Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
Rocamora de Sant Magí
Masia
Antic poble
Antic poble i masia del municipi de Pontils (Conca de Barberà), situat al vessant septentrional de la serra de Brufaganya, al S del santuari de Sant Magí de Brufaganya, que fou fundat dins el seu antic terme parroquial (i per això dit abans Sant Magí de Rocamora).
L’antiga església parroquial Sant Jaume, romànica, és en ruïnes al s XVII fou agregada a la de Sant Magí
serra de Comaverd
Serra
Serra (908 m) que separa l’Alt Camp de la Conca de Barberà, al terme del Pont d’Armentera, prolongació de la serra de Miramar, recoberta pels conglomerats de la Depressió Central.
A ponent, limita amb la serra del Cogulló de Cabra al nord, s’allargassa pel coll de Comaverd 880 m alt fins a la serra del Clot i el Montclar i pel sud és vorejada per les Agulles 821 m alt, el tossal de Saborella 625 m alt i el puig de Selmella 824 m alt, amb l’antic llogaret de Selmella
serra de la Llena
La vall del riu de Montsant, el sector planer del terme d’Ulldemolins, amb la serra de la Llena al fons, des del coll d’Albarca (Priorat)
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral Catalana, d’orientació ENE-WSW, que delimita les conques ibèriques del riu Set (Garrigues) i el riu de Montsant (Priorat) i la mediterrània del Francolí (Conca de Barberà).
Els materials gresos i, sobretot, pinyolenc de tons clars són conglomerats dipositats pels rius de l’antic massís catalanobalear a les ribes de la mar que durant l’Eocè submergia l’actual Depressió Central, però el plegament alpí aixecà les capes eocèniques més properes a la naixent Serralada Prelitoral durant bona part del Terciari L’erosió subaèria s’encarregà de desmantellar els materials més tous, i els conglomerats del fons de la Depressió presenten ara l’aspecte d’una plataforma tabular molt allargassada, que s’enlaira de 800 a 1 000 m alt, no tan potent ni moguda com el Montsant,…
Almenara
Masia
Masia i antic llogaret del terme municipal de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), situats en un turó a 804 m d’altitud, entre les conques del Gaià i de l’Anoia.
El llogaret és esmentat ja l’any 976