Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
neoclassicisme
Arquitectura
Nom donat a un corrent arquitectònic del segle XX representat al principi per Behrens, A. Loos i Mies van der Rohe, formats encara dins la normativa neoclàssica, que utilitzaren en llurs primeres obres.
Després abandonaren el repertori formal clàssic, però continuaren amb el mateix ordre i la mateixa disciplina compositives Philip Johnson, des del 1949, i Louis Kahn donaren un fort impuls a elements neoclassicistes en l’arquitectura nord-americana, la qual influí molts arquitectes del moment
Silvestre Pérez
Arquitectura
Arquitecte aragonès, un dels millors representants del neoclassicisme hispànic.
Collaborà amb Josep Bonaparte, però també amb Ferran VII d’Espanya Treballà sobretot al País Basc ajuntaments de Sant Sebastià, Bermeo, Motrico i Durango Teatre Principal de Vitòria, avui desaparegut, i antic Hospital d’Achuri Bilbao Es conserven també molts projectes seus de gran importància
Alexander Jackson Davis
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Tot i que començà dins el neoclassicisme amb Ithiel Town, fou un dels principals introductors del neogoticisme als EUA i un dels primers a emprar estructures de ferro
Alessandro Galilei
Arquitectura
Matemàtiques
Arquitecte i matemàtic italià.
Les seves obres façana i capella Corsini, a Sant Joan del Laterà, façana de San Giovanni dei Fiorentini, a Roma denoten un barroc tardà, on ja és palès l’esperit del neoclassicisme
Paul Ludwig Troost
Arquitectura
Arquitecte alemany.
No es féu remarcar fins que fou primer arquitecte d’AHitler Amb diversos elements de l’escola vienesa —molt contrafets— i de l’antiga Grècia —l’ús del dòric, del marbre i de grans escalinates— determinà el neoclassicisme nacionalsocialista del III Reich Realitzà, a Munic, la Haus der Deutschen Kunst i organitzà la Königsplatz
Ivan Egarovič Starov
Arquitectura
Arquitecte rus.
Estudià a París, on fou alumne de Wailly De retorn a Peterburg, treballà amb Vallin de la Mothe en la construcció de l’Acadèmia de Belles Arts d’aquesta ciutat Féu, també a Peterburg, la catedral de la Trinitat 1776 i el palau de Tàurida 1783-88, la seva obra mestra i un dels edificis més importants del neoclassicisme rus
Joseph Poelaert
Arquitectura
Arquitecte belga.
Inscrit al neoclassicisme, a vegades utilitzà l’historicisme gòtic, com a l’església de Laecken, a Brusselles 1854 Creador de nombrosos edificis en aquesta ciutat, sobresurt el Palau de Justícia 1866-83, en el qual s’aplicà en els elements decoratius i s’esforçà en la integració del volum de l’edifici en el seu entorn, despreocupant-se de les necessitats pràctiques i menyspreant les dificultats tècniques
John Soane
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Un dels creadors més originals del neoclassicisme, malgrat una ornamentació hellenística supèrflua, les seves obres mostren unes estructures simples i l’ús freqüent de la fosa en les cúpules Projectà diverses ampliacions, desaparegudes, del Bank of England 1792-1808, l’Art Gallery de Dulwich, l’església de Marylebone i la seva casa de Lincoln's Inn Fields, Londres 1813, convertida en museu John Soane
Josep Zacaries Camaña i Burcet
Arquitectura
Arquitecte.
Fou nomenat arquitecte municipal de València el 1864 és autor de les façanes dels teatres Principal i de la Princesa de València, i de les places de toros de Yecla i de Requena Dirigí les obres de conducció d’aigües potables de València de la séquia de Morvedre, dels plans dels ferrocarrils de València a Almansa i de València al Grau, i de diverses carreteres i installacions industrials El seu estil és, en general, eclèctic, basat en un neoclassicisme lliure
eclecticisme
Arquitectura
Tendència arquitectònica desenvolupada al segle XIX que barreja elements estilístics diversos.
Esdevingué explícita des del 1846, moment culminant de la polèmica entre neoclassicisme i neogoticisme Fou afavorit pel millor coneixement dels edificis de cada país i per les prospeccions arqueològiques, al mateix temps que hom posava en circulació les primeres històries universals illustrades de l’arquitectura N’és l’exemple més representatiu Charles Garnier Òpera de París, 1861-74, i, a Barcelona, Elies Rogent Universitat de Barcelona, 1863-72 Perdurà, coexistint amb el Modernisme i les noves tendències, fins ben entrat el segle XX