Resultats de la cerca

Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control 1993-96 i la terminal de l…

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, formà part, juntament amb Ramon Sanabria, de l’estudi Artigues & Sanabria Arquitectes Entre els projectes de caràcter esportiu que dissenyà cal destacar el Pavelló Olímpic d’Halterofília dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Guanyà el premi FAD de l’opinió d’arqui-tectura 1994 i el premi ASEFAVE 2004

Format a l’Escola de Barcelona, on ocupa la càtedra d’estructures 1970, treballa associat amb Joan Margarit i Consarnau Obra conjunta és la cúpula metàllica del mercat de Vitòria, per la qual han rebut diversos premis 1977 Així mateix són coautors del projecte de l’estadi i de l’anell olímpic de Montjuïc juntament amb F Correa, A Milà i V Gregotti

Estudià a Harvard amb Walter Gropius i practicà en el taller del pintor Josef Albers i amb l’arquitecte Marcel Breuer a Nova York 1946-48 Installat a Sydney, entre les seves obres cal remarcar l’Estadi Olímpic de Melbourne 1956, amb capacitat per a 125 000 persones i coberta suspesa, la remodelació de l’Australia Square, a Sydney 1962-66, amb la torre de 159 m d’alçària, i l’ambaixada d’Austràlia a París 1973

La seva Ciutat Industrial 1901-04, projecte de ciment armat, de ferro i de vidre, és el primer intent d’urbanisme racionalista, adaptat a les particularitats de l’home de l’era industrial Aplicà els seus conceptes a Lió 1904-14, on construí edificis públics exemplars i barris d’habitatges enquadrats en un pla unitari escorxadors de La Mouche 1909-13, estadi olímpic 1913, hospital E Herriot 1915 i el barri anomenat dels EUA començat el 1928 Defensà una arquitectura renovada, però basada en normes formals immutables La seva obra, d’una alta qualitat tècnica, és una constant i subtil referència…

Estudià a l’ETSA de Madrid i Sevilla, i parallelament treballà al despatx de Rafael Moneo Des del 1971 collabora amb Antonio Cruz Sevilla 1947 Entre les seves primeres obres destaquen els projectes d’habitatges a Sevilla La versatilitat dels seus plantejaments pragmàtics el dugué a abordar projectes com ara l’estació de Santa Justa a Sevilla 1988-91, el conjunt d’habitatges Tharsis 1988-92 i l’estació d’autobusos 1990-94, a Huelva, la seu de la Diputació Provincial a Sevilla 1991-95, l’estadi de la ciutat esportiva de la comunitat de Madrid 1989-94, l’Estadi Olímpic de Sevilla…

Titulat per la Universitat de Barcelona 1986 i especialista en l’organització d’obres i empreses Fou tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona per l’àrea d’urbanisme entre 1979-83, període en el qual exercí també altres càrrecs membre dels comitès executius del Consorci de la Zona Franca i del consell d’administració del Port Autònom de Barcelona, i també de les comissions mixtes per a la Planificació de les Xarxes Viàries i dels Enllaços Ferroviaris de Barcelona Director general de la Fira de Barcelona 1893-87, el 1987 fou nomenat conseller delegat del Comitè Organitzador Olímpic…

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, obtingué el títol l’any 1970 Des d’aleshores treballa juntament amb Enric Sòria Entre llurs obres sobresurten la fàbrica Resintex, a Gavà 1973-77, un edifici d’habitatges al carrer de Pi i Molist de Barcelona 1978-81, un centre d’assistència sanitària a Móra la Nova 1983-86 i, especialment, els museus de la Ciència de la Caixa de Pensions 1979 i Picasso ampliació al Palau Meca, 1981, on resolen amb plantejaments innovadors el problema de la intervenció sobre edificis històrics Posteriorment han desenvolupat obres com ara el museu…

Titulat a Barcelona 1952 Fill de Josep Maria Milà i Camps Des del 1953 formà equip amb Frederic de Correa i Ruiz en arquitectura i en interiorisme, camp en el qual han exercit un indiscutible mestratge a Catalunya, amb l’aportació d’una extraordinària concepció de l’espai interior com a element primordial i gairebé un repertori formal que ha servit de llenguatge arquitectònic gairebé a tota la nova generació De l’obra recent d’interiorisme cal destacar el vestíbul i les oficines de la fàbrica Oasis de Martorell 1972, les oficines Uniland 1973 i Medir i Ferrer 1972, les botigues Furest 1974,…

Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona El 1980 en collaboració amb Ramon Sanabria i Boix Lleida, 1950 fundà Artigues & Sanabria Arquitectes Les seves primeres obres mostren un historicisme contingut, com és el cas de l’Auditori Enric Granados a Lleida 1983-84, l’edifici per a la nova seu de la Diputació d’Osca 1985-87 —amb un vestíbul que conté frescs del pintor Antonio Saura— o la caserna de la Guàrdia Urbana a la Rambla de Barcelona 1984-88 Construïren també diverses obres a Sant Cugat del Vallès, com els edificis d’oficines Torreblanca 1988-91 i Nova Unió 1990…