Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
clastra
clastra a sa Granja, prop d’Esporles
© Fototeca.cat
Arquitectura
A Mallorca pati empedrat central o anterior de les cases, en contraposició al posterior (corral).
De caràcter més o menys defensiu, és voltat de dependències utilitàries cotxeria, estables, porxos, etc i completat sovint amb una simple paret L’habitatge dels amos és a la planta baixa la dels propietaris, a l’alta, on hom accedeix per una escala adossada Sol ésser precedida per una cisterna i l’ombregen d’ordinari arbres i un emparrat
Thomas Telford
Arquitectura
Arquitecte i enginyer escocès.
A part alguns edificis a Edimburg 1780-95 i Londres 1824-28, es dedicà bàsicament a la creació de carreteres i de ponts, entre els quals sobresurten, del 1801, el projecte del pont sobre el Tàmesi, a Londres —juntament amb Douglas—, que no arribà a construir-se, així com el pont sobre el Menai, a Bradford 1818-26, de 176 m de llum, molt espectacular Pel seu ús del ferro fos, emprat amb peces prefabricades i iguals, fou considerat un dels enginyers més notables de la primera meitat del s XIX
Giovanni Merliano da Nola
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Influït primer per Rossellino i Benedetto da Maiano, es decantà després cap a l’obra de Sansovino Aquesta influència és palesa en l’important sepulcre del virrei de Sicília i de Nàpols Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens Aquesta obra, encomanada el 1524, fou obrada a Nàpols i installada el 1531 al convent franciscà de Bellpuig el 1842 fou traslladada a l’església parroquial, i constitueix la principal obra escultòrica del Renaixement italià a Catalunya L’autor seguí, també, influències manieristes — Montorsoli, Ammanati — i es diu que sobretot de Bartolomé Ordóñez, actiu a Nàpols Les…
Carlos Luis Ferreira da Cruz Amarante
Arquitectura
Arquitecte portuguès, actiu a les regions del N del país.
És autor del santuari del Bom Jesus do Monte, prop de Braga, amb una monumental escala d’accés, dita dels Cinc Sentits , barroca en el concepte i en la decoració
rotonda
Arquitectura
Habitació de planta circular i usualment cupulada (com la Rotonda d’Andrea Palladio, prop de Vicenza).
Lauritz Thura
Arquitectura
Arquitecte i teòric d’art danès.
Treballà per a la cort construí l’Ermitage, prop de Copenhaguen, el castell de Hörsholm i l’espiral del campanar de l’església del Salvador, de Copenhaguen Publicà Den Danske Vitruvius 1746 i Hafnia hodierna 1749
martyrium
Arquitectura
Edifici cultual bastit damunt el lloc on s’esdevingué un fet especial, particularment la mort d’algun personatge (lloc on morí o on és enterrat un màrtir i, sobretot, els llocs que recorden fets de Crist, especialment el Sant Sepulcre).
Sobre una planta central, el martyrium podia tenir forma circular Sant Sepulcre, poligonal capella de l’Ascenció o de creu Qal’at Se'mǎn , prop d’Alep El martyrium originàriament no destinat a la celebració eucarística influí en el tipus d’església bizantina, diferent de la basílica
Leo von Klenze
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Format a Berlín amb FGilly i després a París L’any 1815 anà a Munic, on construí la Glyptothek 1815-20, l’Alte Pinakothek 1826-36, els Propileus, etc Prop de Ratisbona edificà el Walhalla 1830-42 seguint esquemes clàssics Féu els plans de l’Ermitage de Sant Petersburg
Giovanni-Antonio Viscardi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Fou deixeble de Borromini Ben aviat s’establí a Alemanya, on desenvolupà la seva activitat Són obra seva el convent de Fürstenfeldbruck 1691, prop de Munic, la Wallfahrtskirche Mariahilf de Freystadt 1700-08 i la Dreifaltigkeitskirche de Munic 1711-13, ciutat on collaborà en la construcció del castell de Schleissheim i acabà el de Nymphenburg
Alexandre Leblond
Arquitectura
Arquitecte francès.
Fou introductor a Rússia del barroc francès com a arquitecte en cap de Pere el Gran projectà, juntament amb altres, els plans de Peterburg, i prop d’aquesta ciutat edificà el palau i els jardins de Peterhof, seguint el traçat de Versalles Escriví un Traité de la théorie et de la pratique du jardinage