Resultats de la cerca

De la seva obra, inclosa en el Modernisme, sobresurten la farmàcia Domènech, de la ronda de Sant Pau de Barcelona avui al carrer de Verdi —premi de l’ajuntament del 1907—, i, el conjunt de la casa del comú i les escoles de les Franqueses del Vallès 1912

Construí l’església del seminari de Terol Cap al 1760 arribà a Conca, on construí o renovà les esglésies de San Felipe Neri, de San Pedro, de San Antón 1764 i algunes capelles a la catedral i a d’altres temples, que demostren la seva habilitat i la fantasia estructurals Passà després a Màlaga, on la seva activitat fou molt important i orientada cap al neoclassicisme, particularment en obres utilitàries com les conduccions d’aigua per a Màlaga aqüeductes d’Humayna i Quintana i el famós pont de Ronda 1784-88

Aquest grup es distingeix per les seves obres d’arquitectura, i també per la seva fecunda activitat cultural El grup és eminentment intellectual, i el seu funcionalisme no és del tot estricte La consagració d’aquests arquitectes a la investigació i el gust pels revivals culturals els porten sovint a l’obra efímera Entre llurs obres destaquen el sanatori de Legnano 1937-38, la Torre Velasca, de Milà, d’arquitectura poètica que cerca l’ambient local, i l’interior del museu del Castello Sforzesco de Milà 1952-56 A Barcelona hi ha, construït sota la direcció personal de Peressutti, l’edifici de…

Fill d’uns forners de Sabadell Estudià arquitectura a Llotja Barcelona i a Madrid, i obtingué el títol el 1854 Fou professor de materials de construcció a l’Escola d’Agrimensors 1855, catedràtic de mecànica a la de Mestres d’Obres 1859 i de resistència de materials a la Provincial d’Arquitectura des del 1875 Fou també acadèmic de Sant Jordi des del 1855 El 1868 dirigí la construcció d’un bloc d’edificis a l’illa 51 de l’Eixample ronda de Sant Pere-Trafalgar-Girona-passeig de Sant Joan El 1878 fundà els tallers Torras, Ferreria i Construccions i tot seguit feu un pont sobre l’…

És autor, a Barcelona, del convent de les Adoratrius 1874 —on és sepultat des del 1924—, de les Saleses 1885, de la reconstrucció de Montsió 1888, del cambril i la cúpula de la Mercè, del monument a Joan Güell de la Societat de Crèdit Mercantil, al carrer Ample 1900, de la casa del marquès de Robert, a la Ronda 1900, de la restauració de Pedralbes 1897, del collegi dels jesuïtes de Sarrià, de la restauració de Sant Josep i Santa Mònica i del projecte de la façana de la catedral 1882, que meresqué un elogi general, tot i que no fou la construïda També féu l’església parroquial de…

Fill de Josep MRibas i Casas Estudià dret i arquitectura a la Univeristat de Barcelona Titulat a Barcelona el 1950 Influïren els seus plantejaments teòrics inicials part dels seus professors E Bona, A Florensa, JF Ràfols, J Margarit i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Sartoris 1949, B Zevi 1950 A partir del 1952, participà en les activitats del Grup R La seva obra com a arquitecte —Laboratoris J Uriach i Cia 1964-74, casa Carnera, a la Cerdanya, casa Cendrós, a Sant Feliu, edifici d’habitatges del passeig de Sant Joan 1975— es complementà amb la seva tasca com a urbanista, que…

Es llicencià l’any 1957 per l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB i es doctorà l’any 1962 En els inicis de la seva trajectòria formà part del Grup R , d’intellectuals i arquitectes L’any que es llicencià fundà conjuntament amb Josep Anglada i Daniel Gelabert l’estudi AGR, el projecte més notable del qual fou la Torre Colom de Barcelona de 110 m 1965-75 i 22 plantes, el primer gratacel de Barcelona Altres projectes amb el mateix equip foren el garatge Catedral a Barcelona 1957, actualment enderrocat, els mercats de La Mercè 1961 i de Felip II 1967-69, a Barcelona,…