Resultats de la cerca

Practicà la gimnàstica al barri de Gràcia de Barcelona durant els anys seixanta Jutgessa del Collegi d’Àrbitres de la Federació Catalana de Gimnàstica, arbitrà nombroses competicions catalanes i estatals Rebé la medalla de plata de la federació catalana 1974

Format al Club Esportiu la Salle Gràcia, en categories de formació fou campió espanyol i català infantil i pujà als podis dels estatals en categoria juvenil i júnior El 2008 fou vuitè en anelles en l’Europeu júnior i el 2010, campió de Catalunya absolut i subcampió d’Espanya en anelles També competí amb el Club Esportiu INEF de Barcelona

Fill de Juli Villa Loscos, formà part de l’equip de gimnàstica de La Salle de Gràcia i a mitjan dècada de 1970 disputà els primers torneigs d’àmbit estatal A final de la dècada formà part de la selecció catalana de gimnàstica i participà en exhibicions gimnàstiques Posteriorment fou jutge estatal de gimnàstica de trampolí i tècnic de salts de natació Rebé la placa al mèrit de la Federació Catalana de Natació per la seva trajectòria 2012

Passà per diferents clubs entre el 1971 i el 1980 Un cop retirada, fou entrenadora del Centre de Tecnificació de la Foixarda, del Club Gimnàs Llenas, de l’Associació Esportiva Gràcia i del Club Gimnàstica Artística Tasili L’any 1993 aconseguí la categoria de jutgessa internacional de la Federació Interna-cional de Gimnàstica L’any 2000 entrà a la junta directiva de la federació catalana i assumí el càrrec de directora de l’Escola Catalana de Gimnàstica de la federació

Competí representant La Salle Gràcia, fou campió d’Espanya en quatre ocasions consecutives 1981-84 i guanyà el Memorial Blume dues vegades 1984, 1985 Fou internacional amb Catalunya i amb Espanya, i disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, quatre Campionats del Món 1979, 1981, 1983, 1985 i tres d’Europa 1981, 1983, 1985 i dos Jocs Mediterranis 1979, 1983, en els quals aconseguí una medalla de plata i una de bronze Posteriorment, participà durant una temporada en espectacles artístics i gimnàstics als EUA 1987-88

Format al CE Eulàlia Castañé, també competí amb La Salle de Gràcia i amb l’INEFC de Barcelona Guanyà tres medalles de plata i dos de bronze al Campionat d’Espanya júnior 2006 i fou subcampió d’Espanya júnior 2007, on aconseguí la medalla d’or en terra i cavall amb arcs, la de plata en barra i salt, i la de bronze en anelles i paralleles Participà en el Campionat d’Europa júnior 2006, 2008 En categoria sènior, aconseguí l’or en cavall amb arcs 2009 i el bronze en salt 2010 al Campionat d’Espanya Fou subcampió de Catalunya absolut 2010

S’inicià en la gimnàstica al Club Esportiu La Salle Gràcia i més tard passà a formar part del grup d’entrenament de la federació catalana de la Foixarda Campió de Catalunya en categories inferiors, es proclamà subcampió d’Espanya 1984 Formà part de l’equip espanyol 1984-91 Participà en el Campionat del Món 1989 Amb l’equip de la Houston Baptist University, aconseguí diversos llocs de finalista a la Lliga universitària dels Estats Units Té els títols d’entrenador i de jutge de gimnàstica artística L’1 d’agost de 2000 fou elegit president de la Federació Catalana de Gimnàstica i fou reelegit…

La categoria masculina inclou sis exercicis o aparells terra o mans lliures, cavall de salts, cavall amb arcs, barra fixa, barres paralleles i anelles La femenina n’inclou quatre terra o mans lliures, cavall de salts, barra d’equilibri i paralleles asimètriques En competició, la gimnàstica artística es practica individualment i per equips Història de la gimnàstica artística El pare de la gimnàstica esportiva moderna fou l’alemany Friedrich Ludwig Jahn, de l’escola alemanya, que el 1810 impartia classes a l’Institut Plahmann de Berlín Dissenyà diversos exercicis i inventà alguns dels primers…

Són disciplines d’aquesta gimnàstica el trampolí, el minitrampolí, el doble minitrampolí i el túmbling La primera consisteix en una rutina de deu salts en un llit elàstic, en què el gimnasta realitza tot tipus de figures acrobàtiques, des de simples salts fins a salts mortals, piruetes o tirabuixons La rutina comença i acaba amb el gimnasta dempeus i amb el trampolí totalment estàtic Durant la competició es fan tres rutines, dues en la ronda classificatòria i una en la ronda final Hi ha també la modalitat de trampolí sincronitzat, exercici en què dos gimnastes realitzen el mateix exercici…