Resultats de la cerca

Format a l’Escuela Superior de Arquitectura Fou arquitecte provincial de Balears i diocesà de Mallorca, on fou autor de la capçalera neogòtica de Sineu, de la reconstrucció de la parròquia d’Alcúdia 1882, de la façana de la Diputació Provincial començada el 1882, que s’inspira en el gòtic de la Llotja Dins l’estil palladià féu la Casa de la Misericòrdia Es dedicà també a estudis arqueològics Posteriorment fou diputat provincial de Guipúscoa 1896-1905, on tingué diversos càrrecs

Titular el 1892 Escriptor erudit, publicà Las enseñanzas industriales en España 1903, Mientras se alza el edificio, La reforma de Barcelona 1907, etc Fundà i dirigí la revista Arquitectura y Construcción 1889-1923 Fou acadèmic de Belles Arts de Sant Jordi des del 1913 i director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1920-31 Com a arquitecte féu un interessant projecte per a la plaça de Catalunya, amb un edifici al mig dedicat a magatzems comercials 1922, un projecte de teatre per a San Salvador —que guanyà un premi internacional— 1911, el Collegi d’Orfes Pobres de Sant Julià de Vilatorta…

Format a Sant Carles, hi obtingué el títol que després revalidà a San Fernando Primer director de l’Escuela Especial de Arquitectura de Madrid 1845 Fou l’autor de la Universitat de Saragossa 1849 i guanyador del concurs del palau del Congrés dels Diputats a Madrid, la primera pedra del qual es collocà el 1843 aquest edifici, neoclàssic, fou adornat amb escultures de José Pagnucci, Francisco Elías i Ponciano Ponzano Reformà el convent del Noviciado a Madrid 1845 transformant-lo en universitat i convertí l’església en paranimf 1852 Altres obres seves a Madrid són els palaus Béjar,…

Acabà la carrera el 1904 Orientà el seu treball professional al Vallès Abans d’acabar els estudis reformà la casa materna can Mayol, avui can Raspall, a la Garriga, única obra seva neogòtica Fou nomenat arquitecte municipal de Cardedeu, l’Ametlla, la Garriga, Granollers, Llinars, Caldes de Montbui i la Roca La seva obra pot classificar-se en tres etapes Modernisme d’avantguerra 1903-14 —la Casa JBarbey 1910, la Torre Iris 1911, La Bombonera 1911 i la Casa JBarraquer 1913 formen l’anomenada manzana Raspall a la Garriga—, Modernisme de postguerra 1918-26 —Granja Viader 1925 a…

Es formà a Llotja, on guanyà un premi per un projecte de biblioteca 1838, i es titulà a l’Academia de San Fernando de Madrid 1843 Projectà la nova façana del Teatre Principal de Barcelona 1845 El mateix any feu un avantprojecte per al Teatre del Liceu, que fou rebutjat per Joaquim Gispert Guanyà la medalla d’or al concurs de la Plaça Reial 1848 —que construí i acabà 1859—, una de les més reeixides de la ciutat Arquitecte municipal, projectà l’escut de la façana de la Casa de la Ciutat El 1849 projectà la font de l’almirall Galceran Marquet a la plaça de Medinaceli 1851 Traçà el carrer de la…

Fou membre de la Comissió d’Estadística de Barcelona i de la diputació de Girona Fou el primer urbanista de la ciutat i l’innovador de l’arquitectura de la regió de Girona Creà a Girona una Escola d’Obres Públiques i dictà el corpus de les disposicions relatives a obres Elaborà el primer projecte d’eixample de la ciutat 1868, basat en l’obertura de noves vies de comunicació i l’enderrocament de les muralles, cosa que trobà l’oposició de les forces vives de la ciutat Urbanitzà diversos carrers a Girona i la província i féu els eixamples de Palamós, Lloret de Mar, Vilobí d’Onyar 1861 i Castelló…