Resultats de la cerca
Es mostren 262 resultats
Rovellats
Aspecte del veínat de Rovellats
© Alberto González Rovira
Masia
Veïnat
Masia i veïnat del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), a la riera de Pontons, vora l’aiguabarreig amb el riu de Foix.
Pren el nom de la masia de Rovellats segle X, prop de la qual han estat trobades restes iberoromanes
Pereres
Masia
Antiga quadra i masia del municipi de Mediona (Alt Penedès), situada al S del terme, als vessants meridionals del Montpedrós.
Puig-roig
Masia
Masia i antiga quadra del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), al N del municipi, dins la parròquia de Sant Pere Molanta.
És esmentada ja al s XII
Puigmoltó
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Mediona (Alt Penedès), al SW de Sant Joan de Mediona.
Puigfred
Caseria
Masia
Masia i caseria del municipi de Mediona (Alt Penedès), al NW de Sant Joan de Mediona, al vessant de la serra de Puigfred (728 m alt.), que separa les valls de Mediona i la Llacuna.
vegueria de Vilafranca del Penedès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (23 970 h [1718]), dita també vegueria del Penedès, creada al començament del s. XIII.
El veguer de Vilafranca tenia jurisdicció sobre la sotsvegueria d'Igualada , fins que aquesta passà a dependre el 1381 del veguer de Barcelona Inicialment comprengué tot el Penedès i el sector del Camp de Tarragona a l’esquerra del Gaià a la dreta d’aquest riu, comprenia també el Pont d’Armentera i Salmella, i al N, al límit amb la sotsvegueria d’Igualada, dins Anoia, incloïa la vall de la Llacuna, Cabrera d’Anoia, Vallbona d’Anoia, Piera, Pierola, Masquefa i el Bruc, i, al Baix Llobregat, Collbató, Esparreguera i Abrera Poc abans de la Nova Planta, la zona costanera entre el Gaià i Vilanova…
baronia de Font-rúbia
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial (antigament dita de Font Rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac) que al segle XVI pertanyia als Fiveller de Palou.
El 1590 una part passà als Torrelles i als Sentmenat i, a mitjan segle XVII fou venuda a l’encant públic i l’altra part passà als Cardona, als Salvà, als Ivorra Copons de la Manresana i als Pinós