Resultats de la cerca

Fou aïllat i purificat per Gold l’any 1956 És insoluble en aigua i inestable a 37°C És emprada en la teràpia d’infeccions fúngiques que produeixen micosis sistèmiques, excepte Candida tropicalis i algunes soques d' Aspergillus , i no és activa contra bacteris, protozous o virus Administrada per via oral és molt absorbida biodisponibilitat

És soluble en medi àcid, la qual cosa permet l’administració per via oral, i hom obté el màxim nivell plasmàtic al cap d’una hora Aquest antibiòtic, com totes les cefalosporines, és efectiu en gran nombre d’infeccions, però cal reservar-ne l’ús a casos d’infecció greu, d’acord amb les dades de l’antibiograma

Ambdós components presenten el mateix temps de vida mitjana i llur velocitat d’eliminació és similar El seu mecanisme d’acció es basa en un blocatge seqüencial de la via de formació de l’àcid tetrahidrofòlic Introduït en terapèutica l’any 1968, és emprat en el tractament d’infeccions, particularment en les urinàries

Administrat per via oral, és absorbit gairebé totalment i aconsegueix el nivell sèric màxim al cap de poc més d’una hora És emprat en medicina com a antibiòtic d’ampli espectre

El monohidrat es presenta en forma d’agulles que es fonen a 198-201°C Té acció bactericida, i el seu espectre d’activitat és ampli, però cal reservar-ne l’ús per a infeccions produïdes per gèrmens gramnegatius resistents a altres antibiòtics

Actua inhibint la captació de glucosa pels cucs infestants del tracte gastrointestinal Després de dues hores de la seva administració hom aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica Té un espectre antihelmíntic molt ampli i és emprat sobretot en les infestacions per triquiuroïdeus, ascàrides i oxiürs

Aquest terme és molt més ampli que el de petrografia , puix que la petrologia, a més d’incloure l’aspecte descriptiu de les roques, n'estudia l’origen, com s’han format i com han evolucionat a través del temps també comprèn l’estudi dels diferents elements minerals que formen una roca i les relacions entre aquests elements

El grup de les roques calcoalcalines inclou un ampli espectre de composicions, des de basalts màfics, andesites intermèdies, fins a dacites i riolites fèlsiques sèrie calcoalcalina La majoria de les roques de la sèrie calcoalcalina contenen poca sílice lliure quars, i en són minerals característics els feldespats, l’hornblenda i l’augita Es donen en contexts geològics d’arc d’illes i cinturons orogènics és a dir, en vores de placa destructives

En conjunt formen un grup molt ampli més de la meitat dels colorants emprats industrialment hi pertanyen N'hi ha de solubles en aigua i d’indissolubles Són obtinguts fonamentalment per diazotació o per copulació, i hom els classifica en diversos subgrups, els més usuals dels quals són els monoazo crisoïdina Y, sudan I, ataronjat de metil, ataronjat II, etc, diazo negre àcid o naftol, blau directe, etc i triazo verd directe, etc

És un derivat hidroxilat de l’ampicillina i hom l’obté per acilació de l’àcid aminopenicillànic 6-APA amb D -tirosina Es presenta en forma de cristalls blancs poc solubles en aigua 0,4 g/100 ml No es descompon per l’acidesa gàstrica i és absorbida amb molta rapidesa per via oral hom n'aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al cap de dues hores d’ésser administrada És un antibiòtic d’ampli espectre