Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
la Cortada dels Llucs
Masia
Masia i antiga quadra del terme de Santa Maria de Merlès (Berguedà), casa pairal dels comtes de la Vall de Merlès.
L’edifici, de planta rectangular amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana, està reforçat per unes torratxes i flanquejat per una massissa torre d’origen medieval i coberta de quatre vessants Té portes adovellades i les finestres tenen llindes massisses Tot el recinte està envoltat per un mur i té la masoveria a tramuntana La masia fou construïda al segle XVII i ampliada al segle XVIII
Sentigosa
Caseria
Masia
Antiga vil·la rural, avui masia i caseria, del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
Es troba a la part sud-oriental del terme, als vessants septentrionals de la serra de Puig Estela, a la capçalera de la riera de Sentigosa , que desguassa al Ter sota la vila de Sant Joan, prop de la collada de Sentigosa , a la carretera de Sant Joan a Olot pel coll de Caubet Fou cedida al monestir de Sant Joan el 885 com a part de la seva dotació original
la Cortada
Masia
Masia del sector meridional del municipi de Puig-reig (Berguedà).
L’edifici, d’estructura clàssica, té coberta de dues vessants i disposa d’edificacions annexes de la mateixa època corrals, pallissa, etc adossades al mur de tramuntana Hi ha l’ermita de Sant Miquel de la Cortada Documentada des del segle XV com una de les grans masies del terme casteller de Puig-reig, formava part del conjunt de propietats alodials de la família Cortada dels Llucs, que residia a la parròquia de Santa Maria de Merlès
Can Bosc

Aspecte de la masia de Can Bosc
© Alberto González Rovira
Masia
Masia del municipi de Dosrius (Maresme), situada a la serra del Corredor.
L’edifici, de grans dimensions i amb teulada de quatre vessants, és centrat per un pati conformat per tres façanes En una de les façanes hi ha un portal amb llinda de pedra granítica amb una inscripció amb la data de 1565 i els mots “Jesús-Maria” Una part d’aquest pati és coberta per una volta de pedra, formada per una galeria coberta que dona pas a la primera planta Tots els elements de les façanes són de pedra treballada amb carreus de bona mida Hi ha un portal rodó amb grans dovelles, i els angles i les finestres també són de pedra, les tres del pis superior amb cornisa La…
Tubau
Masia
Antiga masia del municipi de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), al sector nordoriental del terme, als vessants meridionals dels rasos de Tubau, al límit amb el Ripollès, que culmina al pedró de Tubau (1542 m alt.); els vessants septentrionals són encinglerats.
Els rasos, continuats vers l’E per la serra de Sant Marc, al S de la canal de Gombrèn, separen les conques del Merdàs i de l’Arija de la riera de Merlès Prop de la masia hom bastí l’església preromànica de Sant Esteve de Montner o de Tubau, de planta quadrada i absis trapezoidal
Pereres
Masia
Antiga quadra i masia del municipi de Mediona (Alt Penedès), situada al S del terme, als vessants meridionals del Montpedrós.
Colldecarrera

Gran masia de Colldecarrera, a la Vall de Bianya (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Masia
Masia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), dins l’antic terme de Montagut de Fluvià, a la capçalera de la riera de Colldecarrera (afluent, per l’esquerra, del Fluvià), sota el collet de Colldecarrera.
És un gran casal de planta rectangular i teulat a dues aigües, amb els vessants vers les façanes principals Està ubicada en un desnivell, fet que comporta que a la façana de migdia disposi de baixos pel bestiar amb nou finestres d'arc de mig punt, mentre que des de la façana de tramuntana s'accedeix directament a la planta noble Cal remarcar els dos pisos de galeries porxades del costat del migdia, amb nou arcades cada una A l'interior hi ha una àmplia sala de convit i una capella dedicada a la verge del Roser Els descendents es traslladaren a Olot i s'emportaren la major part del mobiliari…
Vilardell
Masia
Antic terme i masia del municipi de les Llosses (Ripollès), situada a l’extrem septentrional del terme, als vessants orientals de la serra del Catllar.
Fou centre d’una antiga batllia de sac del monestir de Ripoll, i és coneguda des del 1117 Ha donat nom al molí de Vilardell i a la riera de Vilardell , afluent per l’esquerra de la de les Llosses
el Vilar
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Vilanova de Sau (Osona), situada als vessants septentrionals del coll Savena, dins la parròquia de Sant Andreu de Bancells.
És esmentada el 1380 com a quadra amb tres masos
Favà
Masia
Masia del municipi de Cabó (Alt Urgell), a l’esquerra del riu de Cabó, aigua amunt del poble, als vessants meridionals de la serra de Prada.
El mas té una església dedicada a santa Margarida, i prop seu, al mig del bosc, hi ha l’església de Sant Bartomeu de Favà, d’origen romànic, d’una sola nau