Resultats de la cerca

Membre del CIAM i redactor en cap de Casabella 1947-49, és un dels exponents més representatius de l’anomenada “segona generació” d’arquitectes Com a dissenyador, féu alguns dissenys famosos, com la màquina de cosir Borletti 1956, l’aparell de televisió Doney Brion Vega 1962, la ràdio i el telèfon Siemens 1966 i la butaca Fourline, i obtingué alguns premis a les triennals de Milà Com a arquitecte dugué a terme importants estudis teòrics per a la industrialització de la construcció i sobre nous materials, que es reflecteixen en la fàbrica de ceràmica i el complex per als…

Deixeble de KMeakawa, n'aprengué els postulats de Le Corbusier, que conformen la seva obra Participà activament en la darrera etapa dels CIAM i s’incorporà al grup Metabolisme, d’una gran repercussió per l’adscripció de l’arquitectura japonesa al moviment internacional A les primeres obres —com el Pavelló de la Indústria i el Comerç de l’exposició de Kobe 1950— encara mostrava una rigidesa excessiva, que superà a l’ajuntament de Tòquio 1953-57 El Centre de la Pau de Hiroshima 1949-56, l’ajuntament de Kagawa 1954-58 i el Centre de Premsa i Ràdio de Yamanashi 1967 són algunes de…

Cursà la carrera d’arquitectura a l’Escola Tècnica Superior de Barcelona, on es titulà el 1989 Seguidament s’associà amb l’arquitecte Tonet Sunyer, amb el qual havia treballat com a estudiant Des de la influència de Sunyer es pot entendre part dels trets que caracteritzen la seva obra posterior un interiorisme d’arrel minimalista i una arquitectura de línies rectes i volums purs D’aquest primer període, n’és una mostra el projecte per a l’adequació de la Caixa d’Arquitectes a Barcelona 1992-93 El 1993 finalitzà la collaboració amb Sunyer i el 1994 fundà BAAS Arquitectes Algunes de les obres…

Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior…