Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
Francesc Roca i Simó
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Madrid el 1904 Projectà, entre altres edificis, la casa Segura a Palma 1908, amb influències secessionistes Posteriorment evolucionà cap a l’adopció d’elements Art Nouveau i acabà conreant l’eclecticisme Projectà les cases Casasayas 1908-09 i construí la casa Roca 1908, també a Palma El 1913 treballà a Almeria El 1916 projectà el Collegi Notarial de Balears Residí a l’Argentina 1916-19, on, a Rosario, féu el palau Cabanelles, el Club Español, l’Asociación Española de Socorros Mutuos i el palau Remonda, i, a Buenos Aires, el Banco de Castilla Fou arquitecte d’hisenda i diocesà de…
Francesc Daniel Molina i Casamajó
La Plaça Reial de Barcelona, obra de Francesc Daniel Molina i Casamajó
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Es formà a Llotja, on guanyà un premi per un projecte de biblioteca 1838, i es titulà a l’Academia de San Fernando de Madrid 1843 Projectà la nova façana del Teatre Principal de Barcelona 1845 El mateix any feu un avantprojecte per al Teatre del Liceu, que fou rebutjat per Joaquim Gispert Guanyà la medalla d’or al concurs de la Plaça Reial 1848 —que construí i acabà 1859—, una de les més reeixides de la ciutat Arquitecte municipal, projectà l’escut de la façana de la Casa…
Raymond du Temple
Arquitectura
Mestre d’obres francès, el primer que fou anomenat arquitecte.
Amplià i reformà el Vieux Louvre 1362-80, on construí la famosa escala exterior, que perdurà fins a Lluís XIII A París, hom li atribueix l’església dels Célestins 1365-70 i la capella del Collège de Beauvais 1375-80 El 1397 projectà la tomba de Bertrand Du Guesclin per a Saint-Denis Projectà la capella del castell de Vincennes
Alexandre Soler i March
La casa Heribert Pons, a la Rambla de Catalunya de Barcelona, obra d'Alexandre Soler i March
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1899 Fou deixeble i collaborador de Domènech i Montaner, l’obra del qual, juntament amb el Modernisme centreeuropeu, constituí la seva principal influència, tal com es desprèn de la seva obra més important a Barcelona, la casa Heribert Pons 1907-09, a la Rambla de Catalunya Amb Guàrdia i Vial projectà el Mercat Central de València 1910-28, obra cabdal de l’arquitectura modernista valenciana Projectà també els monuments al Pare Claret, a Sallent, i a Rafael Casanova, a Barcelona 1914-16 El 1929, amb J Llopart, projectà el Palau de la Indústria a Montjuïc Com molts…
Joan Roca i Pinet
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1910 Fou un temps arquitecte municipal d’Olot El seu estil evolucionà 1912-36 des d’un Modernisme veí a Alfred Paluzie i Lucena al Noucentisme de Masó cases Masllorens al carrer de Fontanella, casa Bassols, garatge Sacrest i fàbrica Descals al de Vilanova, fàbrica Manufactures Olot al carrer del Bisbe Guillemet i elèctrica Bassols 1927, a Olot Projectà cinc grups escolars, com el de Ripoll, on apareix la influència de RGiralt, l’escorxador de Portbou, etc A Girona projectà, entre d’altres, la casa Barceló 1925, la casa i tallers Dalmau-Carles-Pla i la Central Elèctrica Berenguer…
Giuseppe Piermarini
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista italià.
Centrà la seva activitat a Llombardia Villa Reale a Monza 1777 i especialment a Milà, on reformà al Palazzo Reale en estil neoclàssic 1769-78, i projectà el Palazzo Belgioioso 1777, una de les seves obres més belles, el Teatro alla Scala 1776-78 i altres palaus Urbanitzà la Piazza del l’Arcivescovado 1780, projectà la Via Santa Radegonda 1783 i els jardins públics construïts a Milà entre el 1782 i el 1787
André Lurçat
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista francès, germà de Jean Lurçat.
Representant de l’estil internacional a França al qual aportà noves solucions de volums i espai Projectà la Villa Hefferlin 1931-32 a Ville d’Avray Illa de França i el grup escolar Karl Marx a Villejuif Illa de França 1932 Després de la Segona Guerra Mundial projectà, a Saint-Denis, la cité Paul Langevin 1947-50, l' unité Colonel-Fabien 1952-60, la cité Paul Éluard 1952-58 i el palau dels esports
Ignasi Mas i Morell
Escoles de Sant Pol de Mar (1910), obra d’Ignasi Mas i Morell
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1907 Sota la influència del Modernisme, projectà la casa Planiol i les escoles de Sant Pol de Mar 1910, i, aquell mateix any, la casa Auriga de Sant Joan Despí La seva obra més important, on l’arquitectura modernista es complementa amb detalls musulmans molt significatius, fou la plaça de braus Monumental de Barcelona En collaboració amb Eduard Ferrés i Lluís Homs, projectà la casa Damians, al carrer de Pelai de Barcelona 1915
Ricard Giralt i Casadesús
Arquitectura
Arquitecte, especialista en temes d’urbanisme.
Participà activament en els Congressos d'Arquitectes de Llengua Catalana 1932-33 i en el Primer Congrés Municipalista Català Feu uns estudis sobre la problemàtica de l’habitatge econòmic 1932-49 Projectà unes escoles a Figueres 1920 i a Girona 1927, que, bé que no foren fetes, eren concebudes encara dins l’estètica modernista Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d’Espanya, al Masnou Els anys trenta adoptà el racionalisme a l’escola Prat de la Riba, també a Girona Fou el primer degà 1931 del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya , arquitecte…
Filippo Juvara

Façana barroca del Palazzo Madama (1718), a Torí, obra de Filippo Juvara
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte italià.
Es formà a Sicília com a escenògraf, i a Roma 1704 estudià amb C Fontana i s’interessà per l’obra de GGuarini Cridat a Torí per Amadeu II de Savoia 1717, projectà el monestir i l’església basilical de Superga 1717-31, la façana barroca del Palazzo Madama 1718, l’església i la via del Carmine i, prop de Torí, el castell de Rívoli 1725 i el palau de cacera de Stupiningi 1729-33 Cridat a la cort de Felip V d’Espanya, projectà la façana del jardí del palau de La Granja i el Palau Reial de Madrid, que acabà GBSachetti La seva obra, dins unes coordenades barroques, anuncia ja el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina