Resultats de la cerca

És autor de l’església de Carabaña 1537, potser la primera església columnar a Castella, i de l’hospital de San Juan Bautista, dit de Afuera o de Tavera , a Toledo 1541-51, precedent del purisme d’Herrera

Titulat a Madrid el 1952, formà part de l’escola castellana d’herència neoplasticista Treballà en equip amb Francisco Javier Sáenz de Oiza i Manuel Sierra en la realització del conegut Poblado de Entrevías 1956, precedent del nou urbanisme castellà

És autor de la reconstrucció del cimbori de la catedral de Burgos, que havia construït Simón de Colonia i s’havia esfondrat A l’estil de l’obra precedent, afegí elements decoratius renaixentistes i mudèjars En aquesta mateixa catedral construí la volta de la capella de La Presentación i les capelles de Santiago i San Jerónimo

Estudià amb els arquitectes més notables de la generació precedent a la seva Joseph Hoffman Viena, 1907, Auguste Perret París, 1908 i Peter Behrens Berlín, 1911 Establert a París des del 1917, alternà l’activitat arquitectònica amb la pictòrica, i fundà 1919, amb el pintor Ozenfat, la revista Esprit Nouveau , òrgan del moviment purista Tot i que amb la ville Savoie de Poissy 1928, any de la primera reunió del CIAM i amb el pavelló suís de la ciutat universitària de París se situà entre els capdavanters del racionalisme, foren les seves obres literàries el que produí més admiració i polèmica…

Pertanyia a una família florentina de mercaders de llana i banquers Estudià humanitats i matemàtiques, i a disset anys era alumne de dret canònic a Bolonya Es negà a seguir la tradició familiar i entrà al servei del cardenal Albergati 1428 viatjà per Borgonya, Picardia i Alemanya, i del 1431 al 1447 fou secretari del papa Eugeni IV aquest fet li permeté de conèixer i d’estudiar l’arquitectura de l’antiga Roma, que tingué una gran influència en la seva obra visità Florència 1434, on conegué Brunelleschi, que encoratjà la seva vocació d’arquitecte L’any 1446 projectà el palau Rucellai de…

Els òrgans rectors són l’Assemblea General i la Junta de Govern i és presidit pel degà elegit democràticament Territorialment consta de sis demarcacions amb competències pròpies Barcelona, on hi ha també la seu central, Comarques Centrals, Girona, Lleida, Tarragona i Ebre i delegacions Alt Empordà, Barcelona, Ebre, Garrotxa-Ripollès, Girona, Osona, Pirineu, Manresa, Tarragona i Vallès Forma part del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España i, a través d’aquest, del Conseil d’Architectes d’Europa i de la Union Internationale d’Architectes Té el precedent en l’Escola d’…