Resultats de la cerca

A París, féu pràctiques amb Le Corbusier 1931-36 El 1937 construí el Pavelló del Japó de l’Exposició Internacional de París, obra considerada a Occident com la primera que incorpora el llenguatge arquitectònic internacional als plantejaments tradicionals japonesos Actiu en el CIAM, fou delegat del Japó al CIRPAC El 1951 creà el museu d’Art Modern de Kamakura, que és una de les obres que inicien el renaixement arquitectònic japonès després de la Segona Guerra Mundial La casa Internacional de Tòquio —1955, amb la collaboració de Mackawa i Yoshimura— i l’immoble Tokyo-Kaikan 1953-54…

Graduat com arquitecte el 1935, treballà inicialment amb Alvar Aalto, respecte del qual manté uns plantejaments molt similars Creà el seu propi estudi el 1938 S’especialitzà en la realització d’edificis industrials i dugué a terme així mateix alguns projectes urbanístics Tapiola zona universitària de Hèlsinki etc

Fundà una escola a París 1830-56, on impartí la teoria que les úniques exigències obligades en arquitectura són les constructives i les funcionals Féu la Bibliothèque de Sainte-Geneviève 1843-50 i la Bibliothèque Nationale 1843-68, ambdues a París, en les quals, sota una aparença historicista, utilitzà estructures metàlliques i columnes de ferro fos, i alhora nous plantejaments d’organització espacial

El 1882 fundà la Century Guild, que edità The Hobby Horse , primer intent de renovació de la tipografia i de la illustració segons els plantejaments, mig goticistes, mig modernistes, de les Arts and Crafts Són molt coneguts els seus dissenys de papers pintats i de teixits estilitzant ocells i flors El 1904 abandonà les arts plàstiques i es dedicà a exposar les seves teories socials

Dirigí la revista Arquitectura Juntament amb Enrique del Moral realitzà, el 1950, el pla de la ciutat universitària de Mèxic després, el nucli Presidente Juárez i Presidente Alemán, amb plantejaments d’estil internacional, i altres obres a la universitat A partir del 1960 es dedicà a la urbanització de poblacions de la frontera nord del país Collaborà també en murals de José Orozco i projectà la reconstrucció de Managua després del terratrèmol del 1972

Format dins el grup de neoclassicistes milanesos, evolucionà cap a plantejaments racionalistes El 1928 fundà la revista Domus , una de les més influents de la postguerra, tant en arquitectura com en interiorisme Encarregat de la direcció de la V Triennale de Milà 1933, féu costat al grup dels arquitectes racionalistes La seva extensa producció s’inicià el 1923, i anà abandonant la rigidesa neoclàssica en una evolució que culminà el 1936 amb la Mostra della Stampa Cattolica i els edificis de la Montecatini, a Milà Arquitecte de la burgesia milanesa, el 1958 projectà l’edifici…

Estudià a l’ETSA de Madrid i Sevilla, i parallelament treballà al despatx de Rafael Moneo Des del 1971 collabora amb Antonio Cruz Sevilla 1947 Entre les seves primeres obres destaquen els projectes d’habitatges a Sevilla La versatilitat dels seus plantejaments pragmàtics el dugué a abordar projectes com ara l’estació de Santa Justa a Sevilla 1988-91, el conjunt d’habitatges Tharsis 1988-92 i l’estació d’autobusos 1990-94, a Huelva, la seu de la Diputació Provincial a Sevilla 1991-95, l’estadi de la ciutat esportiva de la comunitat de Madrid 1989-94, l’Estadi Olímpic de Sevilla…

Es formà a l’Escola de Barcelona, a la qual és professor Treballa juntament amb Jordi Garcés Entre les obres que han realitzat sobresurten la fàbrica Resintex, a Gavà 1973-77 un edifici d’habitatges al carrer del doctor Pi i Molist, de Barcelona 1978-81 un centre d’assistència sanitària a Móra la Nova 1983-86, premi FAD del 1988, i, sobretot, el Museu de la Ciència de la Caixa de Pensions 1979 i l’ampliació del Museu Picasso, tots dos a Barcelona, en els quals, resolen amb plantejaments innovadors el problema de la intervenció sobre edificis històrics També han treballat en el…

Dedicat a la intervenció sobre el patrimoni arquitectònic des d’una òptica més propera als plantejaments de John Ruskin que no pas a les teories intervencionistes de Viollet-Le Duc, elaborà una teoria de la intervenció en edificis històrics, la qual, en molts aspectes, és a la base de les formulacions teòriques posteriors Defensava la diferenciació entre les parts noves i les originals i el respecte pels elements trets de l’emplaçament original, i proposà la indicació dels elements nous, la descripció i la documentació de l’edifici i la seva restauració, per a la publicació de memòries de la…

Format a Madrid, on també es doctorà en ciències físiques i matemàtiques A València fou nomenat arquitecte de la Companyia dels Ferrocarrils del Nord, i construí l’actual Estació del Nord, el projecte de la qual data del 1906 i que és considerada una de les seves obres més importants en ella conflueixen gran part de la seva praxi i de la seva ideologia gran coherència estètica dins la línia modernista, plantejaments racionals i funcionals, tecnologia avançada i poder simbòlic de l’arquitectura Fou el primer arquitecte de l’Estat espanyol que emprà el formigó armat en edificis de…