Resultats de la cerca
Es mostren 298 resultats
el Pui
Masia
Masia del municipi de Cabó (Alt Urgell), a l’esquerra del riu de Cabó, dit aquí del Cap de la Vall, aigua amunt de Cabó, al peu de la serra de Prada.
El lloc és documentat en el Spill manifest del vescomtat de Castellbò , del 1519
Vinyoles
Masia
Mas del municipi de Cava (Alt Urgell), al N del terme, a la dreta de la vall del riu de Cadí, abans d’arribar a l’església de Sant Cristòfol de Vinyoles
.
Fou construït aprofitant les restes d’una antiga casa forta o d’una torre de guaita medieval, edificada al voltant del segle XIII i posteriorment reformada
la Molina de Lletó
Masia
Important masia del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), dins la parròquia d’Artedó, prop de Lletó, a la confluència de diversos torrents que baixen del Cadí i formen el torrent de Vilanova.
Formava part de l’antic terme de Cerc
els Vilars
Masia
Mas del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), a l’W del terme, situat arran de la carretera de Coll de Nargó a Isona, en la cruïlla amb la pista que baixa a Valldarques.
Adossada al mas hi ha la petita capella romànica de Sant Miquel, d’una nau i absis llis, i de reduïdes dimensions hom considera que va ser la primitiva església de la vall
Mas d’Encamp
Masia
Masia del municipi de Cabó (Alt Urgell), en la zona disseminada del Cap de la Vall, a la dreta del riu del Cap de la Vall, a la capçalera de la vall de Cabó, al NW del terme.
Consta esmentada en el cens de 1860
la Quera
Hostal
Masia
Masia i hostal modern del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), a la carretera de la Seu a Puigcerdà, a la confluència del barranc de la Quera amb el Segre al sector del congost dit pas de les Cabanotes o canal de la Quera, al SE del terme.
El mas havia estat anomenat la Quera Nova , per oposició a la Quera Vella , nom que prengué l’antic monestir de Pinsent en restar abandonat A la Quera hi hagué un molí dit de Pinsent, documentat al segle X No es pot precisar, però, si és el mateix que en el cens del 1860 s’anomenà Molí de Viladomat
Carreu
Masia
Antiga quadra i mas del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), a 1 060 m d’altitud, al vessant oriental de la serra del Tossal Negre, que separa les valls encaixades del Rialb i del seu afluent el torrent de Carreu
, el qual aflueix al seu col·lector després d’ajuntar-se amb els torrents de Galleuda i de Gavarra.
Per les diferents construccions que hi ha a l’indret, es pot veure que fou un lloc important Al costat N del mas hi ha la capella de Sant Joan Al mig dels corrals, la casa i l’església, s’alcen les restes d’una torre de pedra, de planta rodona, que pertanyen al castell de Carreu esmentat el 1046 com a límit del castell de Gavarra L’anomenat Corral de Carreu és situat al NE del mas, arran del torrent de Carreu, que, en aquest punt, acostuma a portar un cabal d’aigua permanent que es filtra uns 1 000 m més avall El lloc va pertànyer fins el 1969 a l’antic municipi de Gavarra
Aubenç
Masia
Masia del terme de Peramola (Alt Urgell) situada prop dels termes de Montanissell i Gavarra a uns 1 460 m d’altitud al vessant septentrional de la serra d’Aubenç
prop del seu cim, el Coscollet (1 610 m alt.); els contraforts d’aquesta serra formen, juntament amb els de la serra de Turp, a l’esquerra del Segre, l’ estret d’Aubenç
, actualment cobert pel pantà d’Oliana.
Aquesta zona és, en part, coberta de bosc selva d’Aubenç i, en part, de pasturatges aprofitats pel bestiar transhumant