Resultats de la cerca

Format a l’Escuela Superior de Arquitectura Fou arquitecte provincial de Balears i diocesà de Mallorca, on fou autor de la capçalera neogòtica de Sineu, de la reconstrucció de la parròquia d’Alcúdia 1882, de la façana de la Diputació Provincial començada el 1882, que s’inspira en el gòtic de la Llotja Dins l’estil palladià féu la Casa de la Misericòrdia Es dedicà també a estudis arqueològics Posteriorment fou diputat provincial de Guipúscoa 1896-1905, on tingué diversos càrrecs

Pot ésser classificat dins el corrent francès vuitcentista favorable a la reconstrucció ideal dels monuments medievals Restaurador de les catedrals de Conca i Burgos, escriví, entre altres obres, Historia de la arquitectura cristiana española en la edad media 1908-09 i Arquitectura civil española de los siglos I al XVIII 1922

La seva obra és endinsada en l’eclecticisme de la fi del s XIX De la seva labor arquitectònica cal esmentar les reconstruccions d’edificis medievals, com ara San Juan de los Reyes, a Toledo, i el projecte del pavelló espanyol de l’Exposició Universal de París 1889 Com a escultor, hom en recorda el monument sepulcral de Cristòfor Colom a la catedral de Sevilla

Fou un dels fundadors del GATCPAC i bibliotecari de la primera junta directiva La seva obra més representativa és la casa de veïns de la Diagonal, cantonada amb el carrer d’EGranados, a Barcelona, construïda entre el 1934 i el 1937 en collaboració amb Germà Rodríguez-Arias Unes altres obres seves, també a Barcelona, són la Delegació del Patronat Nacional de Turisme, a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers de Claris i de Llúria 1930, la casa del carrer d’Iradier, entre el passeig de la Bonanova i el carrer de l’Esperança 1935, i el projecte d’una casa unifamiliar a Gavà 1932…

Es traslladà a València per traçar i dirigir —sota l’assessorament del virrei, el comte d’Orpesa— la construcció de la primera gran església barroca de la ciutat la capella —actualment basílica— de la Mare de Déu dels Desemparats 1652-67 L’obra és un gran rectangle dins el qual s’inscriu una ellipse coronada per una gran cúpula —que pintà al fresc Palomino— en un dels extrems del rectangle s’adossa la capella i el cambril de la Mare de Déu També és obra seva la capella de la Cinta de la seu de Tortosa

Titulat a San Fernando Madrid, el 1852 S'installà a Barcelona, i formà part de l’Escola de Mestres d’Obres des del 1853 El 1854 fou condecorat per la seva meritòria actuació durant l’epidèmia de còlera, que tingué al seu càrrec els hospitals Arquitecte diocesà 1874-92, acadèmic de Ciències i Arts des del 1875 i de Belles Arts des del 1856 Restaurà l’església del Pi 1856 i hi construí l’altar major, cremat el 1936 També restaurà Sant Pere de Camprodon i, com a arquitecte provincial, l’edifici de la diputació de Barcelona Fou autor de l’absis de Montserrat —on collaborà Gaudí— 1876 i del primer…

Tot i la importància individual d’alguns d’aquests —FGarcía Mercadal, de Madrid, o JMAizpurúa i JLabayen, de Sant Sebastià—, no assolí una efectivitat conjunta com a grup el grupo centro es dissolgué el 1933, malgrat que algunes de les realitzacions del GATCPAC es desenvolupessin sota aquest epígraf

Estudià a València arts i teologia És autor d’un tractat d’arquitectura molt difós i utilitzat, Escuela de arquitectura civil , publicat a València el 1738, que signà amb un anagrama del seu nom en forma castellana, Athanasio Genaro Brizguz y Bru L’obra recollí la informació dels tractadistes hispànics del segle XVII, però el to i les làmines procedeixen de llibres francesos Contribuí a la difusió del gust rococó francès a València, juntament amb la tasca de Conrad Rudolf a la portada de la seu

El 1959 es llicencià a l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Madrid, on es doctorà el 1968 Fou professor a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1976-82 Aquest darrer any s'incorporà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Sant Sebastià, de la qual fou un dels principals impulsors, director, catedràtic de projectes des del 1987 i com a professor emèrit des del 1991 El 1988 fundà l’estudi Peña Ganchegui y Asociados Entre les seves primeres obres destaquen l’edifici d’habitatges de la Plaça de la Trinitat de Sant Sebastià 1961 i cases Premio Aizpurura 1963 i…

Filla del pintor i gravador Abel Vallmitjana i Vallès , el 1938 emigrà amb els seus pares a Veneçuela Atreta per les arts, féu una estada a Florència 1952-1954 i després tornà a Veneçuela, on el 1958 es graduà a Caracas en arquitectura i urbanisme per la Universitat Central de Venezuela Es traslladà a França, a París, on amplià estudis i després, a Londres Més tard, es doctorà en ciències, especialitat d’urbanisme, a Caracas 1984 En aquest país exerceix professionalment i també es dedica a la docència universitària Cal subratllar el seu treball sobre la planificació del desenrotllament urbà i…