Resultats de la cerca

Inicialment ballarina, els seus dots excepcionals feren que es dediqués finalment a la gimnàstica Formada a l’Institut Politècnic de Kíev, el 1954 participà per primera vegada en   una competició internacional Campionats del Món de Roma Fou una de les millors gimnastes de tots els temps i aconseguí divuit medalles olímpiques, vuit de les quals foren d’or, nombre no aconseguit per cap altra esportista femenina Retirada de l’alta competició l’any 1966, fins l’any 1977 fou entrenadora de l’equip soviètic, i el 1980 dirigí l’organització de les proves de gimnàstica dels Jocs Olímpics de Moscou…

Fou també campiona d’Espanya en categoria infantil 1994, 1995, juvenil 1996 i absoluta 1998 Participà en el Mundial del 1999, amb un novè lloc per equips, i als europeus del 1998 i del 2000, en què assolí una quarta posició per equips Fou olímpica a Sydney 2000, on aconseguí la cinquena posició per equips i la vuitena en les barres asimètriques Als Jocs Mediterranis es proclamà campiona per equips i en asimètriques 2001, i bronze per equips 1997 Un cop retirada entrenà diversos clubs i també al CAR de Sant Cugat

S’inicià de la mà del seu pare, Armand Blume , al Gimnàs Blume El 1954 fou la primera campiona de Catalunya femenina de la història Guanyà quatre anys consecutius el Campionat de Catalunya 1954-57, i acumulà en aquests quatre anys tres medalles d’or en salt i tres en asimètriques Fou subcampiona d’Espanya 1954, guanyà la medalla d’or en salt i asimètriques, i la de plata en barra El 1957 guanyà el Campionat d’Espanya, i s’adjudicà l’or en les proves de salt, terra i barra Posteriorment fou entrenadora, entre d’altres, de la seva filla Anna Elena Sánchez i Blume i…

Són aparells de gimnàstica artística la taula de salts i el terra aparells de gimnàstica artística masculina, les anelles, la barra fixa i les paralleles aparells de gimnàstica artística femenina, la barra d’equilibri i les paralleles asimètriques, i aparells de gimnàstica rítmica, els aparells manuals

Fundat l’any 1988, inicialment prengué el nom de Club Sylan Mataró Centrat en la formació, disposa de seccions de gimnàstica artística masculina i femenina, en les especialitats de salt, barra d’equilibri, paralleles asimètriques i terra També practica la gimnàstica rítmica Participa en competicions d’àmbit català

Destacà en les categories de formació i fou campiona d’Espanya júnior 2003 L’any 2010 es proclamà campiona d’Espanya absoluta de terra i barres asimètriques i subcampiona del concurs general Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món 2006, 2007 i guanyà les medalles de bronze en salt i per equips en els Jocs Mediterranis 2005

Dirigida per Montse Ubia, guanyà diversos Campionats d’Espanya en categories inferiors Fou subcampiona d’Europa júnior per equips 1990 i en barra 1990 i en asimètriques 1991 Participà amb la selecció espanyola absoluta en el Campionat del Món 1991, on arribà a disputar la final Lesionada, es retirà abans de participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Formada al Centre de Tecnificació de la Foixarda, el 1990 fou campiona d’Espanya infantil i guanyà tres medalles de plata equips, salt i terra en els Campionats d’Europa júnior Guanyà quatre medalles d’or concurs general, barra, asimètriques i equips en els Campionats Iberoamericans 1992 i el títol per equips en els Jocs Mediterranis 1993 Participà en el Campionat del Món 1993 i d’Europa 1992 Es retirà el 1993

Membre del Club Gimnàstica Vilanova, fou campiona 1999 i subcampiona 2000 d’Espanya individual Fou tercera en salt als campionats europeus júnior 1998, tercera en barres paralleles asimètriques als internacionals de França absoluts 2001 i tercera en salt de cavall al Campionat d’Europa 2000 Participà en dos Campionats del Món 1999, 2001 i en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, on aconseguí tres quarts llocs en salt de cavall, en terra i en el concurs per equips