Resultats de la cerca

Format a l’Escola de Barcelona, treballa en collaboració amb Albert Viaplana i Veà, amb el qual ha reconvertit l’antic convent de Santa Mònica de Barcelona en el Centre d’Art Santa Mònica 1985-89, i part de l’antiga casa de la Caritat de Barcelona en el Centre de Cultura Contemporània 1993, premi FAD Han projectat, també a Barcelona, l’Hotel Hilton 1990-93, la plaça dels Països Catalans en dues fases 1981-83 i 1990 i la Rambla de Mar 1994 Com a teòric i crític, ha publicat Arquitecturas Catalanas 1977, Nacionalisme i modernitat en l’arquitectura catalana contemporània 1980 i Arquitectura de…

Estudià a la Universitat de Cornell Ha dissenyat habitatges molt notables com una llarga sèrie de villes projectades els anys seixanta edificis industrials per a les firmes Olivetti, Renault i Siemens equipaments socials com el centre experimental Bronx 1970-77, el Seminari de Hartford 1978-81 i museus com el museu d’art de la Villa Strozzi 1973, el museu d’arts decoratives de Frankfurt 1979-84, el museu superior d’Atlanta 1980-83, etc En les seves realitzacions mostra un interès preferent pels efectes espacials, concedint molta importància als espais i a l’aprofitament de la llum natural…

Fill d’arquitecte i constructor, inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1932, que quedaren interromputs per la Guerra de 1936-39 i no els reprengué fins el 1939, amb l’obtenció del títol l’any 1943 El 1954 obtingué el diploma d’urbanista, i el 1965, el de doctor Entre el 1940 i el 1946 dirigí el Servei de la Construcció Obrí estudi propi el 1945 L’any 1966 fou nomenat professor de Projectes de l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Als anys cinquanta es donà a conèixer amb la seva intervenció a les golfes de la Pedrera , on dissenyà un…

El 1946 creà la seva pròpia empresa dedicada a ajudar els veterans de la Segona Guerra Mundial per a obtenir préstecs federals d’habitatge Especialitzat primer en el món de la construcció, estudià enginyeria estructural a la Universitat de Califòrnia 1946-48 i, quan encara no havia acabat la carrera, establí un estudi propi a la ciutat de Los Angeles La seva formació professional es concretà en la construcció en acer en un moment en què aquesta pràctica arquitectònica encara no s’havia estès a gran escala Ellwood s’interessà per l’arquitectura dels mestres europeus emigrats als EUA, com…

A 15 anys abandonà els seus estudis per iniciar l’aprenentatge de l’ofici arquitectònic a Lugano 1958-61, i posteriorment estudià a Milà 1961-64 i a Venècia 1965-69 En aquesta ciutat establí contacte i collaborà amb Le Corbusier el 1965 i Louis Kahn el 1969, l’obra dels quals, juntament amb la de Scarpa, l’influïren particularment Destaca la seva obra realitzada en entorns no urbans, com és el cas de la casa a Riva San Vitale 1971-73, l’església de Sant Joan Baptista a Mogno 1986-98 o la capella a Tamaro 1990-96, amb frescs d’Enzo Cucchi, on es produeix una síntesi entre trets que responen a…

Estudià a l’Institut de Tecnologia Nan Nanjing, on l’any 1985 es graduà i el 1988 es doctorà Amb la seva muller, Lu Wenyu, el 1997 establí estudi propi a Hangzhou, que anomenà Estudi d’Arquitectura Amateur A diferència de molts arquitectes xinesos de la seva generació, que s’inspiren en l’alta tecnologia i la modernitat radical, en els seus projectes hi té una clara preponderància la tradició constructiva xinesa d’arrel popular, que combina amb dissenys agosarats A aquests atributs, hi afegeix una preocupació per l’escala humana Des de l’any 2000 és professor de l’Acadèmia Xinesa…

Es diplomà a l’Architectural Association de Londres el 1977 i fundà el seu propi despatx el 1984 David Chipperfield Architects , que posteriorment establí delegacions a Milà, Berlín i Xangai, amb el qual ha esdevingut un dels arquitectes britànics de més projecció internacional Tot i que després de graduar-se treballà als despatxos de Norman Foster i Richard Rogers , la seva obra s’allunya del high-tech i rebutja qualsevol plantejament programàtic La cerca de l’emoció a través d’una adequada relació entre la forma, el material i la tècnica constructiva, dota de lògica pròpia diverses…

Les construccions entre mitgeres tenen dues façanes, l’anterior i la posterior, i en els edificis a quatre vents n'hi ha quatre En algunes ocasions hom parla també de façana interior quan la construcció presenta una superfície gran en un pati o un jardí interior Des d’un punt de vista estructural hi ha façanes resistents que aguanten el pes dels sostres o façanes que simplement tanquen l’edifici Entre les façanes resistents cal distingir les d’estructura resistent, de formigó, que consisteixen en una llosa armada, vertical, que comprèn tota la superfície de la façana, amb l’única deducció de…

Amèrica Vista nocturna del nou auditori de l’Alice Tully Hall, obra dels arquitectes Diller-Scofidio+Renfro © Lincoln Center for the Performing Arts / Mark Bussell Els darrers anys Nova York ha recuperat un seguit d'espais urbans per a la ciutadania Enguany, es va inaugurar el primer tram del parc High Line, un recorregut verd sostingut sobre els 2,4 km de longitud d'una via de tren abandonada que s'aixeca 9 m per damunt la superfície del carrer Els autors, Diller-Scofidio+Renfro, han pres com a referent la cultura urbanística europea i la seva capacitat de fer més habitables els espais…

Àsia La ciutat xinesa de Taichung va inaugurar el nou Teatre Nacional, dissenyat pel japonès Toyo Ito Amb una superfície de 34067 m 2 , l’equipament s’articula mitjançant una singular estructura espacial que emula una successió de grutes naturals dins les quals s’allotgen les tres sales principals el Grand Theater, la Playhouse i la Black Box Aquest sistema de cavitats, que Ito anomena "caverna sonora", es desenvolupa seguint la lògica de les fractals per a crear continuïtat espacial i dissoldre els límits entre artistes i públic, entre espais de representació i connexió i, especialment,…