Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Andreu Robles
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Ajudant de fra Tomàs Vicent Tosca, la seva obra més coneguda és la que es refereix a la talla de retaules, com els majors de Sant Miquel, Sant Bartomeu i el Pilar, a València, i el de la parroquial de Sueca El 1713, sota la direcció de Francesc Vergara el Major , treballà com a escultor en la portada principal de la catedral de València Fou també autor de la capella de la Comunió de la parròquia de Torrent
metabolisme
Arquitectura
Corrent d’arquitectura creat al Japó durant la dècada dels seixanta que defensava una arquitectura i un urbanisme basats en les possibilitats de les tècniques contemporànies, per donar resposta als fenòmens demogràfics de superpoblació.
Els metabolistes plantejaren estructures connectables de grans dimensions, formades per unitats individuals prefabricades, en analogia als processos biològics a què es refereix el seu nom Entre els pocs projectes construïts destaquen els dels qui en són els membres més representatius, Kisho Kurokawa Nagoya, 1934 i Kyonori Kikutake Fukoaka, 1928 El primer realitzà la torre càpsula Nagakin per a solters a Tòquio 1971 i la megaestructura del parc d’atraccions de Hawaii a Yamamata 1966-67 El segon realitzà la Casa del Cel 1958, així com altres projectes no construïts per a les…
rizoma
Arquitectura
Imatge descriptiva d’un model epistemològic caracteritzat per l’absència de centre i jerarquies, per la interrelació entre els seus elements i pel seu desenvolupament orgànic, i que, per extensió, descriu també formes i fenòmens arquitectònics.
Per analogia del terme botànic que es refereix a la tija subterrània, el terme rizoma s’ha estès en diverses disciplines des que els filòsofs Gilles Deleuze i Felix Guattari l’encunyaren com a metàfora a la dècada dels anys setanta del segle XX per proposar un nou model epistemològic En disciplines com l’arquitectura i l’urbanisme el terme ha aconseguit una notable influència, i serveix per a anomenar i caracteritzar formes i tipus de creixement orgànics basats en l’extensió indefinida i complexa de construccions o fenòmens Hom ha considerat rizomàtics, per exemple, els processos…
escola de Chicago
Arquitectura
Corrent arquitectònic nord-americà de la darreria del segle XIX.
En sentit estricte es refereix a les construccions comercials típiques de Chicago i de l’oest mitjà, bastides entre l’incendi de la ciutat 1871 i els primers anys del segle XX En fou el punt d’arrencada l’obra de Henri H Richardson, que a partir del 1872 aportà l’ús de la planta lliure i asimètrica per a residències i planificà des del punt de vista arquitectònic construccions reservades abans als enginyers despatxos, estacions, biblioteques Willian Le Baron Jenney hi aportà l’estructura metàllica revestida d’obra i el desenvolupament de les finestres, novetats originades per a…