Resultats de la cerca

Format a l’Acadèmia de Munic 1888-90 i cofundador de les Vereinigte Werkstätten für Kunst und Handwerk Els seus mobles combinen el sentit estètic del Jugendstil amb un marcat funcionalisme Participà en l’Exposició de París del 1900 Dirigí l’Escola d’Arts Decoratives de Munic 1912-24 i l’Escola Tècnica de Colònia des del 1926 Com a arquitecte fou influït pel concepte anglès de la ciutat jardí projecte d’una ciutat obrera a Hagen, 1907

S'establí a Munic, i, conjuntament amb el compatriota Giovanni Antonio Viscardi, en dominà l’escena arquitectònica quan el barroc italià hi estava en voga Des que 1672 succeí Agostino Barelli com a arquitecte oficial, treballà bàsicament al servei de l’elector de Baviera, que l’envià a París en viatge d’estudis Completà la Teatinerkirche de Munic, de Barelli, i en reduí les dimensions, dirigí la decoració de la Residenz 1680-1701, acabà l’edifici central del Nymphenburg i projectà el gran castell de Schleissheim, prop de Munic

Fou deixeble de Borromini Ben aviat s’establí a Alemanya, on desenvolupà la seva activitat Són obra seva el convent de Fürstenfeldbruck 1691, prop de Munic, la Wallfahrtskirche Mariahilf de Freystadt 1700-08 i la Dreifaltigkeitskirche de Munic 1711-13, ciutat on collaborà en la construcció del castell de Schleissheim i acabà el de Nymphenburg

Desenvolupà, la seva activitat a la part sud de l’imperi Germànic, sobretot a Munic, on construí, per als jesuïtes, l’església de Sankt Michael 1580-97 i reformà i engrandí la Residenz, sobretot al voltant de la Grottenhof i de la Brunnenhof

Format a Berlín amb FGilly i després a París L’any 1815 anà a Munic, on construí la Glyptothek 1815-20, l’Alte Pinakothek 1826-36, els Propileus, etc Prop de Ratisbona edificà el Walhalla 1830-42 seguint esquemes clàssics Féu els plans de l’Ermitage de Sant Petersburg

No es féu remarcar fins que fou primer arquitecte d’AHitler Amb diversos elements de l’escola vienesa —molt contrafets— i de l’antiga Grècia —l’ús del dòric, del marbre i de grans escalinates— determinà el neoclassicisme nacionalsocialista del III Reich Realitzà, a Munic, la Haus der Deutschen Kunst i organitzà la Königsplatz

Deixeble de JF Blondel, treballà al servei dels prínceps alemanys i principalment de l’elector de Baviera Max Emmanuel Adaptà el rococó al gust alemany, tot donant-li una major exuberància Amb la collaboració del seu estucador Johann-Baptist Zimmermann, construí a Munic el pavelló d’Amalienburg, al Nymphenburg 1734-39, i el Residenztheater 1751-53, que porta, per això, el seu nom

Format a Stuttgart, s’installà, fugint dels nazis, a Eivissa 1933, on realitzà algunes de les primeres obres racionalistes dels Països Catalans Collaborà amb Raoul Haussmann i el GATCPAC en la redacció d’un número d' AC que revalorà l’arquitectura popular eivissenca Després de la guerra civil de 1936-39 s’installà a Califòrnia i es naturalitzà nord-americà 1944 Ultra la seva activitat com a arquitecte, es relacionà amb la indústria del cinema d’animació Durant la dècada dels cinquanta reprengué els contactes amb Eivissa, si bé mantingué una constant presència…

Autor de nombroses esglésies i nombrosos convents a Baviera sobresurt especialment la d’Ottobeuren 1737-66, coberta amb cúpules sobre petxines, peça bàsica del rococó germànic Malgrat la riquesa de la decoració en estuc i de la complexitat de les plantes, l’estil de les seves obres palesa més serenitat que el d’altres mestres contemporanis, com Kilian Ignaz Dientzenhofer o Johann Balthasar Newmann

Introduí el barroc italià a Baviera església dels teatins, a Munic, començada el 1663 un pavelló del Nymphenburg de Munic, 1665 Tornà el 1675 a Bolonya, on féu nombroses construccions