Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ciutat lacustre

Ciutat lacustre Palafits al llac de Constança
col·loide
Física
Química
Substància dispersa en un medi, que es difon molt lentament i que no pot travessar les membranes dialítiques com les solucions veritables.
Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres tipus fonamentals…
John Alexander Reina Newlands
Química
Químic anglès.
Ideà un sistema d’agrupació dels elements químics, basant-se en la seva Llei de les octaves cada vuit elements formaven una sèrie comparable a l’escala musical Resumí els seus treballs en el llibre On the Discovery of the Periodic Law 1884
vila
Urbanisme
Història
Població que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis o un nombre d’habitants prou elevat per a distingir-se dels pobles.
Del segle IX al XII, el mot indicava una agrupació rural de masos i terres, generalment de gran extensió, que es coneixien ben sovint pel nom del seu senyor o propietari, anteposant-li o no el genèric vila Del segle XIII al XVIII, indicà ja una agrupació urbana, amb algun carrer, en lloc privilegiat o bé gaudint d’una organització administrativa, amb categoria inferior a la de ciutat En l’ús corrent en el territori d’una parròquia rural o terme també s’aplicava a la pobla , al lloc on, encara que sense privilegi, s’havia constituït o nascut una concentració urbana…
Robert F. Curl
Química
Químic nord-americà.
Doctorat el 1957 a la Universitat de Berkeley, el 1958 ingressà a la Universitat de Rice Houston, on fou professor des del 1967 El 1985, juntament amb H Kroto i R Smalley , descobrí una agrupació estable de 60 àtoms de carboni, que el portaren a una sèrie d’investigacions que culminaren amb el descobriment dels fullerens, pel qual rebé el premi Nobel de química el 1996
explosòfor
Militar
Química
Agrupació atòmica molt inestable que per descomposició o reordenació allibera una gran quantitat de calor.
Hom distingeix els grups de formació endotèrmica, que en descompondre's alliberen una quantitat de calor igual a llur entalpia de formació com és ara el grup azida, -N=N≡N, que es descompon produint nitrogen, dels grups de formació exotèrmica, en els quals la calor generada és deguda a reaccions entre els elements del grup
cromòfor
Química
Agrupació atòmica insaturada d’una molècula (cromogen) que absorbeix radiació visible o ultraviolada (absorció selectiva).
Hom considera cromòfors simples els grups &139sbC=C&164sb, —CH=N—, azo, azoxi, carbonil, nitroso, nitro, tiocarbonil, etc En els colorants, i segons la teoria d’Otto Witt 1876, el color és determinat per una estructura cromofòrica associada a una o unes quantes d’auxocròmiques, la combinació de les quals absorbeix radiació visible Hom pot classificar els colorants atenent llurs principals grups cromòfors colorants nitroso, nitro, azo, etc
barri
Urbanisme
Cadascuna de les parts en què es divideix un poble gran, una vila, una ciutat.
El barri, element constitutiu de tota agrupació urbana, correspon alhora, com gairebé tots els conceptes urbanístics, a una entitat sociològica i immaterial que fa referència a un grup social, part de la comunitat urbana, i també al marc físic, component de la ciutat, suport de la vida de relació interna d’aquella subcomunitat urbana Qualitativament, la combinació d’un focus o més d’atracció centrípeta amb alguna barrera o franja de poc interès ciutadà delimita físicament un barri dins els seus límits correntment —però no necessàriament— en resulta una homogeneïtat dels qui l’habiten o el…
pla de Sanejament del Nucli Antic
Urbanisme
Aspecte del pla Macià posat en vigència per l’ajuntament de Barcelona juntament amb l’Agrupació Col·lectiva de la Construcció a partir del juliol del 1936.
El pla comprenia, en una primera fase, una acció bàsica —determinar els allotjaments que estadísticament donessin una mortalitat inadmissible— i accions secundàries —habilitació de pisos que havien romàs buits sobretot a l’Eixample, correcció del pla de les cases en construcció, a fi d’evitar luxes innecessaris i de potenciar la màxima capacitat d’ocupació— i confecció d’un nou pla d’habitatges Hom preveia de desallotjar les cases insanes procurant que fos per illes senceres, i d’assolir, així, espais lliures per al barri, per a construir-hi edificis complementaris escoles, biblioteques, etc