Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
Sant Salvador de Canomals
Masia
Església
Masia i antiga església del municipi de Bompàs (Rosselló), a l’E del poble, a la carretera de Perpinyà a Torrelles de la Salanca.
Sant Martí de la Riba
Masia
Església
Masia i antiga església del municipi d’Elna (Rosselló), a l’W de la ciutat, posseïdes al s XII pel monestir de Sant Andreu de Sureda.
mas de Sant Esteve
Masia
Església
Masia i antiga església del municipi d’Éguet (Alta Cerdanya), al S del poble.
la Penella
Hostal
Masia
Antiga masia i hostal del municipi de Peramola (Alt Urgell), vora el Segre, a l’indret de l’actual pantà d’Oliana.
Paracolls de Vallespir
Masia
Castell
Masia i antic castell del municipi dels Banys d’Arles (Vallespir), al vessant oriental del puig de Bellmaig, sota el coll de Paracolls (902 m alt), que comunica Arles amb la vall del Montdony.
Formava part de l’antic terme de Montalbà de l’Església
Palmanill
Masia
Masia i antic lloc del municipi de Targasona (Alta Cerdanya), al S del poble.
la Quera
Hostal
Masia
Masia i hostal modern del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), a la carretera de la Seu a Puigcerdà, a la confluència del barranc de la Quera amb el Segre al sector del congost dit pas de les Cabanotes o canal de la Quera, al SE del terme.
El mas havia estat anomenat la Quera Nova , per oposició a la Quera Vella , nom que prengué l’antic monestir de Pinsent en restar abandonat A la Quera hi hagué un molí dit de Pinsent, documentat al segle X No es pot precisar, però, si és el mateix que en el cens del 1860 s’anomenà Molí de Viladomat
la Portella
Masia
Antic poble
Masia (mas de la Portella) i antic poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), a l’extrem meridional del terme, al S de Guardiola de Segre.
Portavella
Masia
Important masia del municipi de les Llosses (Ripollès), que ha donat nom a la parròquia de Vinyoles de Portavella
.
És esmentada ja al s XII
Sanarús
Masia
Antiga masia del municipi de Ripoll, dins l’antic terme de la Parròquia de Ripoll (Ripollès), enfilada a la dreta del Ter, entre els masos Coma i Oriola.
El seu territori fou adquirit pel monestir de Sant Joan de les Abadesses el 992 i més tard formà, amb la Coma de Senar, les Vernedes i altres terres veïnes, una batllia de la sagristia de Sant Joan, radicada al mas Anglada del Sanarús