El mas havia estat anomenat la Quera Nova, per oposició a la Quera Vella, nom que prengué l’antic monestir de Sant Andreu de la Quera, de filiació benedictina, en restar abandonat.
Es conserven restes de l’església romànica de Sant Andreu, arrecerada sota una balma o quera, que li donà el nom modern de la Quera Vella. Té un absis semicircular, obrat amb un aparell característic del segle XI. Al costat hi ha vestigis d’una altra edificació, potser l’habitació dels monjos. Des d’aquest punt hi ha una panoràmica magnífica de la serra de Cadí.
Les ruïnes que identifiquem actualment com Sant Andreu de la Quera havien estat identificades com les del monestir de Sant Vicenç de Pinsent. Avançada la dècada de 1990, però, es va arribar a la conclusió que Sant Vicenç de Pinsent era un altre monestir, probablement situat en el terme del que actualment serien els Banys de Sant Vicenç.
A la Quera hi hagué un molí dit de Pinsent, documentat al segle X. No es pot precisar, però, si és el mateix que en el cens del 1860 s’anomenà Molí de Viladomat.