Resultats de la cerca

A partir de la seva obra Theory and Design in the First Machine Age 1954, on revaloritzava l’avantguarda del De Stijl holandès i el futurisme italià, esdevingué portaveu de moviments arquitectònics com el New Brutalism i de grups com Archigram, sorgits a la Gran Bretanya a la dècada dels seixanta Destaca la seva visió optimista del progrés tecnològic

Autodidacte, es formà a través de diversos viatges arreu d’Àsia, Europa, els Estats Units i l’Àfrica del Nord 1962-69 Establí el seu despatx a Osaka el 1969 Ha ensenyat en diverses universitats americanes Harvard, Yale i Columbia i ha rebut guardons com el premi Carlsberg i el Praemium Imperiale el 1992, el premi Pritzker l’any 1995 i la medalla d’or del RIBA l’any 1997, entre d’altres La seva obra és hereva de la tradició moderna Kahn i especialment el Le Corbusier del convent de la Tourette amb influència de l’art minimalista Richard Serra, i també integra elements de la cultura japonesa,…

Fill de Josep MRibas i Casas Estudià dret i arquitectura a la Univeristat de Barcelona Titulat a Barcelona el 1950 Influïren els seus plantejaments teòrics inicials part dels seus professors E Bona, A Florensa, JF Ràfols, J Margarit i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Sartoris 1949, B Zevi 1950 A partir del 1952, participà en les activitats del Grup R La seva obra com a arquitecte —Laboratoris J Uriach i Cia 1964-74, casa Carnera, a la Cerdanya, casa Cendrós, a Sant Feliu, edifici d’habitatges del passeig de Sant Joan 1975— es complementà amb la seva tasca com a urbanista, que…

Es graduà a la Universitat de Dones del Japó el 1981 Collaborà al despatx de Toyo Ito fins que fundà el seu propi estudi, el 1987 El 1995 s’associà amb l’arquitecte Ryue Nishizawa Tòquio, 1966, amb qui formà SANAA , estudi que l’any 2010 fou guardonat amb el premi Pritzker La seva arquitectura investiga la mutació dels models culturals japonesos en ésser sotmesos a un nou context tecnològic L’ús extensiu dels embolcallaments translúcids —policarbonat, vidre tractat, etc— és present en construccions destinades a serveis i habitatges —com és el cas de l’edifici U a Ushiku 1996-98,…

Lligat al concepte de sagrat, el mot suposa la idea de separació del grec τέμενος, ‘espai segregat’, pròpia dels antics pobles mediterranis Grècia i Roma, on l’espai sagrat era determinat pel sacerdot que “inaugurava” un edifici àugur Bé que no hi ha religió sense un lloc sagrat ara, cim, arbre, cova, etc, l’edifici cultual no és un fenomen universal La seva absència no sempre depèn del baix nivell tecnològic de construcció A la Creta minoica només hi hagué capelles domèstiques incorporades als palaus, bé que hom continuà exercint el culte en coves i santuaris a l’aire lliure…

Amèrica Vista nocturna del nou auditori de l’Alice Tully Hall, obra dels arquitectes Diller-Scofidio+Renfro © Lincoln Center for the Performing Arts / Mark Bussell Els darrers anys Nova York ha recuperat un seguit d'espais urbans per a la ciutadania Enguany, es va inaugurar el primer tram del parc High Line, un recorregut verd sostingut sobre els 2,4 km de longitud d'una via de tren abandonada que s'aixeca 9 m per damunt la superfície del carrer Els autors, Diller-Scofidio+Renfro, han pres com a referent la cultura urbanística europea i la seva capacitat de fer més habitables els espais…

És dit també d’aquests espais i del conjunt mural que els determina És part del disseny que es troba entre l’urbanisme i el disseny industrial La creació arquitectònica és l’aplicació correcta dels materials i els principis econòmics a la creació dels espais per a l’home Giedion Alguns autors encara distingeixen entre construcció i arquitectura, i reserven aquesta denominació a les obres amb d’estètica Pevsner Uns altres combinen les idees d’utilitat i estètica Per a Le Corbusier és confort i proporció, raó i estètica, màquina i plàstica, calma i bellesa Recentment hom insisteix en l’aspecte…