Resultats de la cerca

Avantguardista sense extremismes, evità tant l’esquematisme formal del racionalisme com les arbitrarietats de l’arquitectura orgànica Galleria d’Arte Moderna de Milà 1953, casa a les Zattere de Venècia 1957, centre recreatiu Olivetti a Ivrea 1953-59, central termoelèctrica a Porto-Corsini 1959-60, església de San Giovanni a Milà 1962 Intervingué en el projecte Milano Verde 1938 i en la planificació del barri INA de Casate 1952 Posteriorment, de la seva obra són especialment rellevants els que realitzà a Gènova el eatre Carlo Felice 1982-91, conjuntament amb Aldo Rossi, i un dels projectes més…

Durant els anys seixanta formà part de la Tendenza italiana Ha combinat la pràctica arquitectònica amb la teoria, amb texts com La costruzione logica dell’architettura 1967 o Architettura, Lingua morta 1988, en els quals reivindica el paper de l’ofici en la tasca de l’arquitectura i on es fan palesos els principis de la Neue Sachlichkeit ‘Nova objectivitat’ Entre les obres més rellevants es troben una residència d’estudiants, a Chieti 1976-79, la Biblioteca Pública Central, a Groningen 1989-92, els projectes urbanístics com la reordenació de l’àrea Garibaldi-Republica, a Milà 1991, i de la…

Es graduà a París el 1928 Bé que de bon començament intentà de renovar l’estil colonial, aviat s’adherí a les teories de Le Corbusier, que aplicà amb independència i personalitat El 1944 projectà la Ciudad Universitaria de Caracas, que lentament s’anà ampliant i que fou l’obra que influí en les noves generacions d’arquitectes del país Del conjunt d’edificacions sobresurten l’Estadio Olímpico 1950, que amb les nervadures de la seva tribuna és un dels exemplars més rellevants de l’arquitectura esportiva contemporània, l’Aula Magna 1957, on fa un intent d’integració de les arts i empra una forta…

Fou editor de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme del 1981 al 1990, i professor de l’ETSAB des del 1984 L’any 1991 fundà l’oficina MAP Arquitectes L’allunyament respecte de consideracions formals es materialitza en edificis que generalment són caixes rectangulars, els quals, més que definir entitats nítides, creen i transmeten energia Entre les seves obres més rellevants hi ha l’institut de formació professional La Bastida, a Santa Coloma de Gramenet 1985-89, amb Eduard Bru, les naus industrials al polígon de l’estació de Puigcerdà 1988-91, els habitatges realitzats a la Haia 1990-…

Estudià a la Universitat de Michigan i realitzà el seu primer edifici l’any 1949 Durant els anys 1952-54 fou tinent del cos d’enginyers de l’armada a Corea, Japó i els EUA Desenvolupà una intensa tasca docent des de l’any 1950, dirigint el departament d’arquitectura d’universitats nord-americanes com les de Califòrnia a Los Angeles, Yale a Berkeley i Austin a Texas Publicà diversos llibres en collaboració, que destaquen per no estar destinats a un públic necessàriament iniciat És el cas de The Place of Houses 1974, Dimensions 1976 i Body, Memory and Architecture 1977 Dissenyà diverses…

A 15 anys abandonà els seus estudis per iniciar l’aprenentatge de l’ofici arquitectònic a Lugano 1958-61, i posteriorment estudià a Milà 1961-64 i a Venècia 1965-69 En aquesta ciutat establí contacte i collaborà amb Le Corbusier el 1965 i Louis Kahn el 1969, l’obra dels quals, juntament amb la de Scarpa, l’influïren particularment Destaca la seva obra realitzada en entorns no urbans, com és el cas de la casa a Riva San Vitale 1971-73, l’església de Sant Joan Baptista a Mogno 1986-98 o la capella a Tamaro 1990-96, amb frescs d’Enzo Cucchi, on es produeix una síntesi entre trets que responen a…

Obtingué el títol el 1970 a l’ETSAB Rebé el premi Ciutat de Barcelona l’any 1999 pel Jardí Botànic de Montjuïc, iniciat el 1989 amb Josep Lluís Canosa i Elisabeth Figueras En les primeres realitzacions es feren palesos els trets mediterranis i la influència coderchiana que caracteritzen la seva extensa obra És el cas dels diversos edificis construïts a l’Estartit, com l’edifici El Port 1979 i l’edifici Garbí 1987-88, el Guix de la Meda 1984 i la casa Molinet 1986-88 o el Club Nàutic 1988-91 Destaquen també els grans projectes realitzats a Barcelona amb motiu de la celebració dels Jocs…

Format en el camp periodístic i com a escriptor de guions cinematogràfics, estudià posteriorment arquitectura, i fundà el grup OMA Office for Metropolitan Architecture l’any 1975 Reprengué la tasca literària amb l’influent llibre Delirious New York , amb valor de “manifest retroactiu”, en què reivindicava Nova York com la veritable expressió del Moviment Modern i com a emblema del progrés urbà en una època regida per la cultura de masses La recerca d’un màxim nombre d’esdeveniments dins d’un contenidor de grans dimensions, exemplificat pels gratacels, fou la motivació principal de projectes…

Treballà amb Carme Pinós i Desplat Realitzà l’escola La Llauna de Badalona, el cementiri d’Igualada i les installacions olímpiques de tir amb arc, i fou director del Departament de Projectes de la Stödelschule de Frankfurt Posteriorment féu obres com el centre cívic del barri de la Mina a Barcelona 1987-92 o la seu del Círculo de Lectores a Madrid 1990-92 Destaquen també intervencions de caràcter paisatgístic, com la de la Rambla de Reus 1988-93, la de l’Avinguda Icària de Barcelona 1990-92 o les del Japó, per a l’àrea d’accés de l’estació de Takaoka 1991-93 i per al pavelló de meditació…

Obtingué el títol a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1965 Integrant de l’Estudi PER —juntament amb Òscar Tusquets i Guillèn , Josep Bonet i Bertran i Cristian Cirici i Alomar —, formà equip amb el primer dels arquitectes esmentats fins el 1984 La primera obra d’importància que realitzaren fou la botiga “Sonor” de Barcelona 1965, actualment remodelada, per la qual obtingueren el premis FAD d’Interiorisme, obtingut novament per la realització de les oficines de la companyia Aerojet Express a Barcelona 1971 L’obra de l’equip Clotet-Tusquets s’inscriu plenament dins del…