Resultats de la cerca
Es mostren 1183 resultats
la Rubiola
La caseria de Rubiola forma un agrupament de cases a ponent del terme de Veciana
© Fototeca.cat
Caseria
Masia
Església
Masia, església (Santa Llúcia) i caseria del municipi de Veciana (Anoia), a l’W del terme, al límit amb la Segarra, dins l’antic terme de Montfalcó Gros.
mas de Rosselles
Masia
Antic mas del municipi de Piera (Anoia) esmentat als censos del segle XIV.
Palous
Masia
Masia i antic terme del municipi de Camarasa (Noguera), al S del municipi, damunt un tossal, a l’esquerra del barranc de la Vall.
mas de la Portella
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Pujalt (Anoia), al SE del poble, prop de l’Astor.
És esmentat ja al s XIV
Freixe
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Piera (Anoia), a l’esquerra de l’Anoia, aigua avall del Badorc.
El 954 fou concedida la carta de poblament, dins el terme del castell de Fontanet Piera, per Guitard, de la família vescomtal de Barcelona El 1084 hi havia ja bastit el castell de Freixe , que aviat s’independitzà del de Fontanet Al s XIII passà a l’església de Solsona A mitjan s XIV tenia 15 cases En resta l’església Sant Nicolau, que depenia de la de Santa Maria de Piera
la Calçada
Masia
Antic terme (actualment masia) del municipi de Veciana (Anoia), entre aquest poble i Montfalcó el Gros.
Conill
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi d’Àger (Noguera), al vessant meridional del Montsec d’Ares, a l’esquerra del barranc de Colobor.
Es despoblà pràcticament després de la pesta negra 1348
Confós
Masia
Masia del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), vora el Puig de Rialb.
Arquells
Masia
Masia i antic terme del municipi d’Oliola (Noguera) situada a mig camí d’Agramunt a Coscó.
Conserva encara l’església romànica de Santa Margarida, d’una nau, amb absis de planta semicircular amb la característica excepcional de tenir al seu centre una petita absidiola acusada a l’exterior
Ardenya
Masia
Masia del terme municipal de Vallirana (Baix Llobregat) situada en ple massís calcari cretaci de Garraf, al pla d’Ardenya
, que forma una mena de recepció de les aigües que, per un fenomen càrstic, emergeixen més avall, prop de Vallirana, a la font d’Armenau.
El vessant meridional del pla d’Ardenya presenta superfícies profundament erosionades anomenades rasclers a la comarca