Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Giambattista Castello
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor italià.
Realitzà la major part de la seva obra a Gènova, on construí nombrosos edificis palau Podestà, 1563 palau Doria, 1564 El 1567 es traslladà a Castella, on fou anomenat el Bergamasco És l’autor dels plans del palau d’Álvaro de Bazán a El Viso del Marqués 1564
Iacopo di Pietro Torni
Arquitectura
Escultura
Pintura
Arquitecte, pintor i escultor italià, conegut també amb el sobrenom d’Indaco.
Fou amic i collaborador de Miquel Àngel El 1520 es traslladà a Granada, on pintà una part del retaule de la Santa Creu 1521, Capilla Real i tallà el grup de l' Enterrament de Crist Museo de Granada A Múrcia, intervingué en la construcció de la sagristia i de la torre de la catedral
Diego Martínez y Ponce de Urana
Arquitectura
Arquitecte.
Es traslladà a València per traçar i dirigir —sota l’assessorament del virrei, el comte d’Orpesa— la construcció de la primera gran església barroca de la ciutat la capella —actualment basílica— de la Mare de Déu dels Desemparats 1652-67 L’obra és un gran rectangle dins el qual s’inscriu una ellipse coronada per una gran cúpula —que pintà al fresc Palomino— en un dels extrems del rectangle s’adossa la capella i el cambril de la Mare de Déu També és obra seva la capella de la Cinta de la seu de Tortosa
Francesco Sabatini
Arquitectura
Arquitecte neoclàssic italià.
A Roma fou deixeble de LVanvitelli, amb el qual intervingué en la construcció del palau de Caserta, a Nàpols El 1760 es traslladà a la península Ibèrica, on treballà per a Carles III, bé modificant, restaurant o ampliant edificis ja construïts és el cas del Palacio Real de Madrid i del d’Aranjuez, bé aixecant-ne de nous Puerta de Alcalá 1764, edifici de l’Aduana 1769, Puerta de San Vicente 1775 i Casa de los Ministerios 1776, tots a Madrid A Valladolid construí l’església de Santa Ana 1783 Dirigí la construcció de la seu nova de Lleida projectada per PMCermeño
Hernán Ruiz
Arquitectura
Arquitecte castellà, anomenat el Viejo
.
El 1523 començà, en estil gòtic, la catedral de Còrdova, dins de la mesquita, que a la seva mort continuà el seu fill Hernán Ruiz Còrdova — Sevilla 1569, també arquitecte, anomenat el Joven , una de les primeres figures de l’arquitectura plateresca de la península Ibèrica A Còrdova féu la capella dels Simancas, de la catedral El 1557 es traslladà a Sevilla, on continuà l’Hospital de la Sangre, iniciat per Gaínza féu el projecte de l’església d’aquest hospital i el cos de campanes i el coronament de la Giralda És autor d’un Manuscrito de Arquitectura
Baldassare Peruzzi

La violació de Ganímedes (entre 1509-1514), de Baldassare Peruzzi (Villa Farnesina, Roma)
© Corel
Arquitectura
Pintura
Pintor i arquitecte italià.
Es formà i treballà a Siena amb Pinturicchio, i a Roma —on es traslladà el 1503— amb Rafael 1516-17, frescs de la Capella Ponsetti, església de Santa Maria della Pace, l’estil dels quals imità Construí la Villa Farnesina a Roma 1508-11, on també decorà dues sales, dirigí les obres de Sant Pere del Vaticà a partir del 1520, i, el 1535, començà el Palazzo Massimo alle Colonne, la seva obra més coneguda per la traça original de la façana, lluny ja dels models clàssics, i per la introducció d’elements fantasiosos, característiques definitòries d’un dels primers i més…
Henri Ciriani
Arquitectura
Arquitecte peruà, naturalitzat francès el 1976.
Després de construir més de 200 edificis d’habitatges i diversos equipaments per al govern peruà, el 1964 es traslladà a França, on desenvolupà una intensa activitat en el camp de l’habitatge social Amb el conjunt d’habitatges socials a Marne-la-Vallée 1975-80 adquirí el reconeixement internacional, així com amb els de Saint-Denis 1978-82, Evry 1981-86 o Lognes 1982-86 La seva obra reflecteix el vessant humanístic del moviment modern habitatges a Charcot 1987-91 i a Bercy 1991-94, ambdós a París, guarderia a Saint-Denis 1978-83, centre comunitari realitzat de Lognes 1986-87,…
Nicolas Schöffer
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte hongarès naturalitzat francès.
Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Budapest i després a París, on es traslladà el 1936 Promotor, des del 1948, del dinamisme espacial, i capdavanter de l’art cinètic El 1954 construí, a París, una torre espaciodinàmica, cibernètica, que vol ésser la identificació d’escultura i arquitectura Les seves teories sobre el dinamisme lluminós es palesen, per exemple, en Lux I 1957, mentre que amb Chronos I introduí el factor temps en les seves obres El 1960 creà un Musiscope , orgue electrònic que permetia d’obtenir sobre una pantalla moltes combinacions de formes i colors El 1968…
Ernest Corominas i Vigneaux
Matemàtiques
Arquitectura
Matemàtic i arquitecte.
Fill de l’escriptor i economista Pere Corominas i germà del filòleg Joan Coromines, es formà a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en matemàtiques 1936 també hi inicià estudis d’arquitectura, que completà més endavant Es doctorà en matemàtiques a París després d’haver pres part en la Guerra Civil Espanyola El 1940 passà a Xile i tot seguit es traslladà a l’Argentina A la ciutat de Mendoza, fou professor de matemàtiques a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Cuyo 1941-46 i encarregat de la càtedra d’Estadística Posteriorment, treballà a l’Institut de Matemàtiques…
José Benito Xoriguera
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Fill de Josep Simó Xoriguera i Elies, amb el qual es formà, treballà en la Capilla del Sagrario de la catedral de Segòvia 1686-90, i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova 1693 i en el retaule de l’altar major de l’església de San Esteban 1693, de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals Un altre cop a Madrid, elaborà una part de la façana de l’església de San Cayetano, la de l’església de Santo Tomás, el palau…