Resultats de la cerca

Es doctorà en medicina a Barcelona, amplià estudis a Berlín i es diplomà en educació física a Estocolm Introduí a l’Estat espanyol la gimnàstica sueca, creà una escola de massatgistes per a cecs i fou pioner en la rehabilitació d’invàlids El 1920 fou el metge esportiu de la delegació espanyola als Jocs Olímpics d’Anvers

Impulsà la gimnàstica rítmica en l’àmbit estatal i internacional, fou entrenadora de rítmica del Club Esportiu INEF de Barcelona i de la selecció catalana Fou jutgessa de gimnàstica rítmica en nombroses competicions internacionals, entre les quals els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i de Pequín 2008 Rebé la distinció de la federació catalana 1979 i espanyola 1986 de gimnàstica, així com el Premio Nacional d’educació física

Especialista en gimnàstica rítmica, es formà a l’INEF Aconseguí els primers títols en els campionats de Catalunya l’any 1977 Guanyà dos títols de campiona d’Espanya absoluta 1982 i 1984, i com a gimnasta de la selecció estatal participà en dos campionats d’Europa, l’any 1982 a Stavanger Noruega i el 1984 a Viena on fou medalla de bronze, i en dos campionats del món, a Estrasburg el 1983 i a Valladolid el 1985 En els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 aconseguí la sisena posició, i fou la primera esportista espanyola a aconseguir un diploma olímpic L’any 1985 fou guardonada com la millor…

S’inicià en la gimnàstica rítmica al Club Gimnàstic de Tarragona i des dels tretze anys formà part de la selecció espanyola Guanyà la medalla d’or al concurs complet del Campionat del Món 1991 i al d’Europa 1992, on també guanyà l’or en la prova de tres pilotes i tres cordes 1992 També aconseguí tres medalles de plata i quatre de bronze en Campionats del Món i una de plata i tres de bronze en Europeus Un cop retirada, estudià educació física a l’INEFC de Barcelona, on començà a jugar amb l’equip de rugbi També formà part de la selecció espanyola d’aquest esport i disputà el Campionat del Món…

Es compon d’un seguit d’exercicis físics dissenyats amb propòsit terapèutic, educatiu o competitiu La gimnàstica terapèutica inclou exercicis que alleugen molèsties físiques o milloren la condició física en general Hi està associada la gimnàstica de manteniment de la forma, dins la qual s’hi inclouen activitats com l’aeròbic, la gimnàstica correctiva, la gimnàstica sueca i l’aiguagim La gimnàstica educativa instrueix els estudiants en la millora de capacitats físiques com l’agilitat, la força o el ritme La gimnàstica de competició inclou una sèrie de proves en categoria masculina i femenina,…

Es practica per parelles –masculines, femenines o mixtes–, en trios femenins i en quartets masculins Els gimnastes executen coreografies d’un màxim de 230 min en què es combinen construccions de figures humanes, acrobàcies en terra com a element de transició i elements propis de la dansa, acompanyats d’un fil musical Les rutines consten de tres sèries acrobàtiques o portés una sèrie estàtica amb elements d’equilibri, una sèrie dinàmica i una sèrie combinada El gimnasta més lleuger, que se situa a la part superior de les construccions, és anomenat àgil i el que fa de base rep el nom de…

Són disciplines d’aquesta gimnàstica el trampolí, el minitrampolí, el doble minitrampolí i el túmbling La primera consisteix en una rutina de deu salts en un llit elàstic, en què el gimnasta realitza tot tipus de figures acrobàtiques, des de simples salts fins a salts mortals, piruetes o tirabuixons La rutina comença i acaba amb el gimnasta dempeus i amb el trampolí totalment estàtic Durant la competició es fan tres rutines, dues en la ronda classificatòria i una en la ronda final Hi ha també la modalitat de trampolí sincronitzat, exercici en què dos gimnastes realitzen el mateix exercici…