Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
col·loide
Física
Química
Substància dispersa en un medi, que es difon molt lentament i que no pot travessar les membranes dialítiques com les solucions veritables.
Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres tipus fonamentals…
John Alexander Reina Newlands
Química
Químic anglès.
Ideà un sistema d’agrupació dels elements químics, basant-se en la seva Llei de les octaves cada vuit elements formaven una sèrie comparable a l’escala musical Resumí els seus treballs en el llibre On the Discovery of the Periodic Law 1884
Robert F. Curl
Química
Químic nord-americà.
Doctorat el 1957 a la Universitat de Berkeley, el 1958 ingressà a la Universitat de Rice Houston, on fou professor des del 1967 El 1985, juntament amb H Kroto i R Smalley , descobrí una agrupació estable de 60 àtoms de carboni, que el portaren a una sèrie d’investigacions que culminaren amb el descobriment dels fullerens, pel qual rebé el premi Nobel de química el 1996
explosòfor
Militar
Química
Agrupació atòmica molt inestable que per descomposició o reordenació allibera una gran quantitat de calor.
Hom distingeix els grups de formació endotèrmica, que en descompondre's alliberen una quantitat de calor igual a llur entalpia de formació com és ara el grup azida, -N=N≡N, que es descompon produint nitrogen, dels grups de formació exotèrmica, en els quals la calor generada és deguda a reaccions entre els elements del grup
cromòfor
Química
Agrupació atòmica insaturada d’una molècula (cromogen) que absorbeix radiació visible o ultraviolada (absorció selectiva).
Hom considera cromòfors simples els grups &139sbC=C&164sb, —CH=N—, azo, azoxi, carbonil, nitroso, nitro, tiocarbonil, etc En els colorants, i segons la teoria d’Otto Witt 1876, el color és determinat per una estructura cromofòrica associada a una o unes quantes d’auxocròmiques, la combinació de les quals absorbeix radiació visible Hom pot classificar els colorants atenent llurs principals grups cromòfors colorants nitroso, nitro, azo, etc
piragüisme

Prova de la Copa del Món de descens d’aigües braves del 2012, disputada a la Seu d’Urgell
Agustí Cucurulls
Esports aquàtics
Esport aquàtic que consisteix a desplaçar-se sobre la superfície de l’aigua amb un bot propulsat per una paleta d’una o dues fulles; per això, s’anomenen palistes els practicants d’aquest esport.
L’embarcació utilitzada pot ser una canoa o una piragua o caiac En la primera el palista es colloca amb un genoll sobre el terra de l’embarcació i s’impulsa amb una pala d’una sola fulla En un caiac el palista va assegut mirant cap a la proa de l’embarcació i utilitza un rem de dues pales En funció del medi aquàtic on es practica es distingeixen les modalitats d’aigües tranquilles, aigües braves, caiac de mar i surf de caiac Una altra modalitat és el caiacpolo que enfronta dos equips de cinc jugadors amb l’objectiu d’introduir una pilota de waterpolo a la porteria defensada pel rival…
pesca esportiva

En la pesca esportiva, la pesca de salmònids amb mosca es practica en zones d’aigües netes i oxigenades on hi ha truites
FEDERACIÓ CATALANA DE PESCA ESPORTIVA I CÀSTING
Esports aquàtics
Esport aqüàtic que consisteix en la captura de peixos en el seu medi natural mitjançant un engany, sigui natural o artificial.
L’esquer es colloca en un ham que va lligat amb fils a una canya, normalment proveïda de rodet per facilitar el llançament i la recollida del peix que quedi enganxat a l’ham després de mossegar l’esquer Tots aquests materials poden ser molt diferents, variats i específics, per a cadascuna de les modalitats a practicar La primera distinció que s’aplica per classificar les múltiples modalitats ateny a les aigües on es pesca, marítimes o continentals rius, llacs o embassaments Una altra diferenciació rau en l’emplaçament que ocupa el pescador, principalment distingint entre l’ús o…