construí, més tard 1930, blocs d’habitatges Després de la Segona Guerra Mundial tingué un paper remarcable en la reorganització de l’urbanisme alemany i féu el gratacel Romeu i Julieta 1957-63 i la Sala de Concerts, a Stuttgart, l’Institut de Segon Ensenyament a Lünen Westfàlia, una de les seves obres més importants, la Nationalbibliothek de Berlín 1963 i, la més coneguda de totes, la Filharmònica…