Resultats de la cerca
Es mostren 760 resultats
Studio PER
Arquitectura
Grup d’arquitectes integrat, des de la seva creació, l’any 1964, per Josep Bonet, Cristian Cirici, Lluís Clotet i Òscar Tusquets
.
buit per ple
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mesurament en el qual no ha estat deduïda la part corresponent a una secció d’obra no feta perquè aquest espai resta ple per algun altre element de construcció.
Es habitual a Catalunya, en valorar una obra, de fer-ho d’aquesta manera així, per exemple, del volum d’una paret hom no dedueix el correponent a les obertures perquè s’entèn que l’estalvi d’aquesta paret no feta equival a la feina de collocar el bastiment o, en arrebossar, que la superfície del forat es compensa amb la feina de fer les arestes i d’arrebossar els brancals i la llinda de l’obertura
Arquitectes per l’Arquitectura
Arquitectura
Associació cultural de caràcter professional sense ànim de lucre.
El seu objectiu principal és la preservació, la difusió i la promoció dels valors culturals i socials de l’arquitectura, tant històrica com contemporània, i la defensa de la professió i el paper de l’arquitecte en els diferents vessants Les activitats principals que l’Associació es proposa pel compliment dels seus objectius són el debat, la generació d’estats d’opinió i la celebració d’activitats com exposicions, congressos i conferències La creació de l’Associació s’inscriví en el context de crisi econòmica generalitzada i en les fortes tensions que se’n derivaren en els camps professionals…
Servei per a la Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català
Arquitectura
Organisme nascut al juny del 1976 en el si de l’àmbit Arquitectura i Disseny del Congrés de Cultura Catalana.
Funcionà fins el 1981, que la Generalitat de Catalunya rebé les primeres compètències en cultura, i treballà sobretot en l’àmbit de la sensibilització i divulgació del patrimoni català
Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània
Vista del Dispensari Central Antituberculós del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània
© Fototeca.cat
Arquitectura
Associació creada a Barcelona —amb estatuts aprovats pel govern civil de Barcelona el 28 de novembre de 1930— com a secció catalana del CIRPAC
.
L’equip integrant es formà al final del decenni dels vint i adoptà en principi el nom del GCATSPAC Grup Català d’Arquitectes i Tècnics per a la Solució dels Problemes de l’Arquitectura Contemporània, amb el qual convocà la reunió constituent del GATEPAC Uns nous estatuts del 1936 el desvincularen d’aquest grup, ja pràcticament inexistent La finalitat era de fomentar i divulgar l’arquitectura contemporània i les indústries que hi eren relacionades Publicà la revista AC Documents d’Activitat Contemporània, de la qual fou redactor en cap Josep Torres i Clavé Hom féu una anàlisi de l…
arquitectura
La Gran Muralla, construcció iniciada per l’emperador Qin Shi Huangdi (segle III aC)
© B. Llebaria
Arquitectura
Concepció d’espais o conjunts d’espais per a l’ús i l’ambientació de l’home.
És dit també d’aquests espais i del conjunt mural que els determina És part del disseny que es troba entre l’urbanisme i el disseny industrial La creació arquitectònica és l’aplicació correcta dels materials i els principis econòmics a la creació dels espais per a l’home Giedion Alguns autors encara distingeixen entre construcció i arquitectura, i reserven aquesta denominació a les obres amb d’estètica Pevsner Uns altres combinen les idees d’utilitat i estètica Per a Le Corbusier és confort i proporció, raó i estètica, màquina i plàstica, calma i bellesa Recentment hom insisteix en l’aspecte…
merlet
El castell de Montgrí, coronat per merlets
SBA73 (CC BY-SA 2.0)
Arquitectura
Cadascun dels petits pilars d’obra i de secció quadrangular que per a defensa hom construïa al cim de les antigues fortaleses, deixant entre l’un i l’altre un espai per a poder tirar contra l’enemic.
Adam
estil Adam Recipient per a vi, amb pedestal
© Fototeca.cat - R. Manent
Arquitectura
Família d’arquitectes i, especialment, de decoradors escocesos del segle XVIII, que donen nom a un estil ornamental ( estil Adam
) derivat de l’antiguitat clàssica i del Renaixement.
Foren quatre germans, Robert Kirkcaldy, Escòcia 1728 — Londres 1792, James Kirkcaldy 1730 — Londres 1794, William i John , fills de William Adam 1688 — 1748, arquitecte d’Edimburg Sostinguts per la noblesa d’Anglaterra, embelliren antigues residències o n'edificaren de noves, tot prodigant a l’interior sobretot entre els anys 1759-75 ornamentacions d’una gràcia exquisida Llur estil s’escampà àmpliament per Anglaterra i pel continent, i inspirà les arts del disseny fins a la fi de l’època napoleònica Robert viatjà per Itàlia, estudià el palau de Dioclecià…
Jaume Gustà i Bondia
Jaume Gusta i Bondia. Firmat per J. Cabanellas.
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte (1879) i mestre d’obres (1872).
Construí diversos pavellons a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, després desapareguts És autor de la casa consistorial de Sants 1895, de la seva casa al carrer d’Alegre de Dalt, de Barcelona 1910, de la casa Monteys Rambla de Catalunya - carrer de València i del cementiri de Sants El seu Modernisme parteix del gòtic i el suavitza Publicà una memòria descriptiva de Sant Benet de Bages 1887
Vincenzo Scamozzi
El conjunt arquitèctonic de l’església de San Giorgio, a Venècia, iniciat per Andrea Palladio i acabat per Vicenzo Scamozzi
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte italià.
Últim exponent important del corrent manierista, reprengué diferents obres que APalladio havia deixat inacabades a Vicenza Teatro Olimpico i a Venècia església de San Giorgio Maggiore, on també en completà d’altres d’Il Sansovino i participà en la construcció de diversos palaus 1586-1611, Nove Procure 1609, Palazzo Contarini La influència d’aquests arquitectes, unida a l’estudi de l’obra de SSerlio, és palesa en les nombroses edificacions que dugué a terme, com la Villa Pisani, a Lonigo 1578, i la Villa Nani-Mocenigo, a Canda 1580-84 L’any 1600, després de projectar les fortificacions en…