Resultats de la cerca
Es mostren 1048 resultats
Ca l’Abadal Nou
Ca l’Abadal Nou (Calonge de Segarra)
© C.I.C.-Moià
Tolosa
Masia
Masia i antic terme del municipi d’Argençola (Anoia), situat a 775 m alt., al cim de l’altiplà que separa la Segarra d’Anoia, dins l’antiga parròquia de Carbasí.
mas de les Solanes
Masia
Masia del municipi de la Llacuna (Anoia), al S del terme, al vessant meridional de la serra de les Solanes (914 m alt.), que separa les valls de la Llacuna (Anoia) i del riu de Foix (terme de Pontons, a l’Alt Penedès).
Havia estat granja del monestir de Santes Creus
Sant Nicolau
Masia
Masia del municipi de Granollers (Vallès Oriental), a la dreta del Congost, davant la ciutat.
Era una antiga granja de la comunitat de preveres de Sant Esteve de Granollers, la qual la posseïa encara el 1851
la Rubiola
La caseria de Rubiola forma un agrupament de cases a ponent del terme de Veciana
© Fototeca.cat
Caseria
Masia
Església
Masia, església dedicada a Santa Llúcia, del segle XVI, i caseria del municipi de Veciana (Anoia), a l’W del terme, al límit amb la Segarra, dins l’antic terme de Montfalcó Gros.
mas de Rosselles
Masia
Antic mas del municipi de Piera (Anoia) esmentat als censos del segle XIV.
mas de la Portella
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Pujalt (Anoia), al SE del poble, prop de l’Astor.
És esmentat ja al s XIV
el Villar
Arcada a l’entrada del casal del Villar, a Sant Feliu de Codines
© Fototeca.cat
Masia
Masia del municipi de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), al S de la vila, prop del límit amb el terme de Bigues, a la capçalera de la riera del Villar
, afluent, per la dreta, de la riera de Tenes.
Té adjunta una alta torre circular de defensa, probablement del s XIV vora la casa hi ha la capella de Santa Maria del Villar , on és venerada la Mare de Déu de la Llet El mas és esmentat ja el 1007 l’actual edifici conserva importants elements gòtics i renaixentistes L’església és esmentada ja al s XIII
Vila-rosal
Masia
Masia del municipi de Parets del Vallès (Vallès Oriental), que centra un enclavament (33 ha) entre els de Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental).
Vilalba
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), al límit amb el de Cardedeu.
El lloc és citat ja el 986 al segle XII n'eren senyors els Vilalba L’actual edifici, de grans proporcions, és del segle XVII, però hom ha trobat vestigis d’època romànica i gòtica En canvi, no romanen restes de l’antiga església de Sant Vicenç, que al segle XI tenia ja el privilegi de poder-s’hi fer testaments sacramentals Fou adquirida pel monestir de Montserrat, que la posseí fins a la desamortització del segle XIX