Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
capitell
capitell romànic de Sant Pere de Galligants
© Fototeca.cat
Arquitectura
Element arquitectònic que corona generalment la part superior d’una columna.
És compost per l’astràgal, que l’uneix al fust, una part mitjana, llisa o decorada, i l’àbac, sobre el qual descansa l’entaulament La seva finalitat és de donar una major base al suport de l’arquitrau o l’arc, concentrant les seves càrregues de força i transmetent-les a la columna Per la seva collocació pot ésser de dues, de tres o de quatre cares El capitell ha estat, en la història de l’art del món occidental, un centre d’atenció per part de les diverses cultures, i hom hi ha aplicat diverses formes decoratives que, en esdevenir cànons rígids, l’han convertit en un factor quasi definitiu d’…
sòcol
sòcol romànic de la pica baptismal de Sant Andreu de Sagàs
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Membre arquitectònic sortint al peu d’una paret o d’un pilar, sota la base d’una columna, d’una estàtua, etc.
Benedetto Antelami
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte llombard.
Treballà preferentment a Parma, on esculpí el Davallament de la catedral 1178 i, el 1196, hi començà la construcció i decoració del baptisteri, separat de l’església, seguint el costum de l’època Els alts relleus dels Mesos de l’any de la catedral de Ferrara són atribuïts a la seva escola Fou l’escultor romànic més influent de la Itàlia del nord La seva obra, de ressonàncies bizantines i del romànic francès, especialment del provençal, presenta inicis del realisme propi d’èpoques posteriors
arquivolta
Arquivolta romànica de l’església de Santa Maria de Covet (Pallars Jussà, segle XII)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Motllura o conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen un arc seguint-ne la curvatura.
Tingué un gran desenvolupament en els estils romànic i gòtic La grandària de l’obertura, a la part de fora, es va reduint progressivament mitjançant les arquivoltes i els brancals esbiaixats fins a arribar a la reduïda obertura d’accés Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’ arquivolta La profusió d’arquivoltes permetia de tenir un espai on presentar les nombroses escenes allegòriques necessàries per a satisfer la intenció narrativa pròpia de l’art medieval Hom disposava aquestes escenes generalment en sentit radial en el romànic i longitudinal en el gòtic
bandes llombardes
Arquacions cegues i bandes llombardes d'un dels murs de la catedral de la Seu d'Urgell
Fototeca.cat
Arquitectura
Faixes de pedra, llises i sobresortints del mur, que formen part de la decoració arquitectònica del romànic originari de la Llombardia.
Recorren el mur verticalment unides per sèries d’arcuacions, que es repeteixen Aquest estil s’estengué per Europa als segles XI i XII A la península Ibèrica restà pràcticament limitat a la zona de la marca Hispànica En són exemples Sant Vicenç de Cardona 1040 i Santa Maria de Ripoll 1032
escola de Lleida
Portalada romànica del claustre de la Seu Vella de Lleida, típic exponent de l' escola de Lleida
© Fototeca.cat
Arquitectura
Nom amb què hom designa sovint l’estil d’un conjunt de monuments arquitectònics de l’etapa final del romànic (s XIII).
Centrada en la construcció de la seu de Lleida, es caracteritzà per la complexitat —filigranada o geomètrica— de la decoració, especialment de les portalades En són exemples les esglésies d’Agramunt, Vilagrassa, Santa Coloma de Queralt, etc L’influx de l’escola es féu sentir per terres d’Osca i Saragossa i arribà fins a València, on es patentitzà a la portalada de Palau, de la seu
cripta
cripta romànica de la parròquia de Sant Andreu d’Oristà
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció arquitectònica subterrània, generalment sota el presbiteri de les esglésies, a fi d’acollir-hi la tomba o les relíquies d’un sant; també pot tenir una finalitat simplement estructural.
El seu pla determina sovint el de l’església superior A l’antiga Roma era tot soterrani d’una casa o d’un temple, però les primeres criptes pròpiament dites són les que hi ha en algunes basíliques paleocristianes La cripta assolí el màxim desenvolupament en l’art preromànic, el romànic i el gòtic Als Països Catalans n'hi ha precedents, com la paleocristiana dita cripta dels Arcosolis de la necròpoli de Tarragona En són especialment remarcables les preromàniques de Sant Miquel de Terrassa —de planta trilobada—, de Sant Pere de Rodes i de Cuixà, sostinguda per un pilar central robust Dins el…
Josep Danés i Torras
Arquitectura
Arquitecte.
Per encàrrec de l’Institut d’Estudis Catalans estudià l’església de Sant Joan les Fonts 1915 i el pont romànic de Besalú 1917 Ha publicat diversos treballs, com Arquitectura popular Notes referents a masies deBianya, Castellar de la Muntanya i Valldebac 1919, Antigüetats de Tona 1932, Els costums d’En Santacília 1936, i plans i mapes de la Garrotxa Restaurà i acabà la façana de l’església de Santa Maria del Tura 1929
capella
Arquitectura
Part d’una església amb altar i advocació particular.
Dins l’estil romànic es generalitzà la construcció de capelles a la capçalera de les esglésies capelles absidals Als s XIII i XIV, en les esglésies gòtiques, fou introduïda la collocació de capelles als flancs dels temples capelles laterals , sovint al servei de les confraries gremials Aquesta innovació cresqué en importància als segles següents i la decoració evolucionà seguint els diversos estils Es destaquen les planejades pels arquitectes barrocs Bermini, Borrimini, etc, les quals són d’una gran riquesa decorativa
Maestro Mateo
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor, actiu a Galícia entre el 1161 i el 1217.
Hom li suposa un origen francès Documentat a Sant Jaume de Galícia, des del 1168, on construí la cripta de la catedral, mal anomenada catedral vella, i on també construí i esculpí el Pòrtic de la Glòria, obra d’un gran equilibri compositiu, en la qual utilitzà alhora el marbre i la pedra Segons algunes teories hi ha, en la portalada, una influència del romànic francès, però actualment hom considera aquesta influència dels escultors de San Isidoro de Lleó L’obra, tanmateix, exercí posteriorment una gran influència