Resultats de la cerca

Anà a París, on fou deixeble de JFBlondel De retorn a Berna, hi construí l’Hôtel de Musique 1768, avui restaurant, i la Bibliothekgalerie 1775, que fou aterrada l’any 1908, però de la qual subsisteix la façana, convertida en font monumental La influència francesa és evident en totes dues obres

Estudià a París, on fou alumne de Wailly De retorn a Peterburg, treballà amb Vallin de la Mothe en la construcció de l’Acadèmia de Belles Arts d’aquesta ciutat Féu, també a Peterburg, la catedral de la Trinitat 1776 i el palau de Tàurida 1783-88, la seva obra mestra i un dels edificis més importants del neoclassicisme rus

A Estocolm fou alumne de Simon de la Vallée, introductor del gust francès en l’arquitectura sueca Viatjà per Europa 1651-53 i rebé les influències de Palladio i l’arquitectura holandesa de l’època De retorn a Suècia, construí la catedral de Kalmar 1660, començà el palau de Drottningholm 1662 i féu els castells de Strömsholm 1670 i Salsta 1680 El 1676 fou nomenat arquitecte de la cort Fou el pare de Nicodemus Tessin el Jove , també arquitecte

Fill de Nicodemus Tessin el Vell , viatjà per Itàlia i França, on es relacionà amb Gian Lorenzo Bernini i, sobretot, André Le Nôtre Nomenat arquitecte de la cort sueca al seu retorn, el 1682 passà a ésser-ho de la ciutat d’Estocolm Acabà el palau de Drottningholm, iniciat pel seu pare, i hi féu els jardins i els del palau d’Ubriksdal La seva obra més important fou la reconstrucció, des del 1697, del palau reial d’Estocolm

Realitzà en estil neoetrusc l’església de Saint-Philippe-du-Roule a París 1786 Durant trenta anys treballà en collaboració amb Pierre-François Fontaine , el qual trobà a Roma 1786, on ambdós foren influïts per AVignola i APeruzzi De retorn a París, treballaren per al Directori i per a NapoleóI Publicaren un Recueil des décorations intérieures 1812, veritable catàleg de motius decoratius de l’estil Imperi En collaboració amb Beaumont projectà la Plaça de les Piràmides Es retirà de tota activitat el 1814

Treballà gairebé sempre associat amb Charles de Wailly 1730-98, amb qui projectà la nova sala del Théâtre Français a París 1778-82, actual Théâtre de l’Odéon Fou un dels principals promotors del moviment de retorn a l’antiguitat del darrer terç del s XVIII, tant en la seva producció com en el seu tractat Oeuvres d’architecture El seu fill Antoine Peyre París 1770 — 1843 fou un dels arquitectes que primer utilitzà les cobertes de ferro en el Théâtre de la Gaité de París 1800

El 1765 anà a Polònia, on treballà per a Estanislau Poniatowski De retorn a França, féu l' hôtel de l’Intendance au Franche-Comté, a Besançon 1771-78, i el Gran Théâtre de Bordeus 1772-80, el primer teatre modern, ja independent d’altres edificis Arquitecte del duc d’Orleans, féu, a París, els jardins porticats, el teatre del Palais-Royal 1781-86 i el teatre de la Comédie-Française 1787-90 Les seves obres, d’un estil neopalladià, es caracteritzen per una gran harmonia compositiva

Fou un dels introductors del retorn al classicisme en l’arquitectura de la segona meitat del s XVIII, especialment després del seu viatge a Itàlia acompanyat del marquès de Marigny La seva obra d’una gran simplicitat de línies, fou, però, massa freda Installat a Lió, hi féu l’Hôtel-Dieu 1741-48, la Loge des Changes 1747-50 i el Grand-Théâtre 1756 Aquest any anà a París per construir l’església de Sainte-Geneviève actual Panteó, obra de planta de creu grega seguint l’estil de Bramante, de la qual dirigí les obres fins el 1780

Estudià a Roma 1758-65, becat per l’Academia de San Fernando De retorn a Madrid, el 1768 fou nomenat arquitecte d’El Escorial, on féu la Casa de los Infantes 1771, la Casita de Arriba 1773 i la Casita de Abajo 1773, aquesta per al príncep d’Astúries Carles, per al qual projectà també la Casita del Príncipe 1784 d’El Pardo Del 1785 són els primers projectes foren arrodonits definitivament el 1787 del Museo del Prado, llavors pensat per a museu d’història natural, sens dubte la seva obra més important Construí, també a Madrid, l’Academia de la Historia 1788, l’Oratorio del…

Format a Bolonya, anà aviat a Roma, on imità Miquel Àngel, collaborà amb Dda Volterra a l’església de la Trinità dei Monti 1549-53 i pintà els frescs de la capella de Sant Dionís a l’església de San Luigi dei Francesi De retorn a Bolonya, construí i decorà amb temes mitològics el Palazzo Poggio 1554-55 A partir del 1567 treballà a Milà, on dirigí les obres de la catedral i dugué a terme una gran activitat com a arquitecte i enginyer esglésies de San Fedele i San Sebastiano Conegut amb el sobrenom d’"El Miquel Àngel reformat”, treballà, del 1586 al 1594, en la decoració de la…