Resultats de la cerca

Féu els estudis a Madrid, on posteriorment ocupà diversos càrrecs oficials i docents, com els de professor i director de l’escola d’arquitectura Home d’una gran cultura, des de la càtedra difongué les novetats tècniques de l’arquitectura del seu temps, bé que estèticament es mantingué en un fred estil neoromànic collegiata de Covadonga , a Astúries, bastida els darrers anys del segle XIX

Deixeble de TGarnier, fou Premi Roma 1920 i esdevingué un dels arquitectes oficials del moment pel seu eclecticisme, encobert d’aparences modernes, com el Centre de xecs postals a la rue des Favorites, a París 1932, o l’annex a la Bibliothèque Nationale, a Versalles 1933, o l’immoble que construí a la rue Guynemer, a París 1925, que esdevingué el prototip dels seus posteriors Cap de la reconstrucció de Nantes —a partir del 1945—, hi edificà l’hospital de la ciutat

Era mestre d’obres per Sant Carles La seva obra és dispersa, i una de les seves característiques és la de deixar grans buits a la planta baixa, prevenint les necessitats dels possibles comerços Dirigí la construcció de diversos edificis plurifamiliars al centre de València Hom li deu petites restauracions façana de la Universitat de València, cimbori gòtic de la seu És autor del Museu d’Història Natural Exercí càrrecs oficials d’una certa importància arquitecte de la Caixa d’Estalvis, de la Séquia Reial del Xúquer, acadèmic de San Fernando i primer consiliari de l’Acadèmia de…

Registrat en els poemes homèrics i identificat en diverses excavacions sobretot a Troia, Creta, Micenes i Tirint, el precedeixen un vestíbul presidit per dues columnes de fusta amb base de pedra i una avantsala o un propileu, al qual s’accedeix a través de tres portes de doble batent Al centre del mègaron solia haver-hi una llar envoltada de quatre columnes que sostenien el teulat Sembla, pel mègaron de Tirint el més complet i el més ben conegut, on hi havia el tron principesc entorn de la llar, que el lloc era destinat a les audiències reials, als banquets oficials i a les…

Fou catedràtic de geodèsia 1888 i de geometria descriptiva 1895 a la Universitat de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1883, que posteriorment presidí 1914 Autor, a Barcelona, dels edificis de l’Acadèmia de Ciències 1893, Palau de Justícia 1885-1908, amb Enric Sagnier, Presó Model 1904 amb Salvador Vinyals, Observatori Fabra 1906, Catalana de Gas 1908 i convent dels carmelitans començat el 1910 i acabat pel seu fill Josep Domènech i Mansana Dirigí així mateix les obres de l’Hospital Clínic 1895-1906, sobre un projecte d’Ignasi C Bartrolí 1881 Amb elements modificats dels…

La seva obra és nombrosa, i es divideix en grans cases unifamiliars per a la incipient burgesia, asils el de Romeus i el de Sant Joan Baptista i encàrrecs d’associacions i edificis oficials de València i rodalia Els seus edificis principals són la part primitiva de la benèfica Associació de Nostra Senyora dels Desemparats 1864 —on emprà el ferro colat per a certes parts de la construcció—, possiblement el claustre —dòric— de la Universitat Literària i, sobretot, la Plaça de Toros plans el 1850, d’un llenguatge neoclàssic impecable, tota de maó vist i amb capacitat per a uns 17…

Aquesta denominació, equiparada antigament a la de mestre de cases, s’imposà a partir del s XVI Per a l’exercici de la professió d’arquitecte hom exigeix actualment el títol acadèmic de l’escola tècnica corresponent i la qualitat de membre d’un collegi oficial en alguns països, però, per a exercir la professió d’arquitecte, no cal obtenir un títol especial, sinó que només cal complir certs tràmits burocràtics que fixen les responsabilitats del qui fa la funció d’arquitecte El 1875 fou constituïda a Barcelona una escola lliure d’arquitectura Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona…

A sou de la comunitat jueva, construí a Perpinyà el portal i les bestorres del call 1277 El 1284 encara residia a Perpinyà Com a mestre de les obres reials de Jaume II, intervingué o supervisà una bona part de les construccions oficials dels regne de Mallorca Cap al 1303, posà els fonaments de les muralles de Ciutadella Dos anys més tard reconstruí la torre de l’Àngel de l’Almudaina de Palma, Mallorca, el 1309 encara treballava en les obres d’aquest alcàsser, juntament amb Pere Descoll Dirigí les obres del castell de Bellver , que possiblement ell mateix havia traçat Hom l’ha…

Es formà a Viena i Berlín, i inicià la seva obra dins la tradició del renaixement toscà Adquirí una gran notorietat i li fou encomanada la reestructuració urbanística de Viena 1890 i el tren metropolità suburbà 1894-97 Bé que creà zones verdes a cada barri i que en diversos trams del metropolità aplicà certs principis de la ciutat maquinista, ambdós projectes es mouen dins el convencionalisme acadèmic El 1894, en prendre possessió de la seva càtedra a la Kunstakademie de Viena, afirmà la necessitat d’una renovació radical de la cultura arquitectònica, segons l’exigència dels temps La seva…

Combinà la seva activitat professional amb la docència, que exercí gairebé durant mig segle a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual en fou catedràtic de Construcció 1954-1980 i director 1967-1969 També fou vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya 1972-74 i degà del Collegi d’Arquitectes de Catalunya COAC entre els anys 1954 i 1964, des d’on n'impulsà el trasllat a la nova seu, a la plaça de la Catedral, el 1962 Contribuí a modernitzar la institució i a obrir-la a l’exterior en els moments difícils de la dictadura Entre les seves obres destaquen la…