Resultats de la cerca

Destinada a cambra matrimonial o, potser, a sala de menjar, serví, més endavant, d’avantsala

És autor de la portada de la catedral de Mallorca 1592-1601, obra amb columnes i capitells manieristes que palesen potser la influència de Palladio

És autor de l’església de Carabaña 1537, potser la primera església columnar a Castella, i de l’hospital de San Juan Bautista, dit de Afuera o de Tavera , a Toledo 1541-51, precedent del purisme d’Herrera

Amplià l’hospital de la Charité 1778-81 —avui enderrocat—, que seguia models dòrics Treballà en diversos palauets a París i a Suïssa, a Alemanya i a Espanya, on potser intervingué en la construcció del palau de Líria de Madrid

Mestre de l’obra de la catedral de Tortosa, el 1381 fou cridat a València, on començà les obres del Miquelet Potser fou el mateix Andrea Giuliano que del 1356 al 1369 construí la sala capitular de la seu de València i que en fou nomenat mestre el 1358

Completà el claustre de Sant Miquel dels Reis de València 1601 i construí 1599-1614 la parròquia de Pego Marina Alta Hom li ha atribuït l’església arxiprestal d’Albaida 1592-1621 És potser germà seu Domènec Cambra documentat entre el 1620 i el 1637, també arquitecte, que treballà a Cocentaina

Intervingué potser decisivament en la façana de Cort de la ciutat de Mallorca, puix que se'l sap autor del notable ràfec que la corona 1680, caracteritzat per la decoració manierista Per similitud estilística hom vol atribuir-li una sèrie de retaules, entre els quals el de la parròquia d’Esporles

Alumne de Giovanni Chiesa a Maó, es traslladà a Itàlia el 1770 per ampliar estudis de pintura Estigué a Gènova, a Venècia i el 1774 anà a Roma Fou cridat a Viena el 1779, i hi fou nomenat primer delineant de la galeria imperial de Viena L’estil classicista de Calbó contrastava amb el rococó que aleshores predominava a la cort imperial Successivament fou nomenat primer pintor de cambra de l’emperadriu i director de la galeria imperial Una qüestió de caràcter sentimental tallà en sec la carrera de Calbó El 1780, totalment desfet, tornà a Maó, i en sortí el 1788, cap a Amèrica, on començà una…

Ja a l’alberg Boa Voluntade, a Rio, el 1931, es revelen peculiaritats del seu estil El 1936 formà part, amb Leicio Costa i Oscar Niemeyer, de l’equip que realitzà el nou Ministeri d’Instrucció Pública Potser la seva obra més característica és el conjunt residencial de Pedregulho, a Rio 1950-52, per a 570 famílies, que és la manifestació dels diversos interessos sobre els quals recolza la seva obra inclusió de l’arquitectura dins l’urbanisme, l’interès per la tècnica i per les necessitats socials, l’acceptació de models internacionals sense rebutjar les tradicions locals

Format a Pisa, on potser treballà entre el 1343 i el 1347, la seva activitat coneguda es desenvolupà a Florència, on entre el 1329 i el 1336 féu les primeres portes del baptisteri i entre el 1337 i el 1343 els relleus de la part baixa del Campanile Museo dell’Opera del Duomo Succeí Giotto en la direcció de les obres de la catedral i fou també mestre major de la catedral d’Orvieto a partir del 1347 El seu estil, moderat i concís, mostra la inspiració en la gracilitat del gòtic francès al costat de l’accentuació gradual del volum i la severitat italianes