Resultats de la cerca
Es mostren 310 resultats
mas de Sant Miquel
Església
Masia, església i antic terme del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), al N d’Artedó, prop del torrent de Calabret, a 930 m alt..
La capella, d’origen romànic i refeta posteriorment, està adossada al mas Havia format part de l’antic terme de Cerc
Sant Miquel de les Masies
Església
Església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al S del poble, al vessant d’un tossal que domina, a la dreta del Segre, la seva confluència amb el riu de Sallent.
D’origen romànic, consta d’una nau capçada per un bell absis amb arcuacions i bandes llombardes Al maig s’hi celebra un aplec, amb danses populars
Sant Cristòfol de Vinyoles

Vista general de l’església de Sant Cristòfol de Vinyoles
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Cava (Alt Urgell), al N del terme, a la dreta de la vall del riu de Cadí i prop un torrent que hi desguassa, al lloc avui dit Vinyoles per la masia que hi ha.
L’església, romànica, té la nau capçada per un absis semicircular la façana de ponent, amb el portal de tres arquivoltes, una finestra de doble biaix i campanar de paret al capdamunt, sembla una reforma de la fi del segle XI o primeria del XIII La volta de la nau és en part esfondrada L’església és a prop del castell i del mas de Vinyoles Una primera menció documental és del 1085 Segurament aquesta església devia ser la del castell de Sant Cristòfol o de Vinyoles, del qual resten pocs vestigis al cim d’un tossal Als segles XIII i XIV el castell era dels Santmartí, tot i que el domini…
la Penella
Hostal
Masia
Antiga masia i hostal del municipi de Peramola (Alt Urgell), vora el Segre, a l’indret de l’actual pantà d’Oliana.
la Quera
Hostal
Masia
Masia i hostal modern del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), a la carretera de la Seu a Puigcerdà, a la confluència del barranc de la Quera amb el Segre al sector del congost dit pas de les Cabanotes o canal de la Quera, al SE del terme.
El mas havia estat anomenat la Quera Nova , per oposició a la Quera Vella , nom que prengué l’antic monestir de Pinsent en restar abandonat A la Quera hi hagué un molí dit de Pinsent, documentat al segle X No es pot precisar, però, si és el mateix que en el cens del 1860 s’anomenà Molí de Viladomat
la Portella
Masia
Antic poble
Masia (mas de la Portella) i antic poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), a l’extrem meridional del terme, al S de Guardiola de Segre.
Galleuda
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situada al sector septentrional del terme, al peu del serrat de Carrasquers (1 429 m alt.).
Al seu interior hi havia una capella dedicada a sant Marc El mas és un gran casal de pedra amb teulat de doble vessant, potser del segle XIX en una de les façanes laterals hi ha uns porxos, tapiats El lloc va pertànyer fins el 1969 a l’antic municipi de Gavarra
Cortingles
Masia
Masia i antic terme del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a la dreta de la Valira, aigües amunt del cap de municipi.
Santa Eulàlia de les Anoves
Església
Església del municipi d’Oliana (Alt Urgell), al sector N del terme, vora el fossar de la caseria de les Anoves.
És romànica, d’una nau, sobrealçada, capçada per un absis semicircular, en part alterat per una construcció posterior, adossada Sobre la paret de ponent s’eleva un campanar de paret de dos ulls El lloc és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Antigament va ser església parroquial i pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell
Sant Andreu del Castell
Església
Església del municipi d’Oliana (Alt Urgell), al N de la vila, al costat de les ruïnes del castell i del poble antic d’Oliana, en la caseria anomenada el Castell d’Oliana.
És romànica, del segle XI i ampliada potser al XII L’edifici consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals L’absis, semicircular, és ornamentat amb arcuacions i lesenes El campanar, de torre, és adossat a la façana de migdia L’església, que fou restaurada, tenia com a altar un cippus romà es portà al Museu Diocesà de Solsona, que contenia una lipsanoteca de vidre verd segellada amb l’anell del bisbe Eribau d’Urgell dins la lipsanoteca hi havia, a més d’algunes relíquies, el pergamí original de la consagració del temple Fou consagrada entre els anys 1037 i 1040 pel…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina