Resultats de la cerca

Fou mestre de cases i fonts de la ciutat des del 1758 És autor de la façana de l’església de la Mercè 1765-75, reformà la parròquia d’Arenys de Mar 1774-84 i féu el Palau Moja de la Rambla de Barcelona 1776-86, l’església de Sant Vicenç de Sarrià 1778 i el nou palau episcopal de Barcelona 1782-86 Féu totes aquestes obres amb la collaboració del seu germà Pau Mas i Dordal com a constructor Dirigí la demolició de la torre medieval de la Portaferrissa 1774 i féu el projecte de la nova taula de comuns dipòsits a la plaça de Sant Jaume, així com el de la reforma del port de Palamós Fou autor de l’…

Partí d’un eclecticisme palès als seus projectes de cases per a la reconstrucció dels pobles afectats pels terratrèmols de Màlaga i de Granada 1885 Establert a Madrid, hi construí l’edifici La Equitativa 1891, actual Banco Español de Crédito, on l’escultura aplicada té una funció estructural Féu altres obres a Madrid com el famós monument a Alfons XII, d’El Retiro i a Zestoa tanmateix, la seva aportació principal fou el palauet Longoria 1902, únic edifici estructuralment modernista de Madrid Dedicà els darrers anys de vida a un ambiciós projecte urbanístic per a Madrid

Fou membre activa del Taller d’Arquitectura fins l’any 1980 i participà en el projecte Antigone, del seu germà Ricard Bofill i Leví , a Montpeller El 1981 creà el seu propi estudi i entre altres obres és autora de l’Escola Integral d’Ensenyaments Artístics de Tàrrega, l’Estació de Rodalies de RENFE a la plaça de Catalunya Barcelona i del conjunt d’habitatges Les Portes de la Mer Sant Cebrià del Rosselló Entre el 1992 i el 1996 fou l’arquitecta coordinadora dels serveis tècnics del Consell Comarcal de l’Urgell A partir d’aquest any es dedicà amb més intensitat als temes d’urbanisme i gènere,…

El 1727 s’establí a Bath, on construí una gran part de les seves obres, la majoria de les quals segueixen les directrius de l’ordre palladià, en voga en aquell moment La residència Prior Park 1743 i les borses de Bristol 1740-43 i Liverpool 1748-55, com també la capella del castell de Capesthorne, són les seves obres més remarcables però sobresurt el pla urbanístic de Bath, amb els edificis formant cercles, com el Royal Circus, que acabà de construir el seu fill, al qual es deu el Royal Crescent, que segueix els esquemes del pare i que fou força imitat posteriorment

Graduat per la Universitat Nacional d’Atenes el 1935, completà la seva formació a Alemanya, on es diplomà en enginyeria civil Berlín, 1937 Havent tornat a Grècia, es destacà treballant en els plans de reconstrucció i desenvolupament urbanístic dins el Town Planning El 1951 fundà la Doxiadis Associated, societat dedicada a la programació urbanística de grans ciutats, com Islamabad, nova capital del Pakistan Ministre de desenvolupament de Bulgària 1945-48 i president de la comissió de programació, construí 3 000 noves poblacions, amb 200 000 habitatges És molt coneguda la seva…

Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya Entre d’altres, participà, sota la direcció d’AFont i MSolà-Morales, en el Pla Especial de Reforma Interior de la Barceloneta 1982-83, treball que fou guardonat amb el Premio Nacional d’urbanisme 1983 i en el Pla territorial sectorial de l’habitatge de Catalunya en curs És un especialista en la rehabilitació en les seves diverses facetes, des de l’arquitectònica fins al planejament urbanístic Entre les nombroses publicacions en què ha participat, és autor de Cartes Comarcals del Maresme i el Bages 1977, Sant Feliu de Guíxols i…

Graduat per l’Escuela de Arquitectura de la Universitat de l’Havana, del 1954 al 1960 fou director del pla urbanístic de la ciutat turística de Varadero i de la ciutat històrica de Trinidad, en el qual collaborà amb Josep Lluís Sert  El 1956 guanyà dos premis a l’Excellència Arquitectònica en edificis públics i residències econòmiques Exiliat després de la Revolució Cubana, el 1960 passà a residir a Veneçuela i hi dissenyà el pla de la ciutat de Caricuao, i posteriorment passà a Puerto Rico i, finalment 1986, a Miami, on fou nomenat professor adjunt a l’Escola d’Arquitectura de…

Fill de Josep Simó Xoriguera i Elies, amb el qual es formà, treballà en la Capilla del Sagrario de la catedral de Segòvia 1686-90, i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova 1693 i en el retaule de l’altar major de l’església de San Esteban 1693, de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals Un altre cop a Madrid, elaborà una part de la façana de l’església de San Cayetano, la de l’església de Santo Tomás, el palau…

Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb la seva família i el 1941 s’establí a Mèxic Adquirí la nacionalitat mexicana i el 1950 es graduà com a arquitecte a la Universitat de Mèxic Professor a l’Escuela Nacional de Arquitectura ENA de la mateixa universitat 1951-70, també hi desenvolupà una considerable tasca docent com a professor de disseny fins el 1978, i fou delegat oficial del Colegio de Arquitectos de México en els congressos internacionals de París 1965, Praga 1967 i Mèxic 1970 Intervingué, amb Mario Maní, en el pla urbanístic d’Acapulco i projectà, amb F Candela…

Graduat en arquitectura a l’Escola Superior de Belles Arts de Porto 1980, en el curs dels seus estudis 1975-79 treballà a l’equip d’ Álvaro Siza Vieira  i del 1980 al 1991 fou professor de la Facultat d’Arquitectura a la Universitat de Porto L’any 1980 establí despatx propi L’any 2001 rebé la Medalla d’Or Heinrich-Tessenow i el 2011 el premi Pritzker Projectes Entre els seus projectes més reconeguts cal esmentar Habitatges de Neovigilde, a Porto 1982-85 Remodelació del convent de Santa Maria do Bouro en parador nacional 1989-97, premi de la I Biennal Iberoamericana 1998 Casa a Alcanena 1992…