Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Els jardins del palau de Pedralbes de Barcelona, dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Botànica
Literatura catalana
Jardineria
Historiografia catalana
Arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor.
Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior…
, ,
Carlos Luis Ferreira da Cruz Amarante
Arquitectura
Arquitecte portuguès, actiu a les regions del N del país.
És autor del santuari del Bom Jesus do Monte, prop de Braga, amb una monumental escala d’accés, dita dels Cinc Sentits , barroca en el concepte i en la decoració
torii
Arquitectura
Element arquitectònic que pren una forma semblant a la lletra grega pi (π) i que serveix d’ingrés als recintes dels temples japonesos.
A vegades n'hi ha més d’un al temple d’Inari n'hi ha 400, i fins i tot arrenglerats, formant una espècie de pòrtic Generalment són de fusta i sense gaire ornamentació
Erwin von Steinbach
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor alsacià.
Mestre d’obres de la catedral d’Estrasburg 1275, n'inicià les obres el 1277, segons consta en una inscripció de la façana, n'acabà les voltes i dissenyà els plans de la façana occidental Féu els plans del monestir de Hanau 1291-94 Construí la tomba del bisbe Conrad 1300 i la capella de la Mare de Déu 1316, ambdues a la catedral Morí treballant en les fortificacions de la ciutat
Josep Mas i Vila
Façana de l’Ajuntament de Barcelona, obra de Josep Mas i Vila (1832-44)
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Josep Mas i Dordal, l’ajudà en el seu càrrec a l’ajuntament en fou adjunt el 1803 i n'esdevingué titular el 1808 Féu la nova casa de la ciutat 1831 —havent-ne enderrocat el pòrtic, l’església i una part del claustre de Sant Jaume— i n'acabà la façana el 1850 Autor de la porta del Cementiri Vell 1840, del pla topogràfic dels voltants de Barcelona 1854 i del mercat de Sant Josep 1840 Des del 1832 tingué el títol d’arquitecte acadèmic, després d’una aferrissada lluita amb Antoni Cellers, que pretenia el seu càrrec municipal, mantingut per Mas sota Carles IV,…
Eduard Bru i Bistuer
Arquitectura
Arquitecte.
Llicenciat a l’ETSAB, n'és professor des del 1977 i director des del 1998 Inicià la seva pràctica professional amb Josep Lluís Mateo, amb qui construí l’Institut de Formació Professional La Bastida a Santa Coloma de Gramenet 1985-89 Posteriorment realitzà projectes com el Centre de Menors de Palau de Plegamans 1984-86, diverses intervencions al Zoo de Còrdova 1991-93, la Casa Cabaní a Castellar de n'Hug 1992-94 o l’Escola de Doctorat de la UAB a Bellaterra 1996-99, caracteritzada per una voluntat d’adequació contextual que eviti tant el pintoresquisme com la…
Paul Abadie
Arquitectura
Arquitecte francès.
Restaurà la catedral de Sant Front de Peirigús, projectà el Sacré-Coeur de Montmartre a París i n'inicià la construcció
matroneu
Arquitectura
Galeria o tribuna interna que, en diverses basíliques dels segles V i VI, s’obre al llarg dels murs de la nau central, sobre les naus laterals.
El nom ve del costum de considerar-lo reservat a les dones N'hi ha també en altres esglésies i en altres èpoques
txatri

Txatri
Arquitectura
Pavelló cupulat de petites dimensions, sostingut habitualment per quatre columnes, propi de l’arquitectura de l’Índia.
Els txatris acostumen a coronar mesquites, mausoleus i temples, tot i que també n'hi ha d’aïllats, amb funció commemorativa És una denominació procedent del sànscrit
eòlic
Arquitectura
Capitell grec arcaic, d’origen oriental, compost per dues volutes simètriques, d’una gran amplitud, lligades per una palmeta eixamplada o un simple triangle.
En són els exemples més antics els de Larissa i Neàndria 570 aC El capitell eòlic apareix a Xipre, Frígia i Paflagònia, i els etruscs l’utilitzaren sovint Hom n'ha trobat un exemplar, probablement fenici, a Cadis
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina