Resultats de la cerca
Es mostren 13205 resultats
can Sant-romà
Masia
Masia del municipi de Tiana (Maresme), situada al peu de la muntanya on s’aixeca la cartoixa de Montalegre.
L’edificació actual és la darrera d’una sèrie de construccions que s’han sobreposat al mateix lloc des del sI aC Correspon bàsicament a un casal gòtic dels s XV i XVI, ampliat els segles successius La capella de Sant Romà, que donà nom al casal i al llinatge, existia ja el 1008 La família Sant-romà consta des del s XII, i s’entroncà amb els Fortuny, actuals possessors del casal Al s XIX fou transformat en casal modernista Una tempesta posà 1934 al descobert les ruïnes romanes, sobre les quals es feren les successives construccions Un equip d’excavadors, dirigit per Epifani de Fortuny, baró d’…
Sant Nicolau
Masia
Masia del municipi de Granollers (Vallès Oriental), a la dreta del Congost, davant la ciutat.
Era una antiga granja de la comunitat de preveres de Sant Esteve de Granollers, la qual la posseïa encara el 1851
Sant Joan de Segrià
Raval
Antic raval d’origen àrab situat al N de Lleida (Segrià), camí d’Albesa, a dos quilòmetres de la ciutat, al peu del planell del Secà de Sant Pere, a la partida del Bovar.
Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant'Angelo, nebot del papa Celestí…
Sant Diumenge
Vista parcial de l’església de Sant Diumenge a Riner (Solsonés)
© Fototeca.cat
Masia
Masia situada en una carena espadada de 811 m alt., del municipi de Riner (Solsonès), dins la parròquia i al nord de Su.
Té adossada una església romànica de la fi del s XII, que es conserva molt deturpada per afegits posteriors
Sant Crist de la Grua
Raval
Raval del poble de Montmeló (Vallès Oriental), a ponent del nucli urbà.
mas de Sant Blai
Masia
Masia del municipi de la Morera de Montsant (Priorat), a l’E del poble, a l’indret on hi havia hagut l’antic monestir cistercenc de Bonrepòs
.
En extingir-se la comunitat, esdevingué granja dels cartoixans d’Escaladei Vora el mas, formant part del mateix edifici, hi ha l' ermita de Sant Blai
Sant Antoni
Raval
Raval de la ciutat de València, antigament anomenat l'Alcúdia de València, a l’esquerra del Túria, davant la porta de Serrans.
Sant Andreu de la Castanya
Masia
Masia del municipi del Brull (Osona), situada a poca distància, vers l’E, del coll Formic, on el Centre Excursionista de Catalunya fundà, a la fi del s XIX, un dels primer refugis de muntanya.
Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella
la Rutlla
Raval
Antic raval de Girona, a l’esquerra de l’Onyar, avui incorporat a la ciutat moderna.